Santa Cristina d'Aro

Santa Cristina d'Aro és un municipi del Baix Empordà, situat a la Vall d'Aro i delimitat pel massís de les Gavarres pel nord i el massís de l'Ardenya pel sud. A més del centre, Santa Cristina comprèn els antics nuclis de Romanyà de la Selva, Bell-lloc i Solius. L'any 1858 es va separar de Castell d'Aro, passant a constituir-se el municipi de Santa Cristina d'Aro.

El terreny és bàsicament forestal, amb boscos de pins, roures i suredes. També hi ha zones d'explotació agrícola i industrial, però la principal activitat del municipi és el turisme, que es concentra principalment als mesos d'estiu. El municipi disposa d'un bon nombre d'infraestructures turístiques: hípiques, camps de golf i altres propostes lúdiques diverses, com són: El Monestir de Solius que acull una col·lecció única de 39 diorames; el Gran Museu de la Màgia, col·lecció Xevi, museu de la il·lusió i curiositat on trobarem les col·leccions privades més importants, amb reconeixement internacional, relacionades amb el món de la màgia i l'il·lusionisme, la col·lecció privada d'Enrique Sacristán relacionada amb el món del gènere líric conegut com a Sarsuela, entre altres propostes.

La situació geogràfica de Santa Cristina i la bellesa del seu entorn fan dels seus paratges un lloc idoni per a realitzar activitats a l'aire lliure i gaudir intensament de la riquesa natural i patrimonial. Existeixen diverses rutes de senderisme i cicloturisme que són un reclam per al visitant. Entre les més destacades trobem la Via Verda, un carril bici que segueix l'antic traçat del Carrilet que anava de Sant Feliu de Guíxols a Girona. També l'itinerari literari Rodoreda – Romanyà que ens aproxima a l'obra de l'escriptora Mercè Rodoreda i  és una bona manera de combinar el senderisme amb la cultura. Santa Cristina d'Aro és Terra Megalítica per excel·lència, tant a l'Ardenya com a les Gavarres trobareu restes arqueològiques de gran interès patrimonial, el més important és el dolmen de la Cova d'en Daina, a Romanyà. Altres elements a destacar són el castell de Solius, de l'època medieval, ara ja en ruïnes, les Gorges de Salenys i la Font Picant, entre d'altres.

Al llarg de l'any, s'ofereix una àmplia programació de rutes guiades de descoberta del patrimoni natural i cultural del municipi.

Dins del terme municipal, trobem 3 cales de gran bellesa: Cala de Canyet, Cala del Sr. Ramon i Cala Vallpresona.

A Santa Cristina se celebren diverses festivitats al llarg de l'any. Entre les més importants, trobem la Festa Major, al voltant del 24 de juliol, amb diverses activitats, una de les més destacades, la Cursa Popular. El Carnaval de l'Amistat sempre aplega un bon nombre de visitants a la població. Cada nucli també té la seva festa: a Solius és la segona quinzena de maig, a Bell-lloc, el 15 d'agost i a Romanyà, a mitjan setembre.

Història

Santa Cristina d'Aro és un municipi situat entre els massissos de les Gavarres i l'Ardenya, la plana de la Selva i la Costa Brava. És un territori travessat pel riu Ridaura, on s'han trobat restes de presència humana que es remunten al 12000 aC. Més endavant, els seus habitants van construir monuments megalítics, com menhirs i dòlmens.

A l'antiguitat, els ibers van passar de viure en poblats elevats, com el de Plana Basarda, a establir-se a les zones planes, que havien estat pacificades pels romans. Amb el temps, van començar a aparèixer vil·les agrícoles, mausoleus i cementiris, que van donar lloc a nuclis de població permanents. D'aquesta manera van sorgir les parròquies i, al segle IX, el territori va començar a ser conegut com la Vall d'Aro.

Durant els mil anys següents, la història de Santa Cristina d'Aro va estar molt vinculada a la de la Vall d'Aro, de la qual va formar part, juntament amb l'actual Castell-Platja d'Aro, fins a l'any 1858. Durant molts segles, aquest territori va ser motiu de disputes entre dues institucions feudals: la catedral de Girona i el monestir de Sant Feliu de Guíxols. D'aquest període destaca el castell de la Roca de Solius.

Amb el pas del temps, els habitants van anar creant organismes de representació propis. Inicialment, depenien de la Universitat de Sant Feliu de Guíxols, després van aconseguir una universitat pròpia dirigida pel batlle guixolenc i, finalment, van tenir un batlle propi. Així, a mitjan segle XIX, es va constituir oficialment el municipi de Santa Cristina d'Aro, format per quatre de les sis parròquies de la Vall d'Aro: Romanyà de la Selva, Bell-lloc d'Aro, Solius i Santa Cristina d'Aro.

Al llarg de la seva història, les principals activitats econòmiques del municipi han estat l'agricultura i l'explotació del suro. En èpoques més recents, el turisme i la construcció han adquirit una gran importància. Durant les últimes dècades, Santa Cristina d'Aro ha experimentat un creixement notable tant de la població com de les zones urbanitzades.