Fondarella
Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El nom de Fondarella procedeix de la paraula àrab funduq, que significa alfondec, hostal. D'aquí ve que la denominació amb què es conegué Fondarella fins a l'època moderna fou Alfondarella.
El poble de Fondarella s'alça a 243 m d'altitud, al sector del nord del terme, damunt la línia de ferrocarril i la carretera. El nucli antic es troba al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, edifici d'origen romànic reformat el segle XV, amb façana simple de portal adovellat i campanar de paret amb tres obertures, dins d'una línia que recorda la dels Alamús.
Es destaca l'antic casal dels senyors del poble, ara d'ús particular. La població ha crescut vers el ferrocarril i la carretera i forma en un petit sector gairebé un continu urbà amb la ciutat de Mollerussa, a la zona on es localitzen algunes de les indústries. Als afores hi ha la capella votiva de Sant Sebastià, petit edifici d'una nau.
Història
Els orígens de Fondarella són incerts, però el mateix nom del municipi ens dona algunes pistes sobre el seu passat. Els historiadors Joan Coromines i Josep Lladonosa consideren que el topònim Fondarella podria provenir del terme àrab funduq, que significa «hostal» i feia referència a un lloc d'allotjament per als mercaders propers als mercats. Tot i això, aquests autors van basar les seves interpretacions en el nom actual del poble i no en l'original, Alfandarella. Encara que hi ha diverses teories sobre el significat del topònim, tot apunta que té un origen islàmic.
Fins avui, no s'han trobat jaciments arqueològics que demostrin que Fondarella estigués habitada abans de l'arribada dels àrabs. Tot i que en poblacions properes s'han descobert restes que confirmen la presència humana a la comarca des de l'edat del bronze, es considera possible que el primer poblament de Fondarella tingués lloc durant l'època musulmana.
La primera referència escrita del municipi data de l'any 1079, coincidint amb la conquesta feudal d'aquest territori, que fins aleshores depenia de l'administració musulmana de Lleida. En aquell moment, el poble apareix documentat amb el nom d'Alfandarella, que es va mantenir fins a mitjan segle XVII. Posteriorment, va evolucionar cap a Alfondarella i, a mitjan segle XVIII, va adoptar el nom actual de Fondarella.
L'any 1146, en el context de la conquesta cristiana de la zona de Lleida, apareixen noves referències al municipi, que el situen dins el comtat de Barcelona i el terme del castell d'Anglesola, tal com recull l'expressió in comitatum Barchinona et in terminum castri Anglesola. Al llarg dels segles, Fondarella va passar per les mans de diferents senyors feudals a causa de vendes, herències i embargaments. Entre aquests hi havia els Anglesola, els Moliner, els Sassala i els Jordà, fins que finalment va passar a formar part del Capítol de la Catedral de Lleida.
Pel que fa a la població, Fondarella era una petita comunitat pagesa que vivia principalment del conreu de cereals i del lloguer de pastures als grans ramats que baixaven de les muntanyes. Malgrat les epidèmies i els conflictes bèl·lics que es van produir al llarg dels segles, el poble va mantenir una població estable i continuada.
La primera referència concreta sobre els seus habitants es troba en una visita pastoral de l'any 1331, que confirma que Fondarella ja estava habitada i disposava d'una església dedicada a Santa Maria. Un altre aspecte interessant de la seva història és la possible presència d'una petita comunitat jueva. Aquesta hipòtesi es relaciona amb la troballa, l'any 1929, d'una làpida funerària jueva a la partida de l'Hospitalet.
Precisament, la partida de l'Hospitalet és un altre indret destacat del passat de Fondarella. Tot i que no s'hi han localitzat restes arqueològiques, diversos documents antics indiquen que en aquesta zona podria haver existit l'Hospital de Sant Nicolau. Les fonts medievals el situen in termino Alfandarelle, in camino que procedit ab Ylerda usque Cervaria, és a dir, dins el terme de Fondarella, al camí que anava de Lleida a Cervera. L'última referència documental d'aquest hospital és de l'any 1592.
Més endavant, a mitjan segle XVIII, en aquest mateix indret hi havia un hostal que donava servei als viatgers que passaven per la zona. Malauradament, l'edifici va ser destruït a principis del segle XIX durant la Guerra del Francès.
Així, la història de Fondarella ens descobreix un poble amb un passat estretament vinculat a l'època islàmica, la vida pagesa i els antics camins de comunicació. Un llegat que forma part de la identitat del municipi i que ens ajuda a entendre els seus orígens i la seva evolució al llarg dels segles.
Llocs d'interès
Església Parroquial de Santa Maria
Durant l'època medieval i moderna, l'Església Parroquial de Santa Maria era un dels edificis més importants del poble, tant per la seva funció religiosa com pel seu paper dins…
Ermita de Sant Sebastià
Els orígens de l'ermita de Sant Sebastià són desconeguts, ja que actualment no es pot determinar la data exacta de la seva construcció, tot i que es creu que va ser construïda…