L'Acadèmia dels Desconfiats

Durant els primers anys dels segle XVIII l'aristocràcia catalana amb dots cultes es va organitzar per defensar i aprofundir en la seva historia i cultura. Aquesta era una pràctica habitual a altres ciutats europees i, a Barcelona, aquesta institució es va conèixer, i encara es coneix, amb el nom de l'Acadèmia dels Desconfiats. De fet, és aquesta la institució que descobrirem al llarg d'aquesta ruta, juntament amb els membres que la van formar en la seva primera etapa i la seva història.

Igualment, veurem quina empremta ha deixat en el sí de la cultura catalana i què en perdura avui en dia, no només a Barcelona sinó també a altres zones del territori català.

L'Acadèmia dels Desconfiats

L'Acadèmia dels Desconfiats o l'Acadèmia Desconfiada és una institució creada per aristòcrates erudits a la ciutat de Barcelona el 3 de juny de l'any 1700 amb l'objectiu de promoure l'estudi de la llengua, la cultura i la història catalana a través de vetllades dedicades a la literatura, la filosofia, etc. Té l'advocació de la verge de Montserrat i també ha estat coneguda amb el malnom d'“Escola Montserratina” i els seus membres com a “savis del Born”.

Les sessions de l'Acadèmia dels Desconfiats durant la seva primera etapa es dugueren a terme al Palau d'En Pau Ignasi de Dalmases i Ros, actual Palau Dalmases, que es troba situat al carrer Montcada i es feien d'una manera solemne. Se'n van celebrar, que se'n tingui notícia, fins al 1703. Tot i això, el 1729 sorgeix l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que d'alguna manera li va agafar el relleu en la seva tasca.

El 3 de juny de 2025, en el 325è aniversari de la seva fundació, l'Acadèmia dels Desconfiats ha estat reconstituïda a la Sala Dalmases de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Membres Desconfiats

Dels membres que van formar part de l'Acadèmia dels Desconfiats en la seva primera etapa, cal destacar-ne el seu principal representant i fundador: Pau Ignasi de Dalmases i Ros. Era un erudit que admirava les acadèmies elitistes europees i volia que l'Acadèmia dels Desconfiats en fos una més.

A part d'ell, hi havia tretze membres més que també van formar part de la fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats. D'entre ells cal destacar:

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors i Marquès de Rubí que fou un militar molt destacat i proper a Carles III. Com a membre i capità de la Coronela va formar part de moltes batalles i, de retruc, es va convertir en virrei de ciutats com Mallorca, Nàpols i Sardenya.

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós també va ser capità de la Coronela i va ser escollit com a president de l'Acadèmia dels Desconfiats.

Antoni de Peguera i d'Aimeric va ser un dels membres més actius dins l'Acadèmia i també va formar part del Pacte dels Vigatans, com a representant català a la signatura del Tractat de Gènova amb Anglaterra.

Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep Amat de Planella,  Alexandre de Palau i d'Aguilar, Francesc de Josa i d'Agulló, Josep de Taverner i d'Ardena, Agustí de Copons i de Copons, Felip de Ferran i de Sacirera, Josep Clua i Granyena, Josep de Rius i de Falguera i Francesc de Sans Miquel van ser els altres membres que va formar part de l'Acadèmia dels Desconfiats, que havia d'estar formada per 40 membres i n'hi havia de catalans com d'estrangers (castellans, dos valencians, un portuguès i un italià).

Llinatge Dalmases

Pau Ignasi de Dalmases i Ros provenia d'una família amb un llinatge important dins del territori català.

Per trobar els seus orígens ens hem de remuntar al segle XIV i traslladar-nos a Sant Martí Sesgueioles, a l'actual comarca de l'Anoia. Però no és fins a principis del segle XVII que trobem Pau Dalmases i Solà que tenia un dels oficis més destacables dels membres de la seva família. L'ofici de paraire, consistent en comprar la llana i preparar-la per vendre-la als teixidors, tintorers i abaixadors, molt típic en aquesta comarca.

De fet, és aquest mateix Pau Dalmases i Solà el que es trasllada a Barcelona per comerciar amb diferents productes. El seu fill també es dedicarà al comerç i serà el pare de Pau Ignasi de Dalmases i Ros.

Els beneficis dels negocis, els permetran comprar diferents propietats, entre elles diverses cases i botigues a la ciutat de Barcelona, un antic palau gòtic al carrer Montcada, la Torre de Pierola a Els Hostalets de Pierola i una casa de camp a Cabrera de Mataró (Cabrera de Mar).

Torre de Pierola

La Torre de Pierola arriba en mans de la família Dalmases a finals del segle XVII, a través de la compra que en fa el mercader Pau de Dalmases i Castells.

Des d'aquest moment, és utilitzada per a la recaptació d'impostos i com a torre d'estiueig, però els seus habitants actuals l'han restaurat. Ells són els descendents de la família Dalmases que es va unir en matrimoni amb la família Fontcuberta.

La podem contemplar pel camí dels Romeus a Montserrat, just sobre les cases de l'Illa (Pierola). En destaquen els seus grans finestrals i la majestuositat de la seva construcció, a més de continuar tenint un panoràmica de bona part de la Vall de Pierola des d'un punt excepcional.

Palau Dalmases

El Palau Dalmases és un antic edifici barroc situat al carrer Montcada de la ciutat de Barcelona. Fou reformat vàries vegades i avui en dia se'n conserva la capella que data del segle XV, la qual té unes decoracions molt ben treballades a la volta estrellada, tant amb imatges d'àngels, com d'una epifania. També hi trobem la biblioteca, sala en la qual es reunia l'Acadèmia dels Desconfiats.

La façana és més aviat senzilla i el que en destaca és el pati interior. Consta d'una escalinata amb un fris en el que hi apareix representada l'escena mitològica del rapte d'Europa i també el carro de Neptú. També hi trobem un seguit de columnes salomòniques que sostenen arcs rampants o coixos.

El 1700 serviria de seu per l'Acadèmia dels Desconfiats. I al llarg del segle XX es convertiria en seu de l'Institut d'Estudis Catalans i d'Òmnium Cultural. Avui en dia, els seus espais són utilitzats per esdeveniments privats, activitats musicals, desfilades de moda i altres actes exclusius.

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB), recollint el testimoni erudit de l'Acadèmia dels Desconfiats, es va crear el 1729 a Barcelona amb el nom d'Acadèmia de Barcelona o Acadèmia Literària de Barcelona, refundada el 1752 amb el nom actual al rebre el títol de "reial" i uns nous estatuts pel rei Ferran VI de Castella. Neix amb l'objectiu de formar els joves en el coneixement de la història de Catalunya, la filosofia i la literatura. Els seus fundadors van ser Segismon Comas i Codinach, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i diversos homes del món intel·lectual de la ciutat.

Avui en dia, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona encara existeix i està formada per 40 membres. Té un arxiu, una biblioteca, una important col·lecció de monedes, la Galeria de Catalans Il·lustres i manté una vida culturalment activa.

La seva seu es troba al Palau Requesens, conegut també com el Palau de la Comtessa de Palamós, situat al carrer Bisbe Caçador de Barcelona. En destaca la gran varietat de reformes que se li han fet, sobretot al llarg dels segles XVI i XVII. Tot i així, continua mantenint l'esplendor pròpia del palau privat, que fou considerat el més gran de la Barcelona medieval.

Nenias reales...

Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II era un conjunt d'obres compostes pels literats entusiastes de Carles II. Es va publicar al 1701 i en aquesta obra s'hi recollien un seguit de laments per la mort del monarca i es mostrava, de forma pública, la fidelitat dels membres que van fundar l'Acadèmia dels Desconfiats cap al darrer rei de la Casa d'Àustria, el que s'ha interpretat com un suport a la causa austriacista.

El seu editor fou un dels membres fundadors de l'Acadèmia, Josep Amat de Planella.

L'emblema que apareix a les Nenias reales... és també l'emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats i fou creat per Francisco Gazán. Hi apareix un vaixell que s'ha confiat al mar tempestuòs i està naufragant, i darrere un altre que n'ha desconfiat i es manté segur a la platja, sobre el qual hi ha el lema de l'Acadèmia: «Tutta, quia diffidens».

«Tutta, quia diffidens»

Aquest és el lema de l'Acadèmia dels Desconfiats i és que el nom de l'Acadèmia prové de la desconfiança i el dubte que s'havia plantejat a altres parts d'Europa, en el context del desenvolupament del racionalisme i l'excepticisme. S'emmirallava, així, a les corts europees de París i Londres, que també havien creat institucions culturals molt semblants a aquesta que es va crear a Barcelona, i, especialment, en les acadèmies renaixentistes i barroques italianes (sembla que el nom estigué inspirat, per contraposició, en l'Acadèmia dels Confiats de Pavia).

I la frase «Tutta, quia diffidens» no vol dir altra cosa que "Segura, perquè desconfiada". Fent evident, doncs, la seva desconfiança davant la nova situació.

Al Born, Centre Cultural es realitzen activitats culturals sota aquest lema per difondre aspectes lingüístics, literaris i històrics.

Reconstitució de l'Acadèmia dels Desconfiats

El 3 de juny del 2025, en el 325è aniversari de la seva fundació, l'Acadèmia dels Desconfiats ha estat reconstituïda a la Sala Dalmases de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per Miquel Pérez-Latre, Joan Pons Alzina, Eduard Puig Bordera i Joaquim Verde i Llorente com una acadèmia de les Humanitats, enteses en el sentit més ampli possible (de la filosofia pura a la història de la ciència i, àdhuc, l'ecologia humana) perquè els membres que en formem part d'ara endavant en aquesta nova etapa puguem posar en comú les nostres recerques humanístiques i apropar-les a la resta dels ciutatans.

Per a més informació podeu entrar al web www.academiadelsdesconfiats.cat o contactar-hi a través del correu [email protected].