Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia de Ronçana és un municipi de 14 km² que es troba a l'extrem occidental de la comarca del Vallès Oriental, a la conca del riu Tenes, al curs mitjà d'aquest afluent del Besòs. Els turons, les valls i els petits plans són elements que caracteritzen la geografia.

Santa Eulàlia disposa també d'altres accidents geogràfics relacionats amb indrets del poble: hi trobem timbes, fondalades profundes i estretes com les de Can Maset, Can Just o Sant Simplici, així com serres, planes, etc. 

Santa Eulàlia no ha tingut mai un nucli urbà que permetés la seva localització, la seva silueta no es pot distingir des de lluny i no hi ha una única carretera que hi porti. Fa molts anys que la població ha viscut dispersa, escampada entre les planes, les serres i els torrents. Les velles masies aïllades recollien i protegien els homes i les dones que hi vivien. Durant centenars d'anys, les persones es van identificar primer respecte a la casa d'on eren fills, i després respecte a la parròquia on celebraven els actes més importants de la seva vida. La seva identificació amb estructures més impersonals era força difícil, tot i que existien.

L'any 1958 es va iniciar un procés urbanitzador i transformador que encara avui continua. Abans dels anys seixanta ja existien uns petits nuclis urbans, o si més no unes agrupacions de cases, que van permetre l'aparició dels barris tradicionals de Santa Eulàlia entorn del Rieral, la Sagrera, Sant Cristòfol, el Serrat, la Serra, la Vall o el Bonaire.

Les primeres cases residencials es van aixecar als anys trenta, quan algunes famílies barcelonines es van enamorar d'aquests paratges. La veritable transformació del nostre municipi va esdevenir fa prop de quaranta anys. Durant un període d'eufòria econòmica, Santa Eulàlia va començar a esdevenir allò que avui és. Es va iniciar la construcció de torres i xalets a prop del riu Tendes i poc després van començar a aparèixer les primeres urbanitzacions, com Sant Isidre o can Sabater.

Història

Santa Eulàlia de Ronçana és un municipi amb una història mil·lenària, marcada pel seu passat romà i medieval, la tradició agrícola i un ric patrimoni de masies i ermites.

Dels primers pobladors a l'època romana

Els orígens de Santa Eulàlia de Ronçana es remunten a la prehistòria, com demostren les restes de destrals de pedra, puntes de fletxa i eines de sílex trobades al municipi.

Segles més tard, els ibers s'hi van establir, deixant testimonis com el poblat del Pla de Masmitjans. Durant l'època romana, la fertilitat de les terres i la proximitat a Caldes de Montbui van afavorir la construcció de nombroses vil·les rurals, considerades precedents de les masies actuals.

Un passat medieval lligat a la baronia de Montbui

La primera referència escrita de Santa Eulàlia data de l'any 932. Durant l'edat mitjana, la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida es va convertir en el centre de la vida local.

L'any 1059, el territori va passar a formar part de la baronia de Montbui, a la qual va pertànyer durant gairebé vuit segles. Santa Eulàlia hi va tenir un paper destacat, ja que acollia reunions dels representants de la baronia sota les alzines de can Burguès.

D'aquest passat es conserven elements patrimonials com l'església de Santa Eulàlia, l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars i la capella de Sant Simplici.

Terra de masies i tradició agrícola

Amb la desaparició de la baronia el 1835, Santa Eulàlia va iniciar el camí com a municipi independent.

Durant segles, l'agricultura va ser el principal motor econòmic del poble. Les masies, moltes d'origen medieval, són avui un dels seus grans tresors patrimonials. Can Brustenga, can Burgués, can Vendrell o can Puig de la Vall són alguns exemples d'aquest llegat rural.

Els camps de conreu, la vinya, els fruits secs i, posteriorment, la producció lletera han configurat la identitat agrícola del municipi.

De poble rural a municipi actual

El segle XX va portar grans transformacions. Després de les dificultats de la Guerra Civil i la postguerra, Santa Eulàlia va començar a créixer especialment a partir dels anys cinquanta, gràcies a la proximitat amb Barcelona i a l'atractiu del seu entorn natural.

Les antigues zones agrícoles van anar convivint amb nous barris i urbanitzacions, fins a configurar el municipi actual.

Avui, Santa Eulàlia de Ronçana conserva l'essència del seu passat rural en un entorn ple d'història i natura. Les seves masies, ermites, camins i paisatges conviden a descobrir amb calma un dels racons amb més encant de la vall del Tenes.