Havaneres a Catalunya: la banda sonora de les nits d'estiu vora el mar

Hi ha sons que només sentir-los ja ens porten de viatge. Una guitarra marcant el compàs, tres veus que s'entrellacen, el murmuri del públic, l'olor de sal i, a prop, una cassola de rom cremat encenent la nit. Les havaneres són molt més que cançons populars, són una manera de viure l'estiu a Catalunya, especialment als pobles mariners, on aquest gènere s'ha convertit en un dels moments més esperats de moltes festes majors.

D'on venen les havaneres?

El nom ja ens dona una pista clara: havanera ve de l'Havana. Aquest gènere musical va sorgir a Cuba a la primera meitat del segle XIX, com a dansa i cançó de tempo moderat i compàs binari, també coneguda en alguns contextos com a contradansa criolla. Amb el temps, aquelles melodies van viatjar fins a la península i van arrelar amb força en diferents punts del litoral, especialment a Catalunya, on es van vincular a l'ambient de taverna, als mariners, als pescadors i a la memòria d'un món d'anades i tornades entre el Mediterrani i el Carib.

Curiosament, en origen les havaneres no es pensaven només per ser escoltades. A Cuba, la contradansa era un ball de saló, interpretat perquè el públic el ballés; avui, en canvi, quan parlem d'havaneres a Catalunya pensem sobretot en cantades a l'aire lliure, sovint arran de mar, amb el públic assegut en silenci fins que arriba el moment de cantar les tornades més conegudes.

Aquesta transformació forma part del seu encant. Les havaneres conserven una aroma tropical, però a Catalunya han adoptat un caràcter propi: més mariner, més nostàlgic i profundament popular. Parlen d'amors llunyans, de vaixells, de tavernes, de soldats, d'illes perdudes i de records que semblen arribar amb la brisa. Són cançons senzilles, però tenen la força de les coses que passen de generació en generació.

Calella de Palafrugell, el gran temple de les havaneres

Si hi ha una cita que simbolitza aquest món és la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. El seu origen es remunta a l'any 1966, quan una trobada de cantaires a la taverna de Can Batlle, a la plaça del Port Bo, va acompanyar la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres. Aquell acte, que podia haver quedat com una trobada puntual entre amants del gènere, va tenir tanta acollida que va acabar convertint-se en una de les grans cites culturals de l'estiu català.

Avui, Calella de Palafrugell és sinònim d'havaneres. La platja del Port Bo es transforma en un escenari únic, amb les barques, les voltes blanques, el mar fosc i milers de persones disposades a deixar-se portar per les veus dels grups convidats. La cantada va començar el 1966 i continua sent un referent del gènere, amb programació pròpia i activitats al voltant de la música de taverna.

També és aquí on neix un dels noms més emblemàtics del gènere: el grup Port Bo. Format l'any 1966 a Calella de Palafrugell, va néixer precisament amb motiu de la presentació del llibre que va donar origen a la cantada, i el seu primer trio estava format per Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató. La seva trajectòria ha estat clau per mantenir viu el repertori clàssic i per portar les havaneres més enllà de les tavernes i les places de costa.

Altres cantades imprescindibles a Catalunya

Tot i que Calella de Palafrugell és la més coneguda, el mapa de les havaneres a Catalunya és molt més ampli. Palamós celebra la Mostra de l'Havanera Catalana, una trobada que reivindica l'havanera i la cançó de taverna amb un estil propi i amb totes les cançons interpretades en català. És una cita especialment recomanable per a qui vol escoltar el gènere amb calma, amb un públic atent i una atmosfera molt vinculada a la tradició marinera del municipi.

Begur també té una relació intensa amb aquest univers. El municipi celebra cantades d'havaneres tant al centre del poble com a la platja de Sa Riera, i en totes dues hi té presència el tradicional rom cremat. A més, la seva Fira d'Indians recorda el vincle històric amb Cuba i el llegat dels "americanos", aquells begurencs que van emigrar a l'illa al segle XIX i, en tornar, van deixar una empremta visible en l'arquitectura i la cultura local.

De nord a sud, moltes poblacions del litoral català programen cantades durant l'estiu. Algunes són multitudinàries; d'altres, més íntimes. Però totes comparteixen la mateixa essència: una nit a la fresca, veus que ressonen al costat del mar i aquella sensació que la música forma part del paisatge.

Rom cremat, guitarra i emoció

Cap cantada d'havaneres no seria ben bé completa sense el rom cremat. Aquesta beguda, tan lligada a les vetllades marineres, es prepara tradicionalment amb rom, cafè en gra, sucre, pell de llimona i espècies com la canyella, tot escalfat i flamejat en una cassola de fang. El resultat és una beguda aromàtica, dolça i festiva, que s'acostuma a servir calenta mentre la música omple la nit.

El rom cremat no és només un acompanyament gastronòmic: és part del ritual. El foc, l'olor de cafè i canyella, el so de les guitarres i la proximitat del mar creen una atmosfera difícil d'oblidar. Per això, assistir a una cantada d'havaneres és molt més que anar a un concert. És viure una tradició compartida, una experiència que combina música, història, paisatge i convivència.

Les havaneres continuen vives perquè connecten amb emocions molt simples i molt universals: l'enyorança, el viatge, la memòria, l'amor i el sentiment de pertinença. Tenen l'aire d'una cançó antiga, però cada estiu tornen a sonar amb força renovada. I quan el públic s'hi afegeix, quan les veus es barregen i la nit sembla aturar-se, s'entén per què aquestes melodies han esdevingut una de les bandes sonores més estimades de Catalunya.

Per al visitant, descobrir una cantada d'havaneres és una manera magnífica d'acostar-se a la Catalunya marinera més autèntica. Només cal triar el poble, arribar-hi amb temps, buscar un bon racó i deixar que la música faci la resta. Entre el mar, les veus i el rom cremat, les havaneres converteixen qualsevol nit d'estiu en un record inesborrable.