Els Empedrats, Cap de la Boixassa i l'Adou del Bastareny

Deixem el cotxe a l'aparcament de Cal Cerdanyola, un allotjament rural al peu del riu i al costat del refugi Vents del Cadí, punt per on passa la ruta dels Cavalls del Vent. És habitual que l'aparcament quedi ple a mig matí als caps de setmana, així que és possible que haguem de deixar el cotxe una mica més endavant.

Començarem la ruta dels Empedrats seguint el PR-125 que surt al costat del pont que creua el riu, cap a la dreta. Seguirem per un camí que va resseguint el fons de la vall enmig d'un bosc de pi roig i amb diversos trams de boixeda força espectacular. La ruta és un clàssic a l'estiu pels que busquen un lloc on refrescar-se, ja que anirem resseguint el riu tota l'estona.

Al cap d'uns 15 min, travessem el riu per un pont i en pocs minuts arribem al trencant del Bullidor de la Llet. Ens desviem pel camí de l'esquerra que travessa el torrent per una palanca de fusta i remunta amb fort pendent un tram de roca i una boixeda per arribar a la surgència del Bullidor de la Llet. Es tracta d'un brollador natural que surt per una fissura de la roca a uns 3 metres d'alçada. És habitual que estigui sec si fa setmanes que no plou o en períodes de sequera. Just a sota del salt, es forma un espectacular canal de roca en què el torrent baixa com en un “tobogan” d'aigua. En períodes de pluges abundants, aquest punt esdevé molt espectacular i hi ha un petit mirador per contemplar l'aigua com baixa.

Desfem el camí fins al trencall on hem deixat el PR-125 i reprenem el camí dels Empedrats (precisament en aquest punt és on veiem que el camí original estava empedrat i d'aquí n'ha quedat el nom, aquesta era una de les rutes més habituals per travessar del Berguedà a la Cerdanya). En pocs minuts, el camí s'engorja a l'estret dels Empedrats i haurem de creuar el torrent fins a tres ocasions. Si hi baixa molta aigua, és possible que ens haguem de mullar els peus en algun punt.

Després d'aquest tram, en menys d'un quart d'hora arribem al salt dels Empedrats o la Cua de Cavall, una cascada amb un gorg que a l'estiu és un bon lloc on refrescar-s'hi. Travessem de nou el torrent de la Font del Faig i ara remuntarem pel marge dret per una zona rocosa on haurem d'anar en compte amb les roques mullades si hi baixa aigua. Just a sobre del salt gran, trobem alguns altres petits saltants igualment bonics.

Continuem seguint les marques del PR-125 i ara pugem decididament mentre darrere nostre queden les parets de l'estret dels Empedrats. Més amunt trobem una desviació a la dreta, però nosaltres seguim les marques de PR, cap a l'esquerra.

Seguim pujant, ara més suaument per una zona de pins i boix, i guanyem alçada respecte al torrent, a la nostra dreta. Més amunt, el tornem a creuar i seguim per una zona de bosc més esclarissada, amb alguns faigs, fins arribar a la Font Gran d'Escriu (a uns 30-35 min des dels Empedrats).

Continuem, de nou, pel marge esquerre del torrent i en una mitja hora arribem al refugi Sant Jordi (1h30-1h40′ des de l'inici). El refugi es troba en una zona de prats als peus de la serra del Moixeró. Cap al sud, veiem tota la vall per on hem pujat, i cap amunt, podríem travessar cap a la Cerdanya pel Coll de Pendís, dos-cents metres més amunt.

Nosaltres però, optem per pujar al Cap de la Boixassa. Per això, des del refugi, desfem el camí fins a trobar el senyal indicador on reprenem el PR-125 direcció sud-oest. Pugem per un bosc de pi negre, passem pel costat d'una balma força gran i arribem a un collet des d'on ja divisarem el nostre objectiu. Seguim pel peu de les crestes del cap de la Boixassa, i travessem diverses canals de tarteres. Assolim la carena pel Pas de la Boixassa i descobrim que el vessant solell està totalment cobert per boixos (d'aquí el nom del cim). Ara ja sols ens caldrà remuntar la carena pel camí més fàcil fins assolir el cim en qüestió d'un quart d'hora.

Assolim el Cap de la Boixassa (1820 m, 2h 30′ aprox.) i contemplem l'àmplia perspectiva cap al sud, el vessant est del Cadí i el Pedraforca. Per baixar, desfem el camí fins al Pas de la Boixassa i continuem avall seguint el camí del PR que baixa pel vessant sud entremig dels boixos.

En poca estona arribem al Coll de la Pelosa, punt on s'hi pot accedir per pista forestal. Ara ja sols ens caldrà baixar per la pista forestal fins arribar al fons de la vall. Veurem que al cap de poca estona les marques del PR-125 marxen per un corriol cap a l'esquerra: és la via més ràpida per tornar al punt d'origen, però per anar fins al salt de Murcurols i l'Adou, el millor és seguir la pista.

De baixada, podem escurçar les àmplies llaçades que fa la carretera, però nosaltres optem per baixar suaument seguint la pista forestal. Després de gairebé una hora de baixada, passem per la casa del Monnell i arribem al fons de la vall. A l'altra banda de la vall, veurem per on baixa el torrent de Murcurols. Per arribar al salt, ens caldrà prendre un camí a la dreta (marques de sender local) que baixa fins a creuar el torrent de la Muga i remunta uns metres fins arribar als peus del salt de Murcurols (compte de no desviar-se en un punt on hi ha una tanca a l'altre costat del torrent, ens cal seguir cap a la dreta).

Al salt de Murcurols, l'aigua ha format un curiós tobogan de pedra realment original. A l'estiu és habitual trobar-se'l sec, per això el millor és anar-hi després d'un període de pluges.

Desfem el camí fins a la pista forestal i baixem suaument pel fons de la vall fins arribar als peus de l'Adou del Bastareny al cap d'uns 15-20 min. Per arribar-hi, caldrà seguir un camí indicat molt fàcil que passa pel costat del riu. Aquest és un dels punts més espectaculars de la ruta ja que es tracta d'un brollador natural que surt d'entremig de les roques i que recull bona part de les aigües subterrànies de la serra del Cadí. Durant el desglaç i després de les pluges estiuenques i de tardor, és el millor moment per sentir l'estrèpit d'aigua que surt de l'Adou.

Tornem enrere i continuem per la pista forestal planejant suaument. Després de 2 km més per la pista i una mitja hora, arribem finalment a Cal Cerdanyola, el punt d'origen d'aquesta ruta.

Autoria imatges i text: Sergi Boixader