Ermita de Sant Sebastià (Fondarella)

Els orígens de l'ermita de Sant Sebastià són desconeguts, ja que actualment no es pot determinar la data exacta de la seva construcció, tot i que es creu que va ser construïda a mitjan segle XVIII. La primera referència escrita que es conserva de l'ermita apareix en el testament de Cecília Hoget, vídua de Josep Hoget, en el qual expressava, entre les seves últimes voluntats, el desig que se celebressin misses a l'ermita.

L'origen d'aquesta ermita podria estar relacionat amb la creació de les confraries de Sant Sebastià i de la Verge del Roser l'any 1749. Aquestes confraries s'encarregaven principalment d'organitzar celebracions i actes religiosos en honor als seus patrons. Per poder dur a terme aquestes activitats, també recollien donatius i almoines dels habitants del poble.

La senzillesa de la seva construcció, feta en part de pedra i en part de tàpia, fa pensar que es va edificar en una època en què els veïns del poble, que formaven part de les dues confraries, no disposaven de prou recursos econòmics per construir una ermita amb materials de més qualitat.

La segona referència escrita de l'ermita es troba en un informe elaborat pel bisbat de Solsona sobre les parròquies que en formaven part. Aquest informe es basava en una visita al poble, durant la qual s'observava i es descrivia el seu estat. En aquest document també apareix una dada important: el poble encara estava envoltat de muralles. No va ser fins a principis del segle XIX que el model de vila closa va començar a desaparèixer a causa de l'augment de la població.