El Congost i la muntanya dels sants Metges a Sant Julià de Ramis

Es tracta d'un itinerari circular de poc més de 9 km al terme municipal de Sant Julià de Ramis. Des d'aquesta població ens dirigim cap al congost del Ter, passem pel Cau de les Goges i pugem a la muntanya dels Sants Metges pel seu vessant septentrional.

Són remarcables els boscos d'alzina i castanyer, amb zones de pi blanc. També és molt destacable la presència d'animals, especialment aus a la zona del riu Ter, guineus i porcs senglars als boscos propers als camps de conreu.

Comencem! 

Sortim de la plaça de la Font Picant, davant l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i podem agafar forces bevent aigua de la font d'aigua, emmarcada per un mural de ceràmica vitrificada.

Seguim pel camí de terra que ens deixa l'església a la dreta i ens endinsem en la primera part de la passejada, suau i tranquil·la, amb un trajecte completament planer, amb camps i espais ombrívols, gràcies a la vegetació de ribera.

Seguirem recte fins que deixem a mà esquerra una gran masia i arribem a un encreuament. Girem a l'esquerra i ens trobem en plena zona del congost del Ter, format al llarg dels anys pel pas del riu. Passarem pel costat del priorat de Sant Vicenç i tot vora el riu seguirem fins a passar sota el pont de la variant de Girona. Arribarem fins al cau de les Goges, unes coves on s'han localitzat restes prehistòriques de la cultura paleolítica.

Seguirem recte per una gran plana amb una panoràmica del municipi veí de Celrà i seguirem fins a arribar a un encreuament a mà esquerra abans d'un pont sobre el riu Terri. Continuarem prop del riu fins a endinsar-nos al bosc i ara el camí s'enfila muntanya amunt per dur-nos fins al veïnat dels Sants Metges i la zona més elevada del puig.

Allà les restes ibèriques al costat de l'església, romanes (Castellum Fractum, 350 dC) i romàniques (església de Sant Cosme i Sant Damià-els Sants Metges) ens mostren la importància estratègica del lloc alhora que, al davant nostre, se'ns obren les vistes de la comarca del Gironès i les comarques veïnes, destacant la panoràmica del Baix Empordà i dels Pirineus.

La situació del lloc, amb abundància d'aigua i boscatge, era excel·lent per a la caça i òptim per a l'establiment de l'hàbitat de l'home, com ho demostren els jaciments descoberts i les troballes de ceràmica ibèrica i altres restes arqueològiques, que evidencien l'existència de diverses cultures d'èpoques remotes.

Ja de baixada per la carretera asfaltada, passem pel costat de la grandiosa fortificació de caràcter militar de finals del s. XIX que corona la part nord de la muntanya. Aquesta, a banda del llegat arqueològic, també és dipositària d'una gran riquesa natural, de flora i fauna.

A poc a poc la carretera començarà a baixar fins a la plaça inicial del recorregut.

Font: Consell Comarcal del Gironès