Pastorets de Molins de Rei

Més de 125 anys fent "Els Pastorets" de Frederic Soler i Hubert “Pitarra”

No és fàcil plasmar en unes quartilles la història de més de cent vint-i-cinc anys de Pastorets a la vila de Molins de Rei.

Sembla que al Teatre de la Peni, des del mateix Nadal de 1879, any en què fou fundada l'entitat, ja es representaven Els Pastorets, però no es precisa qui era l'autor d'aquests. Tampoc no se sap quan es començaren a representar els de ”Pitarra” bé que en 1919 (programa més antic que es conserva) sembla que ja es fa referència a representacions anteriors. La direcció musical, consta en aquest programa, va ser a càrrec del mateix autor de la música el mestre Miquel Blanch i Roig.

En el programa de l'any 1926, amb una portada il·lustrada per la pintora local Carme Sala i Rodón, on es pot llegir “30 anys d'èxit creixent d'El Bressol de Jesús, 110 representacions, perfeccionades progressivament, han popularitzat la Joventut Catòlica de Molins de Rei en tota la comarca”.

L'original Orquestra dels Pastorets

Sempre en les representacions d'El Bressol de Jesús s'havia utilitzat el piano, i més tard, també l'harmònium per acompanyar els cants; després en una època de bona voluntat i efervescència s'intentà (amb persones associades a la nostra entitat i que tenien coneixements musicals) formar una orquestra.

La Idea vingué de la improvisació que es féu el dia de carnaval, en que, sense partitures, s'executaren algunes peces conegudes pel públic, que llavors estaven de moda. En aquest dia debutaren els músics del fiscorn i la trompeta.

Quin efecte va fer escoltar els cants d'Els Pastorets acompanyats d'aquest conjunt! El mestre, incansable, el prou plorat Miquel Blanch i Roig, va posar en aquesta preparació tot el seu geni d'artista, i quedà constituïda, podríem dir, oficialment, l'orquestra d'Els Pastorets.

La integraven: amb el fiscorn, en Josep Serrat; amb la trompeta, en Josep Mestres; en Joan Domènech Seguí, com havia fet fins al moment, amb l'harmònium, i també al piano el mateix mestre, en Miquel Blanch i Roig.

Més tard s'hi anaren afegint altres voluntaris, com en Miquel Rubí, amb el contrabaix, i en Joan Carreras, que tocava el clarinet. Hi prengué part una temporada amb el seu violí, el músic professional Sr. Miquel Roca, que ja de temps no vivia a la nostra vila. Durant molts anys els anomenats personatges prestaren els seus serveis amb un plausible desinterès i entusiasme.

En l'actualitat

“Els Pastorets” de Frederic Soler “Pitarra” i amb música del mestre Miquel Blanch es continuen representant a La Peni Plaça Mercè Rodoreda de Molins de Rei.

La representació està dividida en dos actes, el primer consta de 9 escenes el segon acte són 12 escenes.

En el repartiment d'aquesta obra intervenen actualment més de 60 actors i actrius de totes les edats, essent 20 els personatges principals de les escenes.

La música és interpretada en directe per 5 músics (violí, flauta, clarinet, contrabaix i piano) amb la direcció i arranjaments del prestigiós músic i compositor Joan Monné.

Els cants estan interpretats per un tenor, dos sopranos i cors.

En la part tècnica hi participen grups de les següents categories: escenografia, vestuari, maquillatge, caracterització, il•luminació, utillatge, regidoria, efectes especials (de llum, foc i fum), maquinistes, tramoia, direcció coreogràfica i direcció de danses. Hi intervenen més de 30 persones.

La durada de l'obra és de dues hores i mitja més un quart d'hora de descans per pausa de mitja part.

Habitualment es fan cinc representacions coincidint, aproximadament, amb les festes de Nadal.

Els Pastorets de la Vila de Molins de Rei aporten diverses particularitats:

• En primer lloc, hem de fer esment que Molins de Rei és una de les tres úniques poblacions a Catalunya en que es representa aquest text d'en Frederic Soler i Hubert “Pitarra”.
• En segon lloc, el personatge principal, “Satanàs”, va ser interpretat fa uns anys, per primer cop a Catalunya, per una dona. Des de llavors, s'intenta que dones actrius facin altres papers que a l'obra serien masculins (Sant Miquel, Llucifer, Avías,...)
• Un altre fet és que, els personatges de l'obra acostumen a encabir crítiques socials, sobretot de l'àmbit de la vila, per crear situacions hilarants.
• Des de fa bastants anys s'organitza un concurs de cuplets dirigit a tothom de la vila que hi vulgui participar. Són de temàtica lliure i l'únic requisit és que la mètrica de la lletra encaixi en una coda específica de la música de l'obra. Els tres millors cuplets presentats es canten en l'escena del Casament d'en Garrofa.