Ruta El paisatge emocional de Joan Miró a Mont-roig del Camp

"El paisatge emocional de Joan Miró" és un recorregut pels indrets de Mont-roig del Camp que Joan Miró va pintar en els seus quadres, localitzacions identificades, que es poden visitar seguint les indicacions de l'itinerari Miró.

En aquest recorregut es passa per diversos punts importants per l'artista, com el Mas Miró on estiuejava Joan Miró o l'Ermita Mare de Déu de la Roca.

Al llarg del recorregut, els espais es complementaran amb cites pròpies de l'artista i s'escauen en l'entorn.

Tal i com dèiem, "El Paisatge emocional de Joan Miró" és un recorregut per sis localitzacions dels indrets mironians de Mont-roig. Els espais s'identifiquen per un panell (una muntanya roja) i els dividirem en dues parts: la més propera a la platja i situada al sud de l'autopista i la del poble de Mont-roig.

1. La Masia 

Arribem al “Mas Miró”. Des del camí d'entrada veiem en primer terme el taller del pintor. A tocar darrere seu hi ha transversalment el “Mas”, i a continuació, frontalment, la casa dels masovers. Aquest darrer serà el tema de “La Masia” (1921-1922), el famós quadre que comprà Hemingway. Sabem que Miró començà el quadre a Mont-roig i que l'acabà a París pintant-lo descalç, trepitjant terra i herbes del Mas. És un inventari de la vida dels pagesos de Mont-roig, amb els seus atuells i animals. Per aquests camps hi corria una nena de cabells rossos i mirada immortalitzada a “La Vaileta” (1918). És la mont-rogenca Consol Boquera quan tenia quatre anys; els seus pares eren els mitgers d'aquelles terres. Els camps de darrera del Mas, són els que quedaren reflectits en el quadre “Vinyes i olivers” (1919).

I és el quadre de “La Masia” el que li fa dir a Miró que:

"Nou mesos de treball constant i pesat! Fou el resum de tota la meva vida al camