Ruta Literària de Pompeu Fabra per Badalona

Pompeu Fabra (1868-1948) va ser un lingüista i gramàtic català, dels més ilustres. Fabra va protagonitzar la reconstrucció del català modern, una llengua que en aquells temps s'havia reduït a l'àmbit familiar i literari. Pompeu Fabra, nascut al barri de Gràcia de Barcelona, va dedicar tota la seva vida, a construir els fonaments de la llengua catalana, a establir-ne les bases gramaticals i ortogràfiques i redactar-ne el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) per fer del català una llengua oberta a tothom i per a tots els usos.

Bona part d'aquesta feina, la va fer des de Badalona, la seva ciutat d'acollida. De fet, el Mestre Fabra, tal i com l'anomenaven els badalonins, va viure a Badalona durant 27 anys.

Per això us proposem una ruta que recórrer els espais de Badalona on va transcórrer la vida del Mestre Fabra, des de les cases on va viure i treballar, les entitats on va col·laborar, la relació que va mantenir amb els badalonins o algunes curiositats de la vida d'aquest il·lustre català.

La Fonda d'en Peret

La ruta s'inicia al mateix lloc on es va iniciar l'aventura de la família Fabra a Badalona l'any 1912. La Fonda d'en Peret, al carrer del Mar, núm 12 va ser el primer lloc d'estada, mentre la família esperava el trasllat de l'equipatge que havia d'arribar de Bilbao, on ocupava una plaça de catedràtic a l'Escola d'Enginyers. Fabra viurà a Badalona fins al 1939, data en que marxarà a l'exili, passant per París, Montpeller i Prada.

Plaça de Josep Cortinas, “Can Balluga”

La primera casa on es va instal·lar Pompeu Fabra va ser a l'actual plaça de Josep Cortinas, on antigament hi havia hagut “Can Balluga”. Des d'aquesta residència, el lingüista va escriure i treballar bona part del “Diccionari General de la Llengua Catalana” (1932),  un autèntic pilar del català. Al Diccionari s'hi pot observar la influència de Badalona en la redacció de l'obra, amb  topònims i mots badalonins.

Durant aquesta època combina la seva tasca de gramàtic, amb els viatges a Barcelona, on va ser nomenat professor de la càtedra de català de la Diputació de Barcelona per Enric Prat de la Riba i membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual més tard en seria president.

La platja

La proximitat amb el mar, va ser un dels motius principals que va portar a Fabra a instal·lar-se a la ciutat. La seva filla Teresa, tenia una salut delicada i per recomanació dels metges havia de freqüentar els banys a l'aigua de mar i les passejades vora la platja. Per això la costa de Badalona era un dels racons més concorreguts per Fabra, on també aprofitava per petar la xerrada amb pescadors, ja que era una persona oberta i hospitalària amb la gent obrera. Justament davant el mar, al carrer Santa Madrona, número 33, va tenir una de les tres residències on va viure a Badalona.

El tramvia

Pompeu Fabra anava a treballar a Barcelona sempre amb tramvia. No li agradava desplaçar-se amb tren o cotxe. Agafava el tramvia a la parada núm 43, al Bar “Can Martri”, al carrer Francesc Layret, cantonada Pare Claret.  Aprofitava el trajecte per redactar o bé treballar, i en cas de no tenir massa feina li agradava conversar amb els altres passatgers i mantenir-hi llargs debats de política, cultura o societat.

Escola d'arts i oficis 

Durant la seva estada a la ciutat, Fabra s'integra plenament en la vida social i cultural com un badaloní més. Va ser impulsor de l'Escola Marcel·lí Antic (1927) i president de l'entitat catalanista Palestra a Badalona. Fabra també va engegar les Edicions Proa, situades a l'Av. Martí Pujol, número 40. L'any 1915 va néixer l'Escola d'Arts i Oficis de Badalona, que després passaria a ser l'Escola del Treball. També va participar al Club de Tenis i el Centre Excursionista. Amb tot, la ciutat li va voler retornar un reconeixement per la seva implicació social i cultural i l'any 1934 Fabra va ser anomenat fill adoptiu de Badalona.

Carrer de la Mercè, 34

Aquesta és l'adreça de la darrera casa on va viure la família Fabra. L'any 1939 canviaria el rumb a les seves vides amb l'arribada de l'exili. La residència va ser saquejada i bona part de les obres i llibres de gran valor cremats i desapareguts. Avui, acostant-nos fins aquest punt trobem una placa commemorativa a la façana que recorda que va ser l'última casa on es va establir la família.

Teatre Zorrilla

L'any 1968 aquest emblemàtic espai va acollir l'homenatge amb motiu del centenari del naixement del Mestre Fabra. Hi van participar intel·lectuals de l'època i va comptar amb una gran afluència de públic. El poema "El meu poble i jo" de Salvador Espriu va ser escrit per a l'ocasió.

Plaça Pompeu Fabra

La plaça central on es troben les sortides de metro L2 porta el nom de Pompeu Fabra en reconeixement al lingüista català. La iniciativa es va aconseguir a través d'entitats i ciutadania que reivindicaven aquesta acció com a forma de tribut al fill adoptiu de la ciutat.   

Monòlit d'homenatge 

A la Plaça de l'Assemblea de Catalunya número 9 s'erigeix un monòlit creat per Òmnium Cultural. Hi podem llegir un fragment de “l'Homenots” que Josep Pla va dedicar a Fabra, on eleva l'obra i feina feta per a la normalització del català.