Lliçà d'Amunt

Història

Lliçà d'Amunt surt documentat el 987, però la referència del poble veí de Lliçano Subteriore o de Vall (d'Avall) el 946 pressuposa ja l'existència d'un Lliçà d'Amunt en aquella data. El lloc era, però, habitat de molt abans, com ho indiquen les restes de vil·les romanes a Ca l'Amell Gros i Santa Justa i a la dependència de Sant Valerià. També s'ha localitzat un forn de ceràmica romana a Ca l'Amell Gros i indicis d'habitatge remot a altres indrets del terme.

Un municipi dispers

És un dels municipis més dispersos del Vallès Oriental, però les cases pairals que esquitxen tot el territori i les cinc esglésies que s'hi conserven conformen un patrimoni arquitectònic gens menyspreable.

Lliçà d'Amunt és un poble extens, de prop de 22 quilòmetres quadrats, format per un centre urbà i 17 barris dispersos pel territori, amb tipologia de cases unifamiliars.

El patrimoni arquitectònic

Al terme de Lliçà d'Amunt, a més de diverses cases pairals es conserven cinc esglésies.

Al nucli urbà hi ha la parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt, esmentada ja l'any 1014, i al voltant la petita Sagrera atapeïda. A l'edat mitjana, l'espai de trenta passes al voltant de l'església esdevenien lloc sagrat i protegit -la Sagrera- on no es podia robar ni delinquir i on els pagesos podien viure en pau.

Dalt del turó que tanca el nucli urbà per ponent, hi ha la petita capella de Sant Baldiri, del 1727. I més cap a ponent encara, la capella de Sant Valerià, esmentada ja l'any 1094. Ambdues es troben al peu de dos dels grans camins que baixaven de Sant Feliu de Codines a Parets del Vallès per dalt les carenes.

Entre les valls de Caldes i del Tenes, en l'oasi natural que és la petita vall agrícola de Palaudàries, protegida pel bosc al nord i assetjada per les grans urbanitzacions que l'envolten, hi ha el conjunt monumental de Sant Esteve de Palaudàries, església ja esmentada el 904 com a Palatio Arias. Té un gran campanar i l'única torre-comunidor (lloc des d'on el rector beneïa les collites i conjurava les tempestes) de la vall del Tenes.

Finalment, al nord-est del terme, al peu de l'antiga via romana que anava d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) a Granularius (Granollers), hi ha la capella típicament romànica de Santa Justa i Santa Rufina, ja esmentada l'any 1072, amb un gran campanar d'espadanya que sembla desproporcionat. L'ermita es troba enmig d'un bosquet d'alzines i envoltada pels camps, i és un dels llocs més màgics i emblemàtics del terme.

Llocs d'interès

Ca l'Artigues de la Serra

Ca l'Artigues de la Serra és una masia històrica amb orígens documentats al segle XIII i estretament vinculada a una de les nissagues pageses més destacades de Lliçà d'Amunt. Amb el pas dels segles, la família Artigues va ampliar les seves terres fins a convertir-se en una de les principals propietàries i productores de vi de la zona.

El conjunt actual, construït i ampliat entre els segles XVI i XIX, conserva elements arquitectònics de gran interès, com una finestra d'estil gòtic amb arc conopial. Les diferents ampliacions de l'edifici permeten descobrir, en una sola masia, segles d'evolució de l'arquitectura rural catalana.

El Safareig de la Mina

El Safareig de la Mina es va construir entre 1945 i 1953 per donar resposta a la manca d'aigua al barri de la Sagrera. La seva principal singularitat és que s'alimentava directament d'una mina, fet que garantia una aigua sempre neta.

De forma allargada i a l'aire lliure, estava adaptat perquè les bugaderes poguessin rentar la roba amb més comoditat, sense haver de treballar agenollades. Va estar en ús fins als anys vuitanta i, després de diverses actuacions de millora, l'espai va ser rehabilitat i recuperat l'any 2023.

Més enllà de la seva funció pràctica, el safareig recorda una època en què aquests espais eren també punts de trobada i de vida social entre les dones del poble.

Ermita de Sant Baldiri

L'Ermita de Sant Baldiri és un petit temple amb segles d'història, documentat des del 1325. L'edifici actual data de 1715 i destaca per la seva arquitectura senzilla i tradicional, amb una sola nau, teulada a doble vessant i robustos contraforts laterals.

L'ermita va ser cremada durant la Guerra Civil i restaurada l'any 1946 gràcies als feligresos i devots del sant. Encara avui manté viva la seva tradició amb l'aplec de Sant Baldiri, que se celebra el dilluns de Pentecosta.

Situada al barri de Sant Baldiri, prop de la Sagrera, és un espai de devoció i patrimoni molt vinculat a la història local de Lliçà d'Amunt.

Església de Santa Justa i Santa Rufina

L'Església de Santa Justa i Santa Rufina és un dels temples més antics de l'entorn, documentat des de començaments del segle XII. D'origen romànic, conserva una estructura singular amb elements dels segles XI i XII, ampliats posteriorment amb el campanar i la capella del Roser.

Després de ser cremada l'any 1936, va ser reconstruïda respectant la seva configuració original i reinaugurada el 1982. Antigament, va acollir un valuós retaule gòtic de Rafael Vergós, avui conservat al Museu Diocesà de Barcelona.

Situada prop de la riera de Tenes, és un indret de gran valor històric i patrimonial que manté viva la tradició amb el seu aplec del mes de juliol.

Església parroquial de Sant Esteve de Palaudàries

L'Església de Sant Esteve de Palaudàries està documentada des de l'any 1059 i conserva vestigis de l'antiga construcció romànica. Al llarg dels segles ha estat ampliada i reformada, especialment durant els segles XVI i XVIII.

Del conjunt destaquen la torre campanar, probablement del segle XV, l'absis pentagonal amb volta de creueria i la torre-comunidor, des d'on antigament es beneïen les collites i es feien pregàries per protegir-les de les tempestes.

Envoltada pel cementiri i la masia, és un dels conjunts patrimonials més singulars de Palaudàries i un testimoni de més de nou segles d'història.

Església parroquial de Sant Julià

L'Església parroquial de Sant Julià és un dels temples més antics de Lliçà d'Amunt, documentat des de l'any 1014. D'origen romànic, conserva fins i tot elements preromànics, com algunes finestres de l'absis datades al segle X.

Al llarg dels segles, l'església s'ha anat ampliant i transformant, incorporant naus laterals, una portalada renaixentista, el campanar i noves dependències. La reforma de 1946 li va donar bona part de l'aspecte actual, tot preservant elements de les etapes més antigues.

És un edifici que permet recórrer, a través de la seva arquitectura, gairebé mil anys d'història del municipi.

La Torre del Pla

La Torre del Pla és un edifici singular de Lliçà d'Amunt, vinculat a una antiga torre de defensa medieval i, segons algunes hipòtesis, a un possible assentament d'època romana relacionat amb l'origen del nom del municipi.

L'edifici actual es va configurar principalment a partir del segle XVI i combina elements de diferents èpoques. Hi destaquen el rellotge de sol, una arcada interior de pedra i la torre mirador incorporada entre finals del segle XIX i principis del XX, d'inspiració modernista.

La seva evolució arquitectònica la converteix en un bon exemple de com una antiga construcció defensiva es va transformar, amb el pas dels segles, en una masia senyorial.