Mont-Ras

Situat en un entorn privilegiat del Baix Empordà, Mont-ras és un municipi que viu a cavall de la plana, la muntanya i el mar. Conserva l'essència dels pobles empordanesos: un paisatge amable, una història mil·lenària, una rica vida cultural i una població acollidora.

El seu terme municipal s'estén des dels darrers contraforts de les Gavarres fins al corredor natural que uneix Palafrugell i Palamós. Entre boscos, camps, antigues masies i camins rurals, el paisatge avança fins a trobar-se amb la Mediterrània en un tram de costa sorprenentment verge.

Un petit municipi amb una gran història

Els orígens de Mont-ras es remunten a l'edat mitjana. Antigament, el poble havia rebut el nom de Torroella de Mont-ras, probablement en referència a un assentament situat al sector muntanyós proper al nucli actual.

La primera menció documental coneguda data de l'any 1062, en un conveni entre el comte de Barcelona i Dalmau Bernat de Peratallada relacionat amb el castell de Begur. Pocs anys més tard, el 1065, apareix documentat el nom de Torredela de Monte Raso.

Durant els segles següents, el territori passà per diferents mans senyorials. L'any 1280 pertanyia a Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, mentre que documents posteriors situen l'església de Mont-ras dins el terme del castell de Palafrugell, sota el domini del priorat de Santa Anna de Barcelona.

Mont-ras va continuar vinculat als priors, que ostentaven el títol de barons de Palafrugell, fins a l'abolició del règim senyorial. Posteriorment, va formar part del municipi de Palafrugell fins que, l'any 1858, aconseguí constituir-se com a municipi independent.

De les Gavarres a les cales més amagades

Mont-ras ocupa una extensió de 12,23 km² en una zona de contacte entre tres paisatges molt diferents: la plana empordanesa, les muntanyes de les Gavarres i el litoral de la Costa Brava.

La riera d'Aubi travessa i drena bona part del territori, mentre que els boscos i els relleus muntanyosos amaguen testimonis d'una important activitat minera. Durant molts anys, al municipi s'hi va extreure granit i minerals com la baritina i la galena. Encara avui, entre la vegetació, es poden localitzar antics pous d'extracció i boques d'accés a les mines.

El terme també té sortida al mar a través d'alguns dels racons més salvatges i solitaris del litoral empordanès. La cala del Crit, la cala de la Font Morisca i la cala del Vedell formen un conjunt d'espais naturals de gran bellesa, envoltats de penya-segats, pinedes i aigües transparents.

Són cales allunyades dels grans nuclis turístics, ideals per a les persones que busquen tranquil·litat, natura i una Costa Brava encara autèntica.

Un patrimoni que explica el passat

El territori de Mont-ras ha estat habitat des de temps molt antics. En diferents punts del municipi s'han localitzat vestigis d'època romana, entre els quals hi ha fragments d'àmfores, tègules, terra sigil·lada i ceràmica comuna datables entre els segles I i III dC.

Al centre del poble destaca l'església parroquial de Sant Esteve, construïda l'any 1599 damunt d'un temple anterior. L'edifici és principalment d'estil tardogòtic, tot i que incorpora elements d'altres èpoques i corrents arquitectònics, com la portada neoclàssica. També conserva un matacà i part de l'antiga porta.

Un altre element característic del patrimoni local són les torres de defensa que protegien les masies dels atacs pirates. Entre totes sobresurt la Torre Simona, una construcció de planta rectangular feta amb carreus de granit ben escairats. Datada entre els segles XIV i XV, és considerada una de les torres més antigues i arquitectònicament més notables del Baix Empordà.

Cultura, tradicions i vida associativa

Mont-ras és un municipi dinàmic que ha sabut combinar la seva identitat tradicional amb una mirada oberta al futur. Al llarg dels anys, s'hi han recuperat celebracions populars, s'han impulsat noves activitats i s'ha donat suport tant a les entitats històriques com a les associacions de nova creació.

La vida associativa és especialment rica. Al municipi hi conviuen entitats relacionades amb el pessebrisme i el modelatge, l'artesania, el comerç, la cultura popular, l'esport, l'educació, la salut, la caça, la donació de sang i el moviment veïnal.

Aquesta implicació ciutadana manté viu el calendari cultural i contribueix a reforçar el caràcter proper i acollidor de Mont-ras.

Els sabors de l'Empordà

La gastronomia és una altra bona raó per descobrir el municipi. La seva situació entre el mar i la muntanya permet gaudir de la gran diversitat de productes que defineixen la cuina empordanesa: peix fresc, carns, verdures, hortalisses, herbes aromàtiques i ingredients de temporada.

Els establiments de Mont-ras ofereixen propostes per a tots els gustos, des de la cuina casolana i tradicional fins a elaboracions creatives i sofisticades. També s'hi poden trobar especialitats internacionals, pizzes, rostisseria i dolços artesans.

Aquesta varietat converteix el municipi en una parada gastronòmica interessant per completar una jornada de natura, patrimoni i descoberta del territori.

La llegenda que dona nom a la cala del Crit

Entre les històries populars de Mont-ras destaca la llegenda del mas de Cal Gall Peric, vinculada a les incursions pirates que durant segles van amenaçar la costa empordanesa.

La narració explica que un grup de pirates, desorientat per la boira, es va refugiar a la cala de la Font Morisca. Quan es disposaven a tornar mar endins, van sentir cantar un gall. El so els va revelar la presència d'una casa propera: el mas de Cal Gall Peric.

Al mas hi vivia una família amb dues filles. Una d'elles, de gran bellesa, va cridar l'atenció del capità pirata, que va intentar endur-se-la al vaixell. La jove s'hi va resistir amb totes les seves forces i va mossegar-li un dit. Enfurismat, el pirata la va matar amb un cop d'espasa.

Segons la llegenda, el crit de la noia va ser tan intens que es va sentir des de molt lluny. Des d'aquell moment, l'indret on van succeir els fets hauria estat conegut com la cala del Crit.

Mont-ras, un Empordà per descobrir

Mont-ras és història, paisatge i Mediterrània. És un municipi de dimensions humanes, envoltat de natura i ple de racons que conviden a passejar sense presses.

Les seves cales amagades, les antigues torres de defensa, els vestigis romans, els camins de les Gavarres, la cuina empordanesa i les llegendes de pirates conformen una destinació amb personalitat pròpia.

Un indret on la tradició continua viva i on cada paisatge explica una part de la història del Baix Empordà.