Festa de Tardor a Sant Feliu de Llobregat

La Festa de Tardor segueix un model festiu propi de les festes majors catalanes i de les celebracions d'arrel tradicional i popular. Alhora, també està condicionada per la realitat metropolitana i sociodemogràfica de Sant Feliu de Llobregat.

Tot i tenir moltes característiques d'una festa major, no rep aquest nom perquè la Festa Major patronal de la ciutat se celebra el 10 d'agost, per Sant Llorenç. En canvi, la Festa de Tardor té lloc pels voltants del 12 d'octubre, coincidint amb Sant Rarimi, copatró de la ciutat, i recupera així les dates de l'antiga Festa Major Petita.

El canvi de dates es va començar a plantejar a finals dels anys setanta, concretament l'any 1978, quan es va veure que celebrar una festa popular en ple mes d'agost dificultava la participació de la ciutadania. Aquesta situació va oferir l'oportunitat de repensar el model festiu d'una ciutat que havia crescut tant en nombre d'habitants com en barris i que, a partir de 1979, ja vivia en democràcia.

A principis dels anys vuitanta es va crear la Festa de Tardor, celebrada pels volts del 12 d'octubre, seguint les dates de l'antiga Festa Major Petita. També van néixer les Festes de Primavera, que se celebren al maig aprofitant l'Exposició Nacional de Roses i la fira comercial i industrial, inaugurada l'any 1980.

Com va passar en moltes altres poblacions durant els primers anys de la democràcia, aquestes noves celebracions formaven part d'un procés de renovació de les festes populars. El nou model buscava combinar tradició i innovació, convertint la cultura popular catalana en un element fonamental i en una font d'inspiració per crear noves propostes.

El foc i les figures

En aquest context, igual que en moltes altres festes majors, el foc es converteix en un dels elements més importants de la celebració, especialment des de l'arribada de la democràcia. També hi tenen un paper destacat les figures inspirades en llegendes, tradicions locals d'origen històric o mitològic, la part més popular de les festes de Corpus i la tradició dels correbous. D'aquí neixen activitats tan representatives com els correfocs i les cercaviles.

El relat llegendari

En el cas de Sant Feliu de Llobregat, aquesta tradició llegendària queda recollida en dos contes: El Drac de Sant Feliu i La Garsa de Sant Feliu. D'aquestes històries també existeix una adaptació per a teatre de titelles. Tots dos relats són una part essencial de l'estructura i de l'imaginari de la Festa de Tardor actual.

Les músiques

Cada "bèstia" i "figura" de l'imaginari festiu té la seva pròpia música, que habitualment és interpretada pels Ministrils del Seguici. Per tant, la música és un element essencial de la festa i pren un protagonisme especial durant el Seguici i el ball d'entremesos, actes que donen inici a la Festa de Tardor. A partir d'aquest moment, les celebracions continuen durant els dies següents d'acord amb el programa establert.

Les principals trobades entre la ciutadania i les colles

Durant els dies de festa, cada colla disposa del seu propi moment per trobar-se amb la ciutadania. Tot i això, hi ha dues activitats especialment destacades: el Correfoc, que normalment se celebra el dissabte al vespre, i la Cercavila de colles de Sant Feliu, que té lloc durant el matí de l'últim dia de la Festa de Tardor.

La indumentària

L'inici i el final de la festa també delimiten el període en què la ciutadania llueix una indumentària característica. Els mocadors vermells lligats al coll, els barrets que porten molts participants i els domassos penjats als balcons formen part de la simbologia pròpia de la Festa de Tardor i mostren fins a quin punt la celebració està present als carrers de la ciutat.