Benifallet

Ubicació

El terme municipal de Benifallet, d'una extensió de 62,42 km², està situat a l'extrem més septentrional de la comarca del Baix Ebre, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre (al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa). El terme confronta amb Prat de Comte (W) i El Pinell de Brai (NW), municipis de la Terra Alta; amb Miravet (N) i Rasquera (NE), de la Ribera d'Ebre, i amb Tivenys (S), Paüls (W) i Xerta (SW), de la mateixa comarca del Baix Ebre. 

Història

El nom de Benifallet apareix per primera vegada en documents de 1153. El lloc ja existia abans de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV. El 1208 el rei Pere el Catòlic va lliurar el castell a Guillem IV de Cervera qui, en 1215, el va lliurar al seu torn als cavallers de l'orde del Temple. Posteriorment, Benifallet va retornar a la jurisdicció reial per mitjà de la seva vinculació amb la ciutat de Tortosa. El 1207, Ramon de Montcada, va donar aquests llocs a Bernat Oliver Fuster amb els seus termes i pertinences, perquè el posseís, explotés i hi establís conreadors.

Connexions 

La primera carretera que enllaçà Benifallet amb una altra població arribà el 1917, per tant, el poble abans d'aquesta data es comunicava amb l'exterior per mitjà dels llaguts. Els llaguts servien per transportar persones, però també per comercialitzar productes i dotar de serveis mínims el poble. La barca de Benifallet fou utilitzada durant anys per comunicar Benifallet amb les poblacions de l'altra banda de riu. L'embarcació va deixar de funcionar el 1991, any en què s'inaugurà el Pont del Llaguter, infraestructura que forma part de la C-12 o Eix de l'Ebre i uneix la riba dreta del riu Ebre amb Benifallet.

Agricultura, Ramaderia i Turisme

Durant l'última década, Benifallet ha gaudit d'un fort creixement turístic gràcies a l'explotació de les Coves de Benifallet i la navegabilitat de l'Ebre. A escala gastronòmica cal destacar el "pastisset de Benifallet" com a producte local amb reconeixement arreu del territori català.

Benifallet, amb menys d'un miler d'habitants, és un  poble agrícola  que en els darrers anys ha fet una aposta per l'agroindústria i el turisme. A més dels cultius tradicionals mediterranis com l'ametller, l'olivera i el garrofer, s'hi conreen gran quantitat d'arbres fruiters. A les zones de regadiu, els principals són els presseguers i els cítrics amb diversitat de varietats tant en un cas com l'altre. Durant els mesos de maig, juny i juliol es comercialitza el préssec. És al final de la tardor i a l'hivern quan l'activitat comercial es centra en les taronges i les mandarines, molt apreciades a Europa. Les fruites de Benifallet, amb un clima temperat i afavorit per un relleu que el fa més benigne són molt primerenques. En l'activitat industrial són importants les indústries alimentàries que manipulen les fruites, les que embotellen aigua i sense oblidar les dedicades a la fabricació de pastissets.

En el sector ramader trobem granges d'aviram, cunícoles, bestiar boví i porcí. La vegetació és formada per la màquia litoral de garric i margalló; el pi blanc i la brolla litoral (romaní, timó, romer blanc, cepell...) s'estén arreu del territori. La vegetació de ribera la formen àlbers, oms, tamarits i canyes, entre altres.

Clima

El clima temperat, propi de terres mediterrànies, és de temperatures suaus i estables, i amb la pluviositat escassa. Rep la notable influència del relleu que el fa més benigne.

La climatologia ha fet que a les zones de regadiu, els principals fruits siguin els presseguers i els cítrics amb diversitat de varietats tant en un cas com l'altre. Durant els mesos de maig, juny i juliol es comercialitza el préssec. És al final de la tardor i a l'hivern quan l'activitat comercial es centra en les taronges i les mandarines, molt apreciades a Europa.

Les fruites de Benifallet, amb un clima temperat i afavorit per un relleu que el fa més benigne, són molt primerenques.

