La Fira d'indians

A finals del segle XVI i fins a, aproximadament, principis del segle XX es va experimentar un fort moviment migratori de persones que creuaven l'Atlàntic, emprenent un viatge a ultramar, dirigint-se fins a Amèrica a la recerca de fortuna. Aquestes persones es coneixen, avui dia, com a indians o americanos.

Es diu que vora uns 45 milions d'europeus, o indians, van emprendre aquest viatge al llarg del segle XIX. Entre els quals hi havia un gran nombre de catalans.

L'objectiu d'aquests era, com ja s'ha dit, fer fortuna i tornar a casa en un període de temps curt que s'acollia entre els 15 i 30 anys.

Per aquest motiu, avui, en moltes poblacions de la costa catalana ens trobem amb l'empremta dels indians que van tornar a casa enriquits després de perseguir el seu somni, emportant-se amb ells una culturització “americana”.

Alguns exemples d'aquestes poblacions que conserven encara les petjades dels indians són Begur, Palafrugell i Sant Feliu de Guixols. Fins i tot, Begur celebra el mes de setembre la Fira d'Indians. Així que aprofitant aquest esdeveniment, aquest mes ens dirigim a la Costa Brava per conèixer més detalls dels “indians”.

La Fira d'Indians

Al segle XIX molts begurencs es van veure obligats a viatjar fins a Amèrica, especialment a Cuba, amb la finalitat de fer fortuna ja que la crisi del sector coraller, la principal activitat econòmica sobre la qual se sostenia la població de Begur, va afectar a aquesta població.

S'estima que més de 500 begurencs van emprendre aquest viatge i que, amb el seu retorn, determinaren la fesomia arquitectònica del municipi amb la construcció d'ostentoses cases. Només cal passejar-se pel carrer Bonaventura per comprovar-ho.

De fet, es considera que el motiu de construir les seves noves vivendes amb un estil colonial rau en el sentiment d'enyorança de la terra on havien viscut en els darrers anys i que pretenien, amb aquestes, recrear l'estil de vida que duien a llatinoamèrica.

Cada any, a principis del mes de setembre se celebra a Begur la Fira d'Indians que ens recorda la relació que s'establí amb Cuba i aquesta població. Al llarg d'aquests dies es realitzen tot tipus d'activitats que rememoren les petjades dels “indians”. Tanmateix, una de les activitats i programacions més destacades de la fira és el mercat, el qual recrea un mercat indià de l'època on es poden obtenir productes d'ultramar com, per exemple, el cafè.

Cantada d'Havaneres a Palafrugell

Palafrugell o Calella de Palafrugell, es coneix, avui dia, com el bressol de les havaneres catalanes, gènere musical introduït pels “indians”.

El vincle de Palafrugell amb les Amèriques es fonamenta, bàsicament, en el comerç colonial que es desenvolupà a mitjans del segle XVIII mitjançant els contactes i casa oberta que tenien a Cadis ja que, en aquell moment, la ciutat gaditana tenia el monopoli del comerç amb l'altre continent.

Les havaneres o el que es coneixien com “americanes” han esdevingut la principal aportació musical que ha regalat Cuba al nostre país. Essent així,  Palafrugell és coneguda, al llarg del nostre territori, per aquest costum musical consolidat des de l'any 1967 i amb l'impuls de l'autor de l'havanera “el meu avi” se celebra, anualment, la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.

D'altra banda, Palafrugell també conserva les empremtes arquitectòniques dels “indians”. El carrer major del municipi és el més replet d'edificis corresponents a aquest estil colonial. Podeu realitzar la ruta dels “americanos” que es desenvolupa a Palafrugell i que transcorre per quinze punts d'interès. Aquesta s'inicia a la casa dels Bassa Rocas de Llofriu, una família lligada amb Cuba ja que emigraren a aquest país on desenvoluparen una gran activitat cultural. A l'edifici hi trobareu una petita explicació de la ruta, la família i la casa.

Arquitectura “indiana”

La gran petjada més visual i física que es preserva dels “indians”, actualment, són  els edificis que es van fer construir quan retornaven enriquits de la seva aventura a l'altra banda de l'atlàntic.

El perfil de l'”indià” que tornava es caracteritzava per ser un ric il·lustrat que encarregava la construcció de palauets i cases senyorials amb un estil colonial, on hi són presents els porxos, balcons correguts, galeries amb pintures de paisatges d'ultramar...

També, aquestes edificacions destaquen pel seu entorn, la casa es troba molt ambientada; patis amb arcades, jardins interiors i entrades ornamentades, plantacions d'origen americà (com les palmeres).

Molts municipis del litoral català es reurbanitzaren amb la tornada d'aquests, com és el cas de Sant Feliu de Guixols. Tot i que es té constància que només van tornar el 48% dels guixolencs que marxaren, aquests van alçar els seus nous habitatges en aquesta població, que els hi permetien recordar la seva vida cubana.

L'espai urbà on s'emplacen el major nombre d'edificacions de l'època és el Passeig de Mar. En aquest s'hi conserven edificis peculiars com el Casino dels Nois, la casa Patxot, entre altres. Què us sembla si finalitzem la ruta passejant-hi?