Ruta del Cister: gastronomia a Vallbona de les Monges

En aquesta ruta us proposem fer una visita al Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, un monestir femení que està inclòs dins la Ruta del Cister.

També us farem propostes interessants per conèixer alguns dels pobles amb més encant que es troben per la zona, i descobrir així els seus fantàstics tresors, com el torró i la xocolata, el vi o un dels millors olis verges de Catalunya.

El Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges és el més petit, però l'únic monestir femení de la Ruta del Cister. Des del moment de la seva construcció, el 1153, ha estat sempre habitat per monges que han vetllat per la seva conservació i pel bon tracte als seus hostes, reputació que perdura fins l'actualitat. En la seva història va ser considerat lloc digne de reines, fet pel qual trobem molts referents a dones i filles de la noblesa catalana i actualment ofereix un plàcid allotjament als amants de la tranquil·litat. Alhora es recomana la visita als amants de l'art i l'heràldica ja que a les tombes de Vallbona s'hi conserven esculpits una àmplia col·lecció d'escuts de la noblesa catalana.

El monestir es troba ubicat a la comarca de l'Urgell, molt rica gastronòmicament parlant. Reconeguda pel seu vi amb la denominació d'origen Costers del Segre, per la indicació geogràfica protegida de la xocolata i torrons artesanals d'Agramunt i per l'oli d'oliva verge denominació d'origen Les Garrigues.

Capital del Teatre... Tàrrega

La capital de l'Urgell és coneguda dins i fora de Catalunya per la Fira de Teatre al carrer que s'hi celebra cada any a principis de Setembre. Aquest esdeveniment converteix la ciutat de Tàrrega en un bullici de gent i d'espectacle, amb lloc tant pel teatre trencador i les noves companyies com pels grups de més renom.

Més enllà d'aquests dies de festa la ciutat és acollidora i ens ofereix racons únics durant tot l'any. En destacarem el Parc de Sant Eloi, una zona verda creada el 1913 pels propis veïns amb voluntat de mantenir zones d'arbrat a la vila i que actualment, molt més ampli i perfectament cuidat, és tot un símbol de la ciutat on passejar i gaudir de la tranquil·litat.

Al nucli antic de la ciutat hi trobarem edificis singulars repartits pels carrers del centre que mostren el pas dels diferents estils de construcció per la ciutat. A destacar el Palau dels Marquesos de la Floresta i les portalades gòtiques del Carrer del Carme, el brollador d'aigua, obra de Carles Buigas, autor de les fonts de Montjuïc a la Plaça del Carme, l'Ajuntament d'estil renaixentista i l'edifici modernista de la Cambra de Comerç de la Plaça Major i l'església del segle XIV a la Plaça de Sant Antoni.

Aromes d'artesania arreu de la comarca

Si prenem la C-14 cap al nord, sortirem de Tàrrega per fer cap a Agramunt. Aquest municipi és el més temptador de la comarca amb una llarga tradició xocolatera i d'elaboració de torrons artesanals. Un passeig pel centre ens permetrà conèixer la vila i contactar amb alguns dels artistes del torró i la xocolata de pedra, aliments que no ens hem d'estar de tastar.

Prenent la mateixa carretera cap al sud trobarem Verdú, aquest petit municipi té un fort atractiu infantil al tenir-hi ubicat el Museu de Joguets i Autòmats però a més a més és conegut per la producció de ceràmica negra. La tradició diu que cada casa tenia un càntir negre, també anomenat silló, a l'exterior de la porta del carrer per donar de beure als treballadors quan tornaven del tros (camp de conreu). Si passegem pel centre del Verdú podrem entrar a algun obrador on podrem apreciar en directe les tècniques que usen.

Seguint la mateixa carretera C-14 cap al sud i desviant-nos a mà esquerra arribarem a Guimerà, aquesta petita vila és un nucli medieval construït damunt del Riu Corb que conserva perfectament la seva essència. Podrem passejar-hi i visitar diferents edificacions originals així com degustar menjars de l'època, en el mateix terme municipal hi resta dempeus el Santuari de la Mare de Deu de la Bovera, també de l'ordre cistercenc.

Si encara en voleu més podem continuar el trencant que hem pres per arribar a Guimerà fins al poble d'Albió ja a la Comarca de la Conca de Barberà on es diu que s'hi produeixen els formatges més bons d'aquestes contrades.

Abans d'arribar el Monestir de Vallbona de les Monges visitarem un últim municipi, també fortament dedicat a la gastronomia. Es tracta de Maldà. Si retornem a la carretera C-14 i prenem el trencant indicat a mà dreta, arribarem en aquest municipi reconegut per la seva producció d'oli, inclòs en la Denominació d'Origen de l'oli de Les Garrigues.

Cap a Vallbona de les Monges

Des de Maldà igual que des de gran part dels pobles de les rodalies trobarem indicacions del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

El Monestir de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc situat a la comarca de La Segarra, a la província de Lleida. És un dels tres monestirs cistercencs femenins que encara es troben actius a Catalunya.

El monestir va ser fundat l'any 1153 per Ramon Berenguer IV, com a monestir femení de l'orde cistercenca, tot i que no va ser acabat fins el segle XVI. Va ser construït en un estil romànic cistercenc, caracteritzat per la simplicitat i l'austeritat, tot i que es poden trobar diferents estils arquitectònics, mostra de l'evolució arquitectònica durant els anys de la seva construcció. Les galeries del claustre, per exemple, tenen cadascuna un estil diferent, àrab, romànic i gòtic. 

L'edifici principal del monestir és l'església, dedicada a Santa Maria de Vallbona, que destaca per les seves línies simples i pures. 

El monestir de Vallbona de les Monges ha estat un centre religiós i cultural durant segles. Durant l'edat mitjana, les monges cistercenques que hi vivien realitzaven tasques agrícoles i artesanals per mantenir el monestir. També eren conegudes per la seva dedicació als estudis i la seva producció literària.

La guerra afectà la vida monàstica de Vallbona fent fins i tot que el monestir fos desocupat i saquejat durant curts períodes de temps, però amb la persistència de les monges, els ajuts econòmics de la noblesa i posteriorment amb els plans de rehabilitació, actualment podem conèixer el monestir pam a pam quasi tal i com va ser construït.

Avui dia, el monestir continua sent un espai de vida monàstica, però també acull visites turístiques i activitats culturals. Els visitants poden recórrer les dependències del monestir, com ara l'església, el claustre, la sala capitular i les cel·les monàstiques. També hi ha un centre d'interpretació que ofereix informació sobre la història i la vida monàstica de Vallbona de les Monges.

El Monestir de Vallbona de les Monges és un testimoni de l'arquitectura romànica i de la vida monàstica medieval a Catalunya. És un lloc de pau i recolliment que convida els visitants a retrocedir en el temps i descobrir la riquesa cultural i espiritual d'aquesta comunitat monàstica.