La Ribera Salada

El pont del Clop

Per arribar fins a la Ribera Salada vindrem des de Solsona per la C-26, en direcció Bassella,  i agafarem el trencall on comença la carretera LV-4011 en direcció cap a Cambrils i Montpol, seguirem aquesta via fins arribar al Pont del Clop, el punt just on la carretera travessa aquest curs d'aigua.

A aquesta alçada de la Ribera Salada el riu s'eixampla i ha creat una àmplia esplanada al costat. En aquest indret podrem fer una parada i una passejada per l'entorn, observar les aigües clares del riu, de les més netes de Catalunya, o les ruïnes de l'antic hostal. La qualitat de l'aigua, la poca fondària d'aquest tram i l'esplanada que hi ha al costat fan que, durant l'estiu, el Pont del Clop esdevingui una platja d'interior que atrau banyistes de Solsona i altres poblacions properes. Riu amunt podem veure el canal serpent, un tram on el pas de l'aigua ha modelat amb formes molt curioses les pedres que envolten el riu, gorges que fan d'aquest tram del riu un petit congost de línies arrodonides.

Montpol

Tornant a la carretera LV-4011 passarem per l'església de Sant Miquel de Montpol, un edifici fet entre el segle XVII i XIX hereu d'una antiga església ja desapareguda que es trobava, juntament amb el castell, al capdamunt de la Roca de Montpol, una gran roca molt peculiar situada al costat del pla on s'aixeca el temple actual, molt més accessible que l'anterior. Al peu de la roca encara s'hi poden trobar vestigis d'antics habitatges que havien estat amagatall de bandolers i contrabandistes.

El mirador de Serra-Seca

Continuant per la carretera LV-4011, en direcció al nucli de Cambrils, ens endinsarem al terme municipal d'Odèn i farem una parada al mirador de Serra-Seca, situat molt a prop de la carretera. Des del punt on està indicat cal seguir un corriol en pujada i cinc minuts més tard arribarem fins al mirador. Des d'allà podrem observar una panoràmica privilegiada de la vall de la Ribera Salada però, a més a més, també podrem divisar altres indrets com les muntanyes del massís del Port del Compte i la serra dels Obacs, amb les Encantades o Montserratines, unes formacions rocoses que recorden les característiques formes de la muntanya de Montserrat. A aquesta alçada, a peu de carretera, també s'hi troba un monument en record del pas del Tour de França, l'estiu de 2009, per la carretera que voreja el mirador.

El salí de Cambrils (Odèn)

Després de visitar el mirador serà el moment de conèixer l'estreta relació que tenen la Ribera Salada i la sal, per fer-ho haurem d'arribar a Cambrils, un dels nuclis del municipi d'Odèn, presidit per l'església de Santa Cecília i les ruïnes de l'antic castell, un cop allà cal anar fins al salí, aquest indret és testimoni d'una de les poques salines de muntanya que existien a Catalunya. Per arribar-hi haurem de creuar el nucli de Cambrils per la carretera LV-4011 fins al final i agafar la L-401 en direcció cap al coll de Jou, al quilomètre 20 trobarem el trencall corresponent.

Aquí s'hi troben unes fonts d'aigua salada que, al mateix temps, són l'origen del riu Fred i del nom de la Ribera Salada. Tot i tenir un alt nivell de sal, riu avall, aquesta concentració va quedant diluïda pels diferents afluents d'aigua dolça. Però el punt més curiós d'aquesta zona són les seves antigues salines, un vestigi del que va ser una petita industria productora de sal a quilòmetres de distància de la costa marina. La historia de la producció comença a finals del segle XVIII i s'acaba l'any 1963, produint sal tant pel bestiar com pel consum humà. Després del tancament les instal·lacions van quedar durant molt de temps sense ús però fa uns anys es van rehabilitar i, actualment, s'han convertit en un museu on s'explica l'antic procés de producció de la sal i on també s'ofereixen teràpies relacionades amb la sal. Així podem veure les antigues canalitzacions d'aigua, els molins, els antics bancal on s'evaporava l'aigua per recollir-ne la sal o, també, hi ha la possibilitat de banyar-se a la piscina terapèutica d'aigua salada amb vistes a la vall del riu Fred.

