Descobreix La Figuera, el sentinella del Priorat

Enlairada a 575 metres d'altitud i envoltada pels contraforts occidentals del Montsant, la Figuera és un d'aquells pobles que sorprenen abans fins i tot d'arribar-hi. La seva situació privilegiada, sobre un territori accidentat i obert a grans horitzons, li ha valgut el sobrenom de "sentinella del Priorat". I no és una exageració, des dels seus miradors naturals, el paisatge s'estén en totes direccions i converteix la visita en una experiència marcada per les vistes, el silenci i la sensació d'estar en un balcó excepcional sobre la comarca.

Amb un terme municipal de 18,78 km², la Figuera és petita en dimensions, però gran en paisatge i memòria.

Història i llegendes de la Figuera

El seu nom, segons la tradició, prové d'una llegenda ben singular. Es diu que al lloc on avui s'aixeca el poble hi havia una figuera immensa, tan gran que els romans hi aixoplugaven els ramats. Més endavant, en aquell mateix indret, s'hi hauria construït un castell que va conservar l'arbre al pati. Del castell no n'ha quedat l'edifici, però al carrer de la Muralla encara es poden observar restes de murs fortificats que evoquen aquell passat. D'aquella fortalesa desapareguda i de la gran figuera, el poble n'hauria conservat el nom.

La història documentada de la Figuera també ens porta molt enrere en el temps. La primera referència coneguda apareix en una donació d'Albert de Castellvell a l'església de Tortosa, on l'indret és esmentat com a muntanya de Gibolhoder. La població no es consolidà fins uns anys després de la seva integració a les terres de Tortosa, i la seva carta de població està datada el 5 de desembre de 1182, tres anys abans que la de Cabacés. Es tracta, per tant, d'una de les cartes de poblament més antigues de la Catalunya Nova.

Foto: Prades Bel, Juan Emilio (2025). Municipio de La Figuera, comarca El Priorat, Tarragona. Wikimedia Commons. CC BY 4.0. Veure la fotografia a Wikimedia Commons

Amb el temps, la Figuera passà a formar part de la Baronia de Cabacés. Un testimoni especialment interessant d'aquella etapa és el Llibre de les Ordinacions de la Vila della Figuera, iniciat l'any 1310 i completat el 1734, que recollia usos i costums destinats a regular la convivència del poble. És una mostra de la llarga continuïtat d'una comunitat que ha sabut conservar el seu caràcter al llarg dels segles.

Què veure a la Figuera

Avui, passejar per la Figuera és endinsar-se en un poble de carrers estrets i costeruts que manté l'essència dels nuclis tradicionals del Priorat. L'església parroquial, dedicada a Sant Martí, forma part del patrimoni local, però el gran atractiu de la població és sobretot el seu entorn. Aquí, més que buscar grans monuments, cal deixar-se portar pels camins, els relleus i els punts des d'on el paisatge es mostra amb tota la seva força.

Un dels indrets imprescindibles és l'ermita de Sant Pau, situada al nord-oest del poble, a uns dos quilòmetres i mig. Des d'aquest punt es gaudeix d'una panoràmica extraordinària sobre el territori. A l'ermita es venera la Mare de Déu de la Mola, que desperta una gran devoció també entre els pobles veïns.

A uns 500 metres, en direcció oest i cap a la punta de la muntanya, es pot visitar el que fou lloc de comandament de l'exèrcit republicà durant la batalla de l'Ebre. La seva posició permet entendre de seguida el valor estratègic de l'indret: des d'aquí es poden arribar a albirar fins a 40 quilòmetres del riu Ebre.

La Figuera compta amb altres miradors i racons que conviden a caminar sense presses. El Coll de Solans és conegut com el "Balcó del Priorat", un nom que resumeix perfectament la seva essència. També destaquen la serra del Guixar o Escambellet, la Roca Foradada i diverses coves naturals excavades a la roca, com les coves d'en Vasques, dels Tres Alls i del Mas d'en Nenet, algunes de grans dimensions.

Senderisme entre la Vilella Baixa i la Figuera

Per als amants del senderisme, una de les rutes més interessants és el camí antic de la Vilella Baixa a la Figuera. El recorregut té uns 4 quilòmetres, aproximadament una hora de durada i uns 360 metres de desnivell. Bona part del traçat segueix l'antic camí ral que unia tradicionalment els dos pobles i coincideix amb un itinerari senyalitzat pel Parc Natural del Montsant amb marques de pintura groga.

La ruta comença al pont Gran de la Vilella Baixa, al costat del riu Montsant, i va guanyant alçada fins a trobar l'antic camí de ferradura que supera el grau de la Figuera. Entre murs de pedra seca, trams de bosc i antigues llaçades, el sender conserva encara fragments empedrats que permeten imaginar la importància que tingué aquesta via de comunicació. És un itinerari especialment evocador, ideal per arribar al poble a peu i descobrir el paisatge d'una manera pausada i autèntica.

Festes i tradicions

La vida local també està marcada per un calendari de festes arrelades a la tradició. El 15 de gener, per Sant Pau, se celebra una missa a l'ermita; el 15 de maig és festa per Sant Isidre Llaurador, i l'11 de novembre, per Sant Martí. A més, el segon cap de setmana d'agost té lloc un Aplec de Sardanes i una gran festa de convivència a l'ermita de Sant Pau.

Visitar la Figuera és descobrir un Priorat elevat, tranquil i panoràmic, on la història es barreja amb camins antics, llegendes, pedra seca i horitzons immensos. Un poble per caminar, mirar lluny i entendre per què aquest petit nucli s'ha guanyat, amb tota justícia, el nom de sentinella del Priorat.

Foto portada: Prades Bel, Juan Emilio (2025). Municipio de La Figuera, comarca Priorat (Tarragona). Wikimedia Commons. CC BY 4.0. Veure la fotografia a Wikimedia Commons