El Bosc de Gresolet és probablement la fageda més espectacular i típica del Berguedà ja que hi trobem alguns dels exemplars monumentals de faigs més grans del país. es pot fer la versió llarga (la que hi ha en el truck), o fer la curta que seria anar i tornar fins a l'avet de les Molleres.
La descoberta del fons de la vall és tot una recompensa. Les vistes de la cara nord del Pedraforca són excepcionals, i els colors de tardor del fons de la vall, únics. En aquesta ruta, no només arribem fins als arbres monumentals, sinó que busquem fer una ruta circular per tal de veure tota la vall, per baix i després per dalt, seguint un tram dels Cavalls del Vent.
- Dificultat: Fàcil-mitjana. Cap dificultat especial, només cal estar alerta al fort pendent de baixada.
- Desnivell: 952 metres de pujada acumulada.
- Temps: Entre 4 i 5h per fer tota la volta. Parcials: 30' fins als Faigs del Clot de l'Om, uns 30 min més fins al Faig Gros de les Molleres i l'Avet de les Molleres, 1h fins al Collell, 50 min fins al refugi Estasen, 12' fins al mirador de Gresolet i 1h15' fins a l'aparcament del santuari de Gresolet.
- Quilòmetres: 4,5 km.
- Variants: Es pot fer la ruta únicament dels arbres monumentals en unes 2h i uns 6,5 km. anada i tornada sense fer ruta circular. També es pot sortir des de Saldes i seguir el camí de la Costa fins a Gresolet i tornar des del refugi Estasen cap allà. Finalment, la volta també es poden seguir altres trams del Cavalls del Vent cap al Coll de la Bauma i fer la volta per la pista que va pel vessant sud del Cadí.
Com arribar-hi
Des de Bagà s'hi pot accedir per Gisclareny i pista forestal del Coll de la Bena al Coll de la Bauma i baixar al Santuari de Gresolet. Des de la carretera de Maçaners a Saldes, també surt una pista que baixa fins al Santuari de Gresolet. Per turismes baixos, és millor la ruta venint de Saldes, però les pistes estan en bon estat.
Sortim de l'aparcament que hi ha més o menys a cent metres més avall del Santuari de Gresolet. Veurem el pal indicador que marca el camí de sender local que va fins al Collell senyalitzat com a 11 - Les Molleres i també amb els rètols dels arbres monumentals que hi trobarem. Just començar la pista, veiem una tanca del Parc Natural i un petit espai on deixar el cotxe.
Seguim per la pista forestal caminant, primer pel vessant solell del Cadí. Veiem perfectament tota la baga de les Molleres i la fageda davant nostre. A sobre s'alça la imponent paret nord del Pedraforca i, al nostre darrere, mica en mica anem allunyant-nos del Santuari de Gresolet i de l'estret de Moronta, on desguassa la vall cap al sud.
Al cap d'uns 10 minuts caminant, la pista comença a entrar en el bosc de faigs, amb alguna blada, algun freixe i algun pi aïllat. Anem pujant cada vegada més a mesura que ens acostem al fons de la vall.
Al cap d'uns 15-18 minuts d'haver començat, trobem una desviació a l'esquerra de la pista amb un pal indicador que ens marca els arbres monumentals del Clot de l'Om i de les Molleres de Gresolet. A partir d'aquí, deixem la pista una estona i seguim les marques de color groc, que amb unes estaques ens van indicant el camí.
Al cap de poc, travessem el torrent de les Molleres (la riera de Gresolet) i, just a l'altre costat, trobem un senyal indicador dels faigs monumentals del Clot de l'Om, a la nostra esquerra. Unes passes més enllà, arribem als quatre arbres gegants. Les seves dimensions sorprenen ja que són faigs d'una mida poc habitual, probablement tinguin més de 200 anys de vida. AL nostre davant tenim el faig I que darrerament ha caigut i dificulta l'accés al faig II, més amunt en un terreny amb fort pendent. Els faigs III i IV estan a l'esquerra, un al costat de l'altre. Fins aquí haurem tardat entre 25 i 30 minuts en arribar-hi.
Tornem uns metres enrere fins a l'últim pal indicador i seguim ara per aquest cantó de la riera en direcció als dos arbres monumentals que ens falten: el Faig Gros i l'Avet de les Molleres de Gresolet, a poc més d'un quilòmetre. El corriol, a vegades difuminat per les fulles de faig, està marcat amb les estaques grogues, així que no hi ha pèrdua.
