Conesa, un poble medieval per descobrir al cor de la Conca de Barberà

Hi ha pobles que conviden a arribar-hi sense presses. A deixar el cotxe, començar a caminar i permetre que siguin els carrers els que vagin explicant la història. Conesa, a la Conca de Barberà, és un d'aquests indrets.

Petit, tranquil i envoltat d'un paisatge de camps i boscos, el municipi conserva un nucli antic d'origen medieval on encara és fàcil imaginar com devia ser la vida segles enrere. Portals, carrerons estrets, porxos, cases de pedra i l'església presidint el conjunt fan que una passejada pel poble es converteixi en un viatge al passat.

Però Conesa no és només patrimoni. És també un municipi que manté vives les seves festes, els àpats populars i les tradicions que marquen el calendari al llarg de l'any. Una d'aquelles destinacions ideals per a qui busca descobrir la Catalunya interior més pausada i apropar-se a pobles que han sabut conservar una identitat pròpia.

Un nucli medieval que convida a passejar

La història de Conesa està documentada des de l'edat mitjana. L'any 1043, Ramon Berenguer I va concedir el lloc a Bernat Seniofred amb l'encàrrec de construir-hi una fortalesa i treballar les terres. Al voltant de l'any 1073, el castell ja estava construït i al seu voltant havia començat a formar-se un petit nucli de població.

Durant els segles següents, el territori va passar per diferents mans fins que el monestir de Santes Creus hi va exercir jurisdicció durant diversos segles, una vinculació que encara avui deixa empremta en la història i el patrimoni local.

Va ser sobretot durant el segle XIV quan Conesa es va consolidar. El nucli es va emmurallar i encara es conserven alguns vestigis d'aquella estructura defensiva, entre els quals destaquen dues de les antigues portes d'entrada: el Portal Reial o de Sant Antoni i el Portal de Santa Maria. A l'interior, el poble manté cinc carrers estrets que conserven bona part de l'ambient medieval, amb antics porxos i construccions de pedra.

Travessar un d'aquests portals és probablement la millor manera de començar la visita.

A partir d'aquí no cal seguir un itinerari gaire estricte. Conesa és un poble per descobrir a peu i amb calma, deixant-se portar pels carrerons, observant les façanes i buscant aquells petits detalls arquitectònics que sovint passen desapercebuts quan viatgem amb presses.

Precisament aquesta escala humana és un dels grans atractius del municipi. No cal una jornada sencera per començar a conèixer-lo, però és fàcil acabar-s'hi entretenint molt més del previst.

L'església de Santa Maria i el llegat de Santes Creus

Entre els edificis més destacats del poble hi ha l'església parroquial de Santa Maria.

Construïda al segle XIV, és principalment d'estil gòtic, tot i que conserva una arcada procedent de l'antiga construcció romànica. Sobre la portalada hi ha una imatge de la Mare de Déu acompanyada per dos àngels i a l'interior es conserva també una creu de plata del segle XV.

Molt a prop hi ha la Casa Delmera, construïda l'any 1569 per ordre de l'abat de Santes Creus en l'espai on havia existit l'antic castell dels Montpaó. És un altre dels testimonis de l'estreta relació que Conesa va mantenir durant segles amb el monestir cistercenc.

Aquesta presència de Santes Creus és clau per entendre la història local. El monestir va tenir jurisdicció sobre Conesa fins al 1835, quan els canvis polítics i la desamortització van posar fi a una etapa que havia durat segles.

La història del municipi, però, no va ser sempre plàcida. Durant el segle XV, les epidèmies de pesta i la guerra contra Joan II van iniciar una etapa de decadència. Més endavant, les guerres que afectaren el conjunt del país també van deixar empremta al poble i, l'any 1885, Conesa va patir una greu epidèmia de còlera.

Passejant avui pels seus carrers costa imaginar aquests episodis. I és precisament aquest contrast entre la serenitat actual i la història acumulada el que fa especialment interessant la visita.

Més enllà del nucli: Sant Pere de Savella i les creus de terme

Descobrir Conesa també significa mirar més enllà del seu centre històric.

Al despoblat de Savella es troba l'església romànica de Sant Pere, construïda entre finals del segle XII i començaments del XIII. És un temple d'una sola nau amb volta apuntada i una portalada decorada amb capitells. El conjunt conserva també una imatge gòtica de sant Pere, de mida natural i realitzada en pedra policromada durant el segle XIV.

El municipi conserva igualment dues antigues creus de terme. La Creueta es troba al camí de Forès, mentre que la Creu, situada en direcció a Santa Coloma de Queralt, data del segle XIV i s'aixeca sobre una columna d'uns vuit metres. Hi apareixen els escuts de Catalunya i de Santes Creus, una nova mostra del pes que el monestir va tenir en aquest territori.

Són elements que ajuden a entendre Conesa no com un nucli aïllat, sinó com una peça dins d'un paisatge històric de camins, terres de conreu, petits nuclis i relacions entre pobles.

Un poble que manté vives les seves tradicions

Malgrat les seves dimensions reduïdes, el calendari festiu de Conesa és sorprenentment actiu.

Al març se celebra la tradicional matança del porc i a l'abril arriba el dinar de cassola de tros, dues cites que mantenen el component gastronòmic i comunitari de moltes festes rurals.

El maig porta la festa votada a Sant Antoni i les catifes de Corpus, mentre que al juny no hi falta la revetlla de Sant Joan.

Durant l'estiu, el poble guanya encara més activitat. Al juliol s'hi programen diversos dissabtes culturals amb música, teatre i dansa. I el primer dissabte d'agost té lloc un dels esdeveniments destacats del calendari: el Mercat Vell de Conesa, una cita que encaixa especialment bé amb l'ambient històric dels seus carrers.

El 15 d'agost se celebra la festa d'estiu, amb activitats com tallers, havaneres, ball o trobades d'acordionistes.

El setembre continua amb celebracions populars com la caldereta d'arengades, la trobada de puntaires o la cursa de muntanya i caminada popular. I al novembre arriba la Festa Major en honor de Santa Victòria, que tradicionalment té lloc el tercer cap de setmana del mes.

Són celebracions que expliquen una altra cara de Conesa. Més enllà de les pedres i els monuments, hi ha un poble que continua utilitzant els seus carrers com a espai de trobada.

Descobrir Conesa sense presses

Potser Conesa no és un lloc per arribar-hi amb una llarga llista de monuments que cal anar marcant un rere l'altre.

I aquesta és precisament una part del seu encant.

La proposta és molt més senzilla: entrar al poble per una antiga porta medieval, caminar pels carrerons i observar els porxos, arribar fins a l'església, imaginar el castell que un dia va dominar el nucli i continuar després pels camins que connecten el municipi amb el paisatge de la Conca de Barberà.

Amb poc més d'un centenar d'habitants segons les dades de 2025, Conesa conserva una escala que permet assaborir aquesta sensació de calma que sovint busquem quan ens allunyem de les destinacions més concorregudes.

Aquí, la història no està concentrada dins d'un museu.

És als portals, a les cases, a les creus dels camins i a les pedres de l'església. Però també és a les festes que continuen reunint els veïns, als plats compartits i a les tradicions que es repeteixen any rere any.

Descobrir Conesa és, en definitiva, descobrir un petit poble amb molts segles d'història, un racó de la Conca de Barberà on encara val la pena fer allò que sovint oblidem quan viatgem: caminar a poc a poc, mirar al nostre voltant i deixar que sigui el mateix poble qui ens expliqui la seva història.

Foto capçalera:  Ventadorm - Wikimedia Commons - CC BY-SA 3.0