La font de Cal Sala i el codro de l'elefant

Un cop deixem enrere les salines, podem continuar per la carretera L-401 en direcció al Coll de Jou, de seguida trobarem la Font de Cal Sala situada al nucli del Racó, en aquest mateix lloc, ben proper a la font, hi trobarem el salt d'aigua de Cal Sala, un indret on les llegendes populars diuen que les dones d'aigua hi anaven a pentinar-se.

Un cop passada la Font de Cal Sala podem visitar el codro de l'Elefant , una pedra de grans dimensions amb unes formes que recorden a un elefant, per fer-ho haurem d'anar fins a l'ermita de Sant Quintí, una petita construcció romànica que trobarem amagada entre alzines. Per arribar-hi haurem d'agafar el trencall que hi ha al quilòmetre 21,5 de la carretera L-401 en direcció al Coll de Jou, des d'aquí haurem de seguir una pista forestal d'1,4 quilòmetres que haurem de fer a peu, durant el camí ens trobarem amb una bifurcació i aleshores haurem d'agafar el camí de l'esquerra. Un cop siguem allà, a 20 metres de l'ermita, hi trobarem “l'elefant” de pedra.

La Roca de Canalda

Continuant per la carretera L-401 ens acostarem a la roca de Canalda, una muntanya que forma part del massís del Port del Compte i que visualment és caracteritza per la seva gran paret de roca, molt apreciada pels amants de l'escalada. Al peu d'aquesta paret s'hi troben balmes i aixoplucs de pedra que, des de temps immemorials, han estat habitats, tot i que avui ja no hi viu ningú. Poc abans d'arribar a les cases del nucli de Canalda, al quilòmetre 36, trobem un trencall cap a la masia “Ca la Rita”, l'últim lloc de la roca que va ser habitat. La construcció, en ruines, està protegida per un sostre natural de roca. Aquesta balma de pedra va ser habitada des de la prehistòria però la casa no es va fer fins al segle XVIII, la construcció deu el nom a la seva darrera habitant que hi va viure fins als anys 80 del segle XX. Es pot entrar a l'interior on encara s'hi pot veure una antiga cuina de fogons i un forn de pa.

Si ens mirem la casa des del davant podem continuar cap a la dreta i fer una caminada per un tram del camí que recorre la base de la roca de Canalda, podrem trobar-hi altres indrets antigament habitats com, per exemple, les ruines de Ca l'Andreu, les coves de l'Espluga Melera o, finalment, les coves del Moros que es poden observar elevades uns pocs metres més amunt, són poc accessibles ja que actualment només s'hi pot arribar fent tècniques d'escalada.

Mirador de la Creu del Codó

Si reprenem la L-401 des del punt on érem arribarem al Coll de Jou, des d'allà podem beure l'aigua de la font que hi ha en aquest punt i fer una caminada curta fins al mirador de la Creu del Codó, en aquest lloc canviarem per una estona la conca de la Ribera Salada per la del Cardener ja que des d'allà es pot observar una panoràmica de Sant Llorenç de Morunys, els conglomerats dels Bastets, la serra de Busa, la mola de Lord i el riu Cardener a l'alçada del pantà de la Llosa de Cavall.

El Castell de Lladurs

Després d'arribar al punt més alt anirem tancant el recorregut tornant cap a terres més baixes, al Castell de Lladurs. Des del Coll de Jou agafem la carretera LV-4241 en direcció Solsona i quan trobem l'àrea de picnic de les fonts de Lladurs deixem el cotxe i, des  d'allà, fent una passejada, podem arribar fins al castell. És tracta d'una construcció amb més de mil anys d'història que avui és troba en ruïnes, juntament amb el castell s'hi troba l'església de Sant Martí, l'element més visible i sencer en un conjunt amb parts de diverses èpoques, les més antigues daten de l'edat mitjana. Aquest antic castell es troba el capdamunt d'un turó que ens permet acabar la ruta amb una privilegiada vista general de la conca de la Ribera Salada i del sud del Solsonès.