Salta al contingut principal

Assumpció Garangou: una vida donant vida als pessebres vivents

  1. Inici
  2. Destaquem...
  3. Assumpció Garangou: una vida donant…

Hi ha tradicions que van molt més enllà d'una celebració. Són records d'infància, vincles entre generacions i petites històries que, amb els anys, es converteixen en un gran patrimoni col·lectiu. Assumpció Garangou ho sap molt bé. Vinculada al món dels pessebres vivents des que era una nena, ha vist com una iniciativa que començava amb il·lusió en un poble podia esdevenir una expressió cultural capaç d'unir centenars de persones.

Nascuda a Bàscara, a l'Alt Empordà, conserva un vincle especial amb el poble on va participar per primera vegada en un pessebre vivent. A femturisme.cat conversem amb ella sobre els paisatges que l'emocionen, la força de les tradicions nadalenques i la importància de mantenir viu un llegat que passa de generació en generació.

Una Catalunya que reviu la tradició, la memòria i la màgia de Nadal

Quin és el teu racó preferit de Catalunya?

Montserrat. És un lloc on he anat moltes vegades, ja des de petita, i que sempre m'ha despertat un sentiment especial. Però hi ha un record que destaca per damunt dels altres: fa un parell d'anys vam tenir l'oportunitat d'organitzar-hi un macropessebre de Nadal en què vam participar més de 800 persones. Va ser una experiència molt especial que sempre recordaré.

Hi ha algun lloc de Catalunya que et porti records d'infància?

Sens dubte, Bàscara. És el poble on vaig néixer i on conservo tots els records d'infància. També és el lloc on vaig participar en el meu primer pessebre vivent, quan només tenia set anys.

De fet, el de Bàscara és l'únic pessebre vivent en què he participat de manera habitual, més enllà d'algunes representacions puntuals en altres indrets, com Montserrat. És una tradició que forma part de la meva vida des de ben petita.

Quina experiència o tradició catalana creus que tothom hauria de viure almenys un cop?

Un pessebre vivent, sense cap mena de dubte. I recomanaria viure'l de les dues maneres possibles: com a visitant i com a participant.

Són experiències diferents, però totes dues valen molt la pena. Quan el visites, descobreixes la màgia de la representació, els personatges i l'ambient. Quan hi participes, vius també tot allò que hi ha al darrere: la preparació, la convivència i la il·lusió compartida.

Pessebre Vivent de Bàscara

Foto: Pessebre Vivent de Bàscara

Si haguessis de recomanar una sola cosa a qui visita Catalunya per primera vegada, què seria?

Si visita Catalunya pels volts de Nadal, li recomanaria descobrir algun dels nostres pessebres vivents.

És una experiència especialment arrelada al nostre territori i tenim la sort de disposar de moltes representacions diferents. N'hi ha en nombrosos pobles i cadascuna ofereix una manera particular de viure aquesta tradició.

Crec que és una bona manera de conèixer una part molt autèntica de la nostra cultura.

Quin racó de Catalunya encara tens pendent de descobrir?

He tingut la sort de moure'm força per Catalunya i conèixer molts indrets, però encara em queda per descobrir amb més profunditat la Cerdanya.

És una zona que m'agradaria visitar amb més calma, especialment per conèixer alguns dels seus pessebres vivents. Sempre hi ha llocs nous per descobrir i tradicions que val la pena veure de prop.

Cerdanya (Alp)

Foto: Alp (Cerdanya) | Sergi Boixader

Quina importància tenen els pessebres vivents en la preservació de les tradicions populars catalanes?

De vegades pot semblar que els pessebres vivents són simplement una representació nadalenca, però en realitat fan una feina molt més àmplia: mantenir vives les nostres tradicions populars.

Parlem d'una tradició que, en alguns pobles, té més de cinquanta o seixanta anys d'història. I, si pensem en els pessebres que es fan a les cases, les seves arrels encara són molt més antigues.

Què tenen en comú els pessebres vivents de Catalunya i què els fa diferents?

Tots comparteixen la voluntat de representar una mateixa tradició nadalenca, però cadascun té la seva personalitat.

L'entorn on se celebren, la manera d'organitzar-los i el tipus de representació els fan diferents. N'hi ha d'estàtics, de mòbils, de parlats... I precisament aquesta diversitat és una de les seves grans riqueses.

Per això sempre dic que val la pena visitar-ne més d'un. Encara que comparteixin una mateixa essència, cadascun ofereix una experiència diferent.

Quin futur desitjaries per als pessebres vivents de Catalunya?

Sobretot, m'agradaria que hi hagués més relleu generacional.

És important que els joves s'hi impliquin perquè aquestes representacions puguin continuar endavant i prosperar cinquanta, seixanta o setanta anys més.

Són tradicions que necessiten persones disposades a dedicar-hi temps, esforç i il·lusió. I crec que val molt la pena continuar treballant perquè no es perdin.

Què li diries a aquella nena de set anys que va participar per primera vegada en el pessebre vivent de Bàscara?

Li explicaria que estava entrant en una cosa que aleshores semblava molt petita, però que amb el temps es faria molt gran.

Quan vaig començar, era tot just el segon any que es feia el pessebre vivent i hi participava gent molt jove. Ningú no podia imaginar fins on arribaria aquella iniciativa.

Avui, mirant enrere, penso que ha valgut molt la pena tot l'esforç que hi hem dedicat. I li diria a aquella nena que continués endavant, perquè allò que començava com una petita tradició acabaria convertint-se en una cosa molt important.


Assumpció Garangou ens descobreix una Catalunya que, cada Nadal, recupera la memòria dels seus avantpassats i transforma places, carrers i paisatges en escenaris plens de vida. Una Catalunya on les tradicions no es mantenen soles, sinó gràcies a persones que hi dediquen temps, esforç i estima.

Des dels records d'infància a Bàscara fins a l'emoció d'un macropessebre a Montserrat, la seva història ens recorda que el patrimoni cultural no és només allò que hem rebut, sinó també allò que decidim transmetre.

Perquè darrere de cada pessebre vivent hi ha molt més que una representació de Nadal: hi ha un poble que recorda, unes generacions que comparteixen i una tradició que continua viva gràcies a totes les persones que la fan possible.

Publicat per Youssef Haouriqui el 9 de novembre de 2026 a les 09:24h

Agenda

Experiències