Bar Muy Buenas

Poques paraules defineixen millor el Muy Buenas que "coherència". Decoració purament modernista, rehabilitació d'elements originals, cuina tradicional catalana, carta de vins catalans, cocteleria amb destil·lats catalans, i tot al servei d'una experiència purament local.

Amb una trajectòria que arrenca el 1928, el Muy Buenas és molt més que un restaurant: és un tros de ciutat. No és estrany, doncs, que l'Ajuntament de Barcelona l'hagi declarat Establiment Emblemàtic. Però més enllà del reconeixement institucional, el que realment el fa únic és la manera com ha sabut respectar la seva essència, recuperant no només el seu patrimoni físic, sinó també la seva ànima culinària.

Un espai que respira història

Des del primer moment que s'hi entra, el Muy Buenas transmet una sensació poc habitual a la ciutat: la de coherència entre forma i fons. La rehabilitació recent ha recuperat amb precisió artesanal els elements modernistes originals del local. La barra, la façana, el rellotge antic de la sala... Tot ha estat restaurat amb una cura meticulosa, retornant-li el caràcter que va tenir fa gairebé un segle.

Això no vol dir nostàlgia ni capritx estètic. Significa donar continuïtat a un relat. El del barri, el de la ciutat, el de la cuina d'una terra. En aquest sentit, el Muy Buenas fa una aposta clara i decidida: reivindicar la cuina catalana tradicional amb orgull i rigor.

Cuina de veritat, de la de sempre

El Muy Buenas no es perd en interpretacions modernes ni disfresses culinàries. La seva cuina és directa, honesta i radicalment local. El seu llibre de capçalera és La Teca, d'Ignasi Domènech, mestre de mestres de la cuina catalana. Si un plat hi surt, té totes les opcions de ser a la carta.

Així, hi trobem plats com el fricandó de vedella amb moixernons, que manté la melositat justa i el gust profund que només dona el temps. O la Clotxa, especialitat de les terres de l'Ebre, amb pa buidat i farcit de tomàquet, arengada i all, que aquí se serveix amb la intensitat d'un plat fet amb respecte.

També s'hi poden tastar preparacions menys conegudes, però igualment representatives, com la truita amb suc del Priorat, un plat humil, però carregat de memòria, que exemplifica perfectament la filosofia del Muy Buenas: donar veu a la cuina de tota la vida, la que no busca lluir-se, però que emociona.

Beure com es menja

La carta de vins i destil·lats segueix el mateix criteri que la cuina: producte local i arrelament territorial. Els vins provenen exclusivament de denominacions catalanes, i el seu servei vol ser un recorregut sensorial pels paisatges del país.

Els vins negres del Priorat, amb la seva potència i mineralitat; els blancs frescos del Penedès, lleugers però amb caràcter; les garnatxes de l'Empordà o els escumosos del Pla de Bages… Cada ampolla forma part d'un relat, d'un terroir, d'una manera d'entendre el vi com a company de la taula.

I després del vi, els licors. El Muy Buenas ofereix una selecció de destil·lats catalans, des d'herbes de muntanya fins a misteles dolces, que funcionen com a punt final perfecte. No es tracta de fer còctels sofisticats amb mil ingredients, sinó de treballar amb el que tenim a casa. Una cocteleria senzilla, però efectiva, on cada copa porta la memòria d'un territori.

Reconegut per la crítica i el públic

El projecte del Muy Buenas no només ha convençut els comensals, sinó també la crítica. El restaurant ha estat guardonat com a millor cuina catalana de Barcelona al programa “Jocs de Cartes”, i forma part de la prestigiosa Guia Routard, que destaca llocs amb caràcter propi i una clara identitat local.

Però potser el millor reconeixement és la fidelitat d'una clientela que torna una vegada i una altra. Famílies que hi van per celebrar, parelles que el descobreixen per primer cop, turistes que volen entendre què és realment la cuina catalana, i veïns del Raval que s'hi senten com a casa.

Tradició amb sentit

En un moment en què la gastronomia sovint es mou entre l'espectacle i l'experimentació, el Muy Buenas aposta per una altra cosa: fer bé el que ja sabíem fer. No inventar res, però recuperar-ho tot. Cuinar amb sentit, amb respecte i amb amor pel producte i per la història.

El Muy Buenas no és un lloc de pas, sinó una destinació. Un espai que no busca sorprendre, sinó emocionar. Que no vol ser modern, sinó eternament coherent. I en això, segurament, hi ha més modernitat que en molts altres llocs.