Poblat ibèric de Plana Basarda (Santa Cristina d'Aro)

A 300 metres d'altitud, als primers contraforts de l'Ardenya i damunt la vall del Ridaura, el poblat ibèric de Plana Basarda et convida a acostar-te a la vida de fa més de dos mil anys. L'assentament fou habitat entre els segles IV i I aC. El seu nom deriva de Basart, un antic propietari dels terrenys.

La tria d'aquest altiplà estava relacionada amb el context en què es va construir el poblat: una època de lluites tribals. Pel costat de més fàcil accés, una muralla en reforçava la defensa. La situació del poblat i aquesta estructura defensiva són dos elements que t'ajuden a entendre per què es va escollir aquest emplaçament.

L'assentament disposava d'una cisterna d'aigua i d'una trentena de sitges excavades al terra rocós. En aquestes cavitats es guardava el gra que permetia alimentar el poblat. L'aigua i les reserves d'aliment aporten una altra perspectiva sobre l'indret: a més de la defensa, et permeten pensar en les necessitats quotidianes dels seus habitants.

També hi ha indicis d'un carrer central, una dada que apunta a l'organització interna de l'espai. Pel que fa a les dimensions, el poblat hauria tingut una extensió d'unes dues hectàrees, aproximadament 20.000 metres quadrats. Aquesta estimació et dona una referència per fer-te una idea de l'abast de l'assentament.

Per descobrir Plana Basarda, tingues presents aquests elements: l'altiplà, la defensa de l'accés, la cisterna, les sitges i els indicis del carrer. Cadascun aporta una peça per acostar-te a la història del poblat. Si t'interessa el passat ibèric, aquest conjunt de dades et permet relacionar el paisatge amb la manera com s'hi va establir i organitzar una comunitat.