La Garriga

La Garriga és un d'aquells pobles que permeten entendre el paisatge que l'envolta i els usos que els seus habitants n'han fet. El potencial com a vila termal té un llarg recorregut, que es remunta a l'Edat Mitjana, tot i que va tenir el punt àlgid entre els segles XIX i XX, juntament amb el Modernisme. Va ser llavors quan es van construir els balnearis i les primeres cases d'estiueig. La vila romana, el castell medieval o el refugi antiaeri, juntament amb l'eixample modernista completen l'oferta juntament amb les rutes per l'entorn.

La Garriga està situada a uns 40 kilòmetres de Barcelona, a cavall entre la plana vallesana, els conjunts muntanyosos del Montseny (Reserva de la Biosfera des de 1978) i els cingles de Bertí. 

Aquesta situació privilegiada afavoreix que hi hagi diversos àmbits paisatgístics contrastats. Per una banda l'extrem nord és marcadament forestal confluint-hi els vessants montsenyencs de dessota can Plans, Sant Cristòfol de Monteugues i el turó de Santa Margarida i, des de ponent el pla de Montcau, als estreps de les cingleres de Bertí. En conjunt, aquesta és la franja més despoblada del municipi i on la coberta forestal és més tupida.

D'altra banda, en estar disposada en paral·lel al riu Congost i ocupant la seva ribera esquerra, perduren els darrers paisatges agrícoles del municipi amb una certa entitat.

La diversitat paisatgística ha fet de la Garriga un municipi ric en espècies arbòries. Donant una primera ullada al nucli urbà i els seus voltants hom se n'adona ràpidament que els arbres protagonitzen el paisatge, ja que s'hi afegeixen nombrosos jardins privats i l'espai més emblemàtic del municipi: El Passeig. Aquesta avinguda oberta el 1878 de gairebé un quilòmetre de llarg està ombrejada per dues fileres de 272 plàtans.

La població és circumval·lada en l'actualitat per l'autovia C-17, que comunica Barcelona amb Vic. Així mateix, transcorre pel municipi la línia ferroviària que va de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.

La Garriga és coneguda arreu de Catalunya pels seus edificis modernistes, la indústria del moble, la botifarra, les aigües termals i el Corpus.

Llocs d'interès

Nucli antic

Casal de Rosanes

La representació del feudalisme a la Garriga. Tot i que hi havia almenys una torre des del segle X, l'actual gran casal de Rosanes té el seu origen entre els segles XII i XIII, quan es va erigir el casal fortificat, dissenyat per a la defensa armada, que constitueix el nucli de l'estructura que podem veure avui.

En aquella època, els Rosanes eren la família feudal més influent de la Garriga, amb vincles directes amb els comtes-reis catalans. Alguns membres de la família, com Galceran III de Rosanes, van tenir un paper destacat a la Catalunya medieval.

Amb el temps, la casa va anar evolucionant fins a esdevenir una gran finca rural moderna. Actualment, una part de les seves instal·lacions es dedica a la restauració, i ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Si teniu l'oportunitat, acosteu-vos-hi i admireu tot el conjunt!

La Vil·la romana de Can Terres

La Garriga de fa 2.000 anys. La vil·la romana de can Terrers és una mostra del poder que l'imperi de Roma va tenir fa 2.000 anys a la Garriga.

Podeu visitar lliurement els banys calents, caminar per les estances que fa dos mil·lennis trepitjaven els seus propietaris, i descobrir nombrosos detalls sobre un dels assentaments rurals romans més importants de Catalunya, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Sabíeu que el vi produït a can Terrers s'exportava a Itàlia, Egipte i Grècia?

Recentment, dins del projecte "Can Terrers, 2.000 anys d'història en 4 passes", s'ha renovat el circuit de visita, la senyalització interpretativa i les activitats que s'hi ofereixen. A més, el projecte inclou un excel·lent audiovisual que es pot veure lliurement al Centre de Visitants de la Garriga.

La Doma

El retaule de la Garriga medieval. Amb el nom de la Doma es designa el conjunt que inclou l'antiga església parroquial, els edificis de la domeria i el cementiri vell.

Encara que hi ha documentació que en parla des del segle X, la part més antiga de l'església actual és la nau central romànica, construïda al segle XII, que conserva un magnífic retaule gòtic de Sant Esteve, datat a finals del segle XV. Aquesta és una obra artística excepcional i la més destacada del conjunt.

L'aspecte actual de l'església, però, es deu a les reformes del segle XVI, quan es van afegir la nau lateral amb la porta d'entrada al temple, la capella fonda, la sagristia, el campanar, el comunidor i el cor, tot en estil gòtic tardà.

Al voltant de l'església, al cementiri vell, es poden contemplar interessants obres arquitectòniques i escultòriques, i hi reposen figures notables com l'arquitecte Manuel J. Raspall.

Refugi antiaeri de l'estació 

Camp d'aviació de Rosanes

Fent la guerra des del Pla de Llerona. A principis dels anys 30 del segle XX, un empresari argentí apassionat per l'aviació va construir, a Rosanes, entre la Garriga i l'Ametlla, un camp d'aviació privat, el més avançat de la seva època.

El 1937, durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà va ocupar aquest camp i va construir un aeròdrom militar al costat. Tot el complex va ser utilitzat en la lluita contra l'aixecament feixista, jugant un paper crucial en els fronts del Segre i de l'Ebre, i posteriorment en la defensa aèria de Barcelona. La seva presència va tenir un fort impacte en els municipis de la zona.

Aquest espai, decisiu en la història recent del país, es manté gairebé íntegre. El camp d'aviació de Rosanes conserva tant l'espai com les infraestructures: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l'hangar, i el xalet racionalista, tot enmig d'un entorn rural magnífic.

Can Raspall

La casa familiar de l'arquitecte Manuel J. Raspall. L'edifici de can Raspall és una impressionant construcció modernista, considerada la primera obra de l'arquitecte Manuel J. Raspall. Aquest edifici reutilitza alguns materials del casal medieval que abans ocupava el mateix lloc, on va néixer la mare de Raspall. L'arquitecte va enderrocar el casal antic i va construir l'edifici actual, mantenint-ne aproximadament les proporcions.

Avui dia, és un edifici públic, i es pot visitar la planta baixa, que inclou la sala noble i una exposició permanent titulada "Manuel J. Raspall i el Modernisme: dibuixant la Garriga". L'edifici està connectat amb el seu veí, can Mayol, una obra noucentista també dissenyada per Raspall.

A més, és el punt de partida de les rutes modernistes de la Garriga.