Cardedeu

Cardedeu és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. El seu topònim ha portat diverses confusions, però sembla ser que deriva de Car (quer) de Déu, que vol dir “penyal de font”.

En els seus estudis s'ha trobat una forta influència romana, ja que pel mig de la comarca hi passava la Via Augusta. Això ha fet que s'hi hagin trobat restes de terrissa d'aquella època en diferents masies del municipi.

Els seu orígens medievals, però la van marcar per sempre més, ja que d'aquella època en són la parròquia de Santa Maria, la de Santa Susanna de Vilamajor, la de Sant Pere de Vilamajor i la de Sant Julià de Fou. Així doncs, Cardedeu i Vilamajor formaven part del mateix municipi fins que al segle XVI van ser separats. En aquesta època moderna és quan es produeix el terratrèmol que provoca diverses víctimes i l'enfonsament del campanar i algunes cases.

El progrés fou un ingredient essencial pel creixement de la població que es trobava a mig camí de Barcelona i França. En aquest sentit, també va ser víctima de les batalles de la Guerra del Francès.

A finals del segle XIX, i un cop superades les guerres carlines, Cardedeu canvià el seu escenari. Deixava de convertir-se en una escena de batalla i guerrillers per a passar a ser un marc d'estiueig incomparable per la gent benestant de Barcelona.

Els burgesos van fer ús de les autoritats arquitectòniques com Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Ros i Vila o Manel Raspall per a construir les seves segones residències, les seves cases d'estiueig a la zona del Vallès Oriental. Així doncs, no tardà massa en convertir-se en un important centre de vacances per a la burgesia catalana.

De tot el seu passat històric, Cardedeu ha mantingut certs elements fins a l'actualitat que cal conèixer. D'entrada, el dolmen de Pins Rosers format per nous monòlits en forma de cercle i un a la part central. Pel que fa a les edificacions religioses, hi trobem l'església parroquial de Santa Maria de la qual en destaca el campanar i les gàrgoles zoomorfes i la coronació de l'edifici amb merlets de tipus català. També hi ha la capella de Sant Corneli, la qual va ser separada de tots els edificis que tenia annexos i actualment és utilitzada com a sala d'exposicions.

Hem de tenir present la farmàcia Balvey que conserva l'antiga farmàcia rural de la família Balvey amb mobiliari del 1780 i més de 200 de pots de ceràmica de 1827.

Per acabar, cal esmentat un grapat de masies datades, segons la seva construcció i a les seves pedres, anys del segle XVI. Moltes d'elles s'han mantingut sense gaires modificacions fins a l'actualitat. En destaquem la Casa Arquer, Can Llibre, la Casa Clavell, la Casa Borràs, Els Pinetons, la Casa Ricós, la Masia Joan Niella i Granja Viader.