Església de Santa Cristina (Santa Cristina d'Aro)

L'església de Santa Cristina conserva un conjunt en què conviuen arquitectura, escultura i pintura de diferents èpoques. Si t'agrada descobrir com un edifici s'ha anat transformant, aquí pots resseguir una història que va de les estructures preromàniques a les aportacions artístiques del segle XX.

El temple manté les estructures bàsiques d'un edifici preromànic del segle X i té dues naus i transsepte. Els arcs de ferradura conviuen amb elements de la nova arquitectura que aparegué al país durant el primer terç del segle XI: un absis semicircular amb arc presbiteral i decoració llombarda. Aquesta combinació et permet observar diferents tradicions arquitectòniques en un mateix espai.

A la banda de tramuntana s'hi van afegir tres capelles laterals, probablement als segles XVI o XVII. L'església també conserva un relleu preromànic i una porta romànica del segle XII o XIII. La porta de la façana principal, en canvi, és rectangular i correspon al segle XVIII.

Quan observis l'exterior, alça la mirada cap a la torre campanar. Conserva estructures romàniques i està coberta amb rajoles verdes, incorporades al segle XX. És un altre detall que t'ajuda a reconèixer les intervencions de diferents moments en el conjunt.

A l'interior, dedica una estona al retaule de Santa Cristina, obra d'un mestre català del segle XVI amb influència de l'escola valenciana. Joan Pujades en va dissenyar l'estructura, mentre que les pintures són, probablement, de Joan Sanches Galindo. Aquestes dades et donen un punt de partida per acostar-te a les diferents aportacions artístiques del retaule.

El recorregut continua a les capelles laterals, on es conserven teles realitzades al segle XX per l'artista cassanenc Benet Casabó. Des dels arcs fins a les pintures, cada element et convida a aturar-te i descobrir una etapa de la història del temple.