El Pacte dels Vigatans

Després que el 1702 es proclamés Felip V com a rei de la Monarquia hispànica i estant-hi en desacord diversos territoris, entre ells Catalunya, Anglaterra, Holanda, Portugal i l'Imperi austríac, el 1703 aquests van proclamar Carles III d'Austria com a monarca.

Al territori català va haver-hi diverses personalitats que no es van quedar amb els braços plegats i van moure's per tal de negociar altres solucions a la situació en la que s'havien trobat. Van arribar a un acord diverses personalitats catalanes que va rebre el nom del Pacte dels Vigatans.

I en aquesta ruta, femTurisme.cat us proposa visitar el punt emblemàtic de la reunió, conèixer què s'hi celebra avui en dia i trobar els orígens dels membres que en van formar part i el llegat que ens han deixat arreu de Catalunya.

El Pacte dels Vigatans

A l'abril de 1705 el virrei de Barcelona demana que totes les vegueries jurin fidelitat al nou rei, Felip V, però el rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs anima a la convocatòria de reunió a la Companyia d'Osona, també coneguts com Els Vigatans.

El 17 de maig de 1705 diverses personalitats de la noblesa vigatana es van reunir a l'ermita de Sant Sebastià de Sentfores de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquesta reunió era atorgar poders a Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric per tal de negociar amb Anglaterra.

Amb aquestes negociacions es va decidir que Anglaterra donaria suport militar contra Felip V, respectaria Carles III i les lleis catalanes. L'Imperi austríac donaria suport amb el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i crearia companyies de Miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.

De fet, aquestes premisses són les que van ser utilitzades en la signatura del Tractat de Gènova el 20 de juny de 1705 davant l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe.

La Companyia d'Osona o Els Vigatans

La Companyia d'Osona fou una unitat paramilitar creada a finals del segle XIX per una colla de Miquelets. Als seus inicis van lluitar contra les tropes franceses que entraven a Catalunya, però durant la Guerra de Successió es van convertir en defensors de Carles III.

Els membres més destacats de la Companyia d'Osona eren Francesc Macià i Ambert conegut popularment amb el nom de Bac de Roda, Jaume Puig conegut com el Castellnou de Perafita, en Josep Moragues, Josep Mas de Roda, Carles de Regàs conegut com a Cavalleria de Manlleu, entre altres.

La Companyia d'Osona també tenia un nom amb el que era coneguda popularment, Els Vigatans.

Els signants del Pacte

El Pacte dels Vigatans signat el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebastià de Sentfores de Santa Eulàlia de Riuprimer va ser signat per 8 personalitats importants de l'època. Tot i així, i al tractar-se d'una reunió secreta i clandestina no se sap si podria ser que hi hagués altres personalitats en aquella trobada. Tot i així,  en el monolit commemoratiu que hi ha a la placeta de la Rectoria, just davant de l'ermita, hi consten els següents noms.

Llorenç Tomàs i Costa (1660-1737) nascut a La Seu d'Urgell i rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Va ser membre de la Junta Eclesiàstica de Catalunya, canceller de Catalunya i el principal instigador de la convocatòria del Pacte dels Vigatans. Després de morir a Viena, les seves restes van ser traslladades i actualment es troben a la capella del Roser de l'església de Sant Domènec a La Seu d'Urgell.

Antoni de Peguera i d'Aimeric (1682-1707) nascut a Vic, va ser polític, militar i escriptor. A més, era el segon marquès de Foix i senyor de Torrelles. També va ser membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. Va ser un dels dos representants del Pacte dels Vigatans que va signar el Tractat de Gènova amb Anglaterra. El seu cos descansa a l'església parroquial de Santa Maria de Foix a Torrelles de Foix.

Josep Anton Martí, fill de Vic i l'altre representant del Pacte dels Vigatans que va signar el Tractat de Gènova amb Anglaterra. Va lluitar en el darrer setge borbònic de la ciutat de Barcelona i la nit del 13 de juliol del 1714 va desertar i es va passar al bàndol borbònic.

