Mina de petroli dels "Francesos" de Riutort
A finals del segle XIX, els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país per obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l'explotació dels jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l'obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques.
Ja des de principis del segle XX es coneixia l'existència de sol·licituds per l'explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada el 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la "mina dels francesos".
En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundària, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906-1916), es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. Inicialment, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, per tal de treure'n més rendiment, les margues bituminoses es buscaven a través d'un sistema de galeries.
El material s'extreia de la mina amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d'amplada, per ser assecat i extreure'n així tota l'aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s'introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i la convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat principalment per a l'enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l'asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se'n donava, van provocar que al cap de poc temps d'iniciar l'explotació, s'hagués d'aturar l'activitat extractiva.
- Dissabtes al matí a les 10:00, a les 11:30 i a les 13:00.
- Diumenges i festius a les 10:00, a les 11:30 i a les 13:00
*Fora d'aquest horari, visites concertades amb antelació.
Descobreix-la!
Rutes properes
Quan s'apropen les Festes de Nadal; els carrers s'engalanen i les tradicions populars tornen a reeixir rememorant les pràctiques que ja exercien els nostres avantpassats. A Catalunya les festes populars es troben, sovint, estretament…
La primavera de l'any 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic que coneixia el poble, s'establí a Gósol. Durant dos mesos i mig la gent i els paisatges d'aquest racó del Berguedà inspiraren l'obra de l'artista.…
La zona de l'Alt Berguedà és coneguda pel seu entorn natural: muntanyes, boscos, bolets, etc., però aquesta vegada ens la mirarem amb uns altres ulls. Ho farem amb una mirada històrica i artística i és…
Sovint eclipsat pels seus veïns més alts (el Cadí i la Tosa d'Alp), el Moixeró és una serra que hem travessat molts cops pel Túnel del Cadí però que val molt la pena descobrir des de les…
Vull realitzar aquesta ruta en vehicle elèctric! Aquesta ruta està pensada per fer-la amb vehicle elèctric, tot i que es pot realitzar amb qualsevol altre cotxe. Al llarg del recorregut us proposarem municipis que disposen de punts de recàrrega…
Buscar bolets s'ha convertit en un esport nacional i en la manera pròpia que tenim els catalans de gaudir dels nostres boscos. Anar a buscar bolets ja és una fal·lera general, i això és una gran notícia…
Agenda
La cuina del bolet del Berguedà
Del 18 de setembre al 22 de novembreFesta del Bolet a Guardiola de Berguedà
Del 17 al 18 d'octubreFesta de Sant Galderic d'Avià
Del 17 al 18 d'octubreNovemberfest - La Festa del llúpol i la cervesa artesana d'Avià
24 d'octubreFesta dels Bolets de Berga
25 d'octubreCaminada Popular Bunquerada a Montellà i Martinet
25 d'octubreCicle de Caminades Saludables a Guardiola de Berguedà
26 d'octubreDestaquem...
Arquitectura Gòtica: La llum i l'alçada de la Catalunya medieval
L'arquitectura gòtica marca un abans i un després en la història de Catalunya. Va ser l'estil que va transformar les ciutats, els espais de culte i la manera de construir col·lectivament. Un estil que no només…
Arquitectura del ferro: la llum i el vapor de la Catalunya industrial
Al segle XIX, la Revolució Industrial no només va canviar la manera de treballar i de viure. També va transformar profundament l'arquitectura. L'arribada de nous materials, com el ferro colat, el ferro forjat i el vidre,…