Anem guanyant desnivell i passem per una zona amb diversos faigs també força grans (encara que no siguin monumentals). Tot plegat ens dóna la sensació d'estar en un bosc madur, poc habitual al nostre país que tradicionalment ha explotat la fusta dels boscos.
Al cap d'uns 10 minuts de passeig pel bosc, travessem una torrentera que baixa de la Canal Gerdera i trobem de nou la pista forestal. Seguim ara per pista, per dins la fageda, envoltats d'arbres força madurs.
5 minuts després, trobem la desviació a l'esquerra amb un pal indicador per anar al Faig Gros i a l'Avet de les Molleres. D'aquí fins als arbres són uns 20 minuts d'anada en forta pujada i una mica menys de tornada. Per arribar-hi, seguirem les estaques grogues que ens seran especialment útils en algunes clarianes del bosc i en algun trams en què el camí gira.
Pugem amb fort pendent per superar els 150 metres de desnivell que ens separen de l'Avet de les Molleres. El camí va passant per diferents clars de bosc en direcció sud i després gira cap a la dreta. Passem un tram de fageda de pujada i anem a sortir en una altra clariana, on girarem a l'esquerra. Quan tornem a entrar al bosc ens apareix el Faig Gros de les Molleres, que és l'arbre monumental amb el tronc més gruixut de la fageda de Gresolet. Realment, estar als seus peus, impressiona, i el vers que hi ha al rètol de l'arbre és del tot escaient.
Passem per darrere del Faig Gros i remuntem un tros més amunt de pujada. Després, el camí gira a l'esquerra i planeja fins a l'Avet de les Molleres. Les mides d'aquest avet són del tot espectaculars i és un dels 5 més alts de Catalunya, amb 35 metres. Al voltant, hi veiem altres avets força grans que donen aquesta sensació de bosc madur i d'altres soques tallades que ens fan imaginar-nos com havia de ser aquest bosc abans que es talés pràcticament tot durant els anys 40 i 50.
Desfem el camí fins a la pista i seguim amunt per anar cap al Collell. Pocs minuts després (5-8 min) trobem una desviació a l'esquerra amb una fita i un corriol que segueix recte. Per fer-ho fàcil, no fem cas de la fita i seguim pel corriol recte ja que més amunt els camins es tornen a trobar.
Continuem per la pista uns 5 minuts més fins que s'acaba i es converteix en un corriol. A partir d'allà, ens espera una mitja hora de pujada forta fins arribar al Collell. El bosc també ha canviat. Hem deixat enrere la fageda i ara estem envoltats de pins i sotabosc de boix, el bosc més majoritari i característic del Berguedà. Durant el camí trobem alguna marca verda i blanca de sender local, cal fixar-s'hi bé.
Autoria fotografies i text: Sergi Boixader
Experiències properes
Rutes properes
La primavera de l'any 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic que coneixia el poble, s'establí a Gósol. Durant dos mesos i mig la gent i els paisatges d'aquest racó del Berguedà inspiraren l'obra de l'artista.…
Ruta radicalment diferent per visitar la part desconeguda del Pedraforca: el Pollegó Inferior. Un paisatge i tranquil·litat completament diferent enfront el massificat Pollegó Superior. Dificultat: difícil,…
A l'ombra del Pedraforca, la Serra d'Ensija ens ofereix una excepcional caminada per les alçades berguedanes entre boscos de coníferes, prats alpins ben verds i vistes als quatre cantons des del cim de la Gallina Pelada, punt…
El Parc natural del Cadí-Moixeró és un dels espais naturals més grans que acull el nostre país (41.342 hectàrees) i amb un major nombre d'hàbitats i espècies de flora i fauna. A més,…
Rutes relacionades
Ruta radicalment diferent per visitar la part desconeguda del Pedraforca: el Pollegó Inferior. Un paisatge i tranquil·litat completament diferent enfront el massificat Pollegó Superior. Dificultat: difícil,…
Pablo Picasso va viure un temps als Ports, des del juny de 1898 fins al gener de 1899, on sovint dormia en una cova amb el seu amic, fill d'Horta de Sant Joan Manuel Pallarés. Actualment la cova es pot visitar seguint la ruta que correspon…
Seguint aquesta ruta circular gaudirem de l'essència del paisatge tradicional del municipi de Navás que ens portarà, aquesta vegada, fins el nucli medieval d'El Mujal resseguint un traç de l'antic camí de…
L'estany ja no hi és, però les petjades naturals i humanes encara hi són ben presents. Els testimonis associats a la seva història els trobem distribuïts arreu: la mina, gran obra d'enginyeria que va facilitar…