Antoni de Cortada, fill de Manlleu, va ser Coronel en el Regiment de les Reials Guàrdies Catalanes.

Carles de Regàs i Cavalleria, nascut al Mas Cavalleria de Manlleu, que li va donar el mot amb el que era conegut, Cavalleria de Manlleu.

Francesc Macià Ambert (1658-1713) nascut a Sant Pere de Roda a Roda de Ter. Fou conegut amb el nom de la masia de la seva dona, Bac de Roda, situada a Les Masies de Roda, a tan sols 10 quilòmetres de Vic havent passat Roda de Ter, i que fou declarada com a Bé Cultural d'Interès Local. Bac de Roda va ser un dels caps més destacables dels Miquelets. El 1713 va ser executat i penjat a Vic després de ser delatat per un antic amic seu.

Jaume Puig, fill de Perafita, fou un destacable noble i lluitador durant la Guerra de Successió i el líder dels vigatans davant la causa austriacista. Morí a Pla de Palau durant la batalla de l'11 de setembre de 1714. Sobre les restes de la seva casa cremada pels borbons a Perafita s'hi va construir la casa Castellnou. I és que hi ha un gran nombre de masies reformades a la comarca d'Osona i voltants, com és el cas de l'antiga Cortada de Merlès, actualment Santa Maria de Merlès. A Perafita, cada any es fa una ofrena floral al monument que hi ha dedicat a Jaume Puig a la plaça de Sant Antoni.

Josep Moragues i Mas (1669-1715) nasqué a Sant Hilari Sacalm i fou comandant dels Miquelets. Va ser empresonat, torturat i mort el 1715 a Barcelona i el seu cap es va mantenir penjat dins d'una gàbia durant dotze anys al Portal de Mar de la ciutat, on avui en dia hi trobem un monument que en recorda el lloc. Moragues s'ha convertit en un símbol de catalanitat per a molta gent i també trobem dedicatòries a ell a Sort i a Sant Hilari Sacalm.

Ermita de Sant Sebastià de Sentfores

L'ermita de Sant Sebastià de Sentfores es troba situada dins del terme municipal de Vic, tot i que pertany a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Fou construïda dalt d'un turó de 770 metres d'alçada al segle XVI i es contempla des de diversos punts de la Plana de Vic. Es troba a tant sols 5 quilòmetres de la capital osonenca en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer.

La construcció de l'ermita és d'una sola nau i al portal de la façana té dovelles. El campanar és de planta quadrada i amb quatre finestres d'arc de mig punt.

A la plaça de la Rectoria hi ha un monument commemoratiu on hi consten els noms dels Vigatans que van signar el pacte i el reconeixement que en fa la població de la comarca.

El 2012 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya com a Lloc històric i es preveu la rehabilitació de l'ermita i de la casa  annexa.

Avui en dia és punt de trobada per a l'encesa de la “Flama del Pacte dels Vigatans” que s'acostuma a fer pels volts del 17 maig -data en que se celebra l'aniversari del pacte- i que després és utilitzada durant la Marxa dels Vigatans per cremar, simbòlicament, el Decret de Nova Planta a Vic, que es du a terme la nit del 10 de setembre.

Marxa dels Vigatans

El 2005 es van celebrar els 300 anys del Pacte dels Vigatans amb la intenció d'homenatjar als valerosos Vigatans que van signar i tirar endavant el pacte a favor de Carles III.

Per això, la nit del 10 de setembre es fa la Marxa dels Vigatans en la que se simbolitza la crema del Decret de Nova Planta a Vic. D'aquesta manera s'agafa la flama encesa que hi ha a la plaça de la Rectoria, situada davant l'ermita de Sant Sebastià de Sentfores, la “Flama del Pacte dels Vigatans”, que serà portada per les columnes cap a Vic on s'hi celebren diversos homenatges i es continua la marxa pel casc antic de la ciutat. A més, es llueixen penons amb els noms del Vigatans signants del pacte.

Totes les activitats són organitzades per diverses entitats culturals del territori i per la major part dels ajuntaments de la comarca d'Osona.