Tradicions

Benifallet té diverses festes, però en destaquem la Festa dels Quintos celebrada el mes de desembre en la que, tradicionalment, els nois cridats per anar a fer la mili recollien fons. Avui en dia es manté la tradició, tot i que el servei militar ja no sigui obligatori.

Avui en dia el poble de Benifallet també celebra amb especial atenció la Festa de la Clotxa (gener), l'Aniversari de les Coves Meravelles (Març), la Festa Major (Setembre). D'altres esdeveniments també son duts a terme durant l'any però amb menys protagonisme.

Llocs d'Interès

Les Coves Meravelles

Una de les opcions turístiques més conegudes per tot el territori, formades per un conjunt de formacions espectaculars d'estructures molt variades com: estalactites, estalagmites, columnes, colades, banderes, macarrons i pel gran número d´excèntriques que pareixen desobeir la llei de la gravetat.

Horaris amb cita prèvia

• Matins: 10:15, 11:15, 12:15 i 13:15
• Tardes: 16:15, 17:15, 18:15 i 19:15

Temporada baixa: Gener, Febrer, Març, Novembre i Desembre.

Temporada alta: Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre i Octubre.

*Els dies i els horaris varien en un funció la temporada. Consultar directament amb l'Oficina d'Informació Turística de Benifallet escribint a: covesmeravelles@benifallet.cat o trucant al telèfon 977 46 23 34.

També podeu trucar al telèfon de les Coves Meravelles al 977 26 78 00.

Més informació.

Llagut "Benifallet"

Donada la riquesa paisatgística i turística del Riu Ebre, disposem del Llagut “Benifallet”, on podreu gaudir d´un viatge fascinant recorrent els indrets més espectaculars d'aquest lloc amb la flora i la fauna que ens envolta. 

Obert a partir de l'Abril fins a l'Octubre

• Matins: 11:00 i 12.:30
• Tardes: 16:30 i 18:00

*Els dies i els horaris varien en un funció la temporada. Consultar directament amb l'Oficina d'Informació Turística de Benifallet escribint a: covesmeravelles@benifallet.cat o trucant al telèfon 977 46 23 34. També podeu trucar al telèfon de les Coves Meravelles al 977 26 78 00.

El Castellot de la Roca Roja

El Castellot de la Roca Roja és un dels poblats ibèrics millor conservats de Catalunya. L'assentament ibèric està situat sobre un turó rocallós a la riba esquerra de l'Ebre aproximadament a 40 metres d'altitud sobre el nivell del riu i a uns 50 metres sobre el del mar.

L'entrada és lliure.

La Serra de Cardó: Convent i Balneari

El Desert de Cardó va esdevenir Balneari al segle XIX. Es troba situat al capdamunt del cingle del Salt del Frare.

Es va començar a construir al 1604 per tres frares i un peó. El 1606 es van comprar els terrenys i va començar la construcció del convent on es va establir la comunitat dels Carmelites Descalços. Degut a la Guerra Carlista i, posteriorment, a la desamortització de Mendizàbal, els carmelites van haver d'abandonar Cardó. 

Al segle XIX uns empresaris tortosins van decidir construir un balneari-restaurant així el conjunt d'edificis que s'havien quedat al desús durant dos segles. Durant aquest segle el Balneari va gaudir d'una gran fama, fins que va arribar la Guerra Civil. 

L'any 1974 va ser comprat per engegar una planta embotelladora que va anar passant per diferents propietaris fins que al 2007 va cessar definitivament l'activitat. 

L'entrada és lliure.

La Via Verda

La Via Verda és una ruta turística que transcorre per l'antiga via fèrria de la Val de Zafán que unia l'Aragó amb Catalunya i que ha estat reconvertida en itinerari cicloturista i senderista. El traçat del Baix Ebre, de 22 km, recorre Tortosa, Roquetes, Jesús (Tortosa), Aldover, Xerta i Benifallet; on hi ha una de les estacions més emblemàtiques de tota la Via Verda. 

L'entrada és lliure.