La Garriga

La Garriga és un d'aquells pobles que permeten entendre el paisatge que l'envolta i els usos que els seus habitants n'han fet. El potencial com a vila termal té un llarg recorregut, que es remunta a l'Edat Mitjana, tot i que va tenir el punt àlgid entre els segles XIX i XX, juntament amb el Modernisme. Va ser llavors quan es van construir els balnearis i les primeres cases d'estiueig. La vila romana, el castell medieval o el refugi antiaeri, juntament amb l'eixample modernista completen l'oferta juntament amb les rutes per l'entorn.

La Garriga està situada a uns 40 kilòmetres de Barcelona, a cavall entre la plana vallesana, els conjunts muntanyosos del Montseny (Reserva de la Biosfera des de 1978) i els cingles de Bertí. 

Aquesta situació privilegiada afavoreix que hi hagi diversos àmbits paisatgístics contrastats. Per una banda l'extrem nord és marcadament forestal confluint-hi els vessants montsenyencs de dessota can Plans, Sant Cristòfol de Monteugues i el turó de Santa Margarida i, des de ponent el pla de Montcau, als estreps de les cingleres de Bertí. En conjunt, aquesta és la franja més despoblada del municipi i on la coberta forestal és més tupida.

D'altra banda, en estar disposada en paral·lel al riu Congost i ocupant la seva ribera esquerra, perduren els darrers paisatges agrícoles del municipi amb una certa entitat.

La diversitat paisatgística ha fet de la Garriga un municipi ric en espècies arbòries. Donant una primera ullada al nucli urbà i els seus voltants hom se n'adona ràpidament que els arbres protagonitzen el paisatge, ja que s'hi afegeixen nombrosos jardins privats i l'espai més emblemàtic del municipi: El Passeig. Aquesta avinguda oberta el 1878 de gairebé un quilòmetre de llarg està ombrejada per dues fileres de 272 plàtans.

La població és circumval·lada en l'actualitat per l'autovia C-17, que comunica Barcelona amb Vic. Així mateix, transcorre pel municipi la línia ferroviària que va de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.

La Garriga és coneguda arreu de Catalunya pels seus edificis modernistes, la indústria del moble, la botifarra, les aigües termals i el Corpus.