L'Ametlla del Vallès, situada entre les valls del Congost i del Tenes, havia estat sota el domini comtal del castell de Montbui en els seus orígens medievals. Amb un poblament rural i dispers, el nucli central de la població es va començar a formar cap al segle XVI, prop de l'església. El seu caràcter rural no es
va transformar fins a principis del segle XX, en quan va esdevenir vila d'estiueig i, més tard, centre de segones residències.
El caràcter residencial del municipi es va reforçar amb els projectes urbanístics i arquitectònics de M. J. Raspall, arquitecte municipal de l'Ametlla des de 1906, tot just acabada la carrera, fins l'any 1912. Les obres de l'arquitecte en aquesta població corresponen a la seva primera etapa, considerada la més modernista, amb reformes i noves construccions tan destacades com Can Millet, El Cafè o l'Ajuntament.
Per a informació i reserves de visites guiades de la ruta es pot contactar al Museu Arxiu Tomàs Balvey.
Can Millet de Baix
Situat entre el camí de Puiggraciós s/n, data de l'any 1908. Can Xammar, antiga masia del segle XIV, va ser comprada el 1907 per Joan Millet, industrial cotoner i germà de Lluís Millet, cofundador de l'Orfeó Català. El 1908, l'arquitecte M. J. Raspall va fer la reforma de la finca en un clar estil modernista per convertir-la en residència d'estiueig de la família Millet.
Casa Moncau
El 1907, Joan Millet va encarregar a l'arquitecte Raspall la reforma de l'antiga Casa Moncau, reculant la façana en cantonada, per accedir millor amb automòbil a la seva finca de Can Xammar de Dalt, avui Can Millet. Es troba al Carrer Major, 6.
Escalinata i jardins de l'església
Entre els anys 1911 i 1912 es va enretirar el cementiri, que estava situat davant l'entrada de l'església, i es va urbanitzar l'espai, segons projecte de M. J. Raspall, amb una àmplia plaça i unes escalinates amb una barana de forma corba.
Reforma de Can Bachs
Can Bachs, a l'antiga plaça Vella, conserva la tipologia de masia del segle XVI, amb una tímida intervenció de l'arquitecte Raspall el 1905, en que va construir una torre i un terrat annex, amb una barana de totxo vist. La casa es troba al Carrer Major, 12
Cal Barber
Carrer de la Torregassa, 5. Primera obra de l'arquitecte Raspall a l'Ametlla, encàrrec de Jaume Alerm i Monrós per instal·lar-hi una barberia. La façana
va quedar inacabada, però en destaca la finestra de la planta baixa, amb barana de ferro i uns singulars vitralls a la part alta amb el nom de la casa amb grafia plenament modernista.
Casa- cafè Dr. Bassa
Carrer de Torregassa, 5. Cafè i residència del Dr. Sebastià Bassa i Barbany, metge i alcalde de l'Ametlla del 1902 al 1915 i promotor de la transformació urbanística de la vila com a centre d'estiueig. El Cafè és obra de l'arquitecte Raspall i un dels millors testimoni de la seva arquitectura per a vilatans.
Ajuntament i escoles

Plaça de l'Ajuntament, s/n. Conjunt format per un edifici destinat a ajuntament i dos cossos laterals annexos destinats a escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, construïts entre el 1910 i el 1913, actualment dedicat tot a Ajuntament. El conjunt forma part del projecte d'eixample de l'Ametlla, realitzat per Raspall vers el 1906.
Vil·la Lola
Carrer de Sebastià Bassa, 7. D'arquitecte desconegut, data del 1911, la torre es coneix amb el sobrenom de “la casa de la Punxa”, per la singular coberta de la torre. Era residència d'estiueig d'un comerciant de Barcelona a primers del segle XX.
Font: Ajuntament de l'Ametlla del Vallès
Experiències properes
Rutes properes
Rutes relacionades
L'inici del turisme a Salou està associat al modernisme. Ho sabíeu? Hi ha dos factors que ho expliquen. D'una banda, hi ha el fet que les primeres construccions turístiques de la capital de la Costa Daurada es van bastir…
A l'extrem meridional del Vallès s'amaguen quatre edificis singulars de l'arquitectura religiosa vallesana, les esglésies de Santa Maria de Gallecs (Mollet del Vallès), Santa Maria l'Antiga, Santiga (Santa Perpètua…
La ruta planteja un recorregut per diferents elements senyalitzats, amb l'objectiu d'acompanyar el visitant en la descoberta de l'arquitectura gironellenca de finals del segle XIX i inicis del XX. Més enllà del conjunt d'edificis…
Per Sant Sebastià, a Bigues i Riells es celebra vot de poble i és tradicional pujar de la Plaça del Mercat a l'Església. D'un temps ençà aquest trajecte s'ha convertit en una passejada del tot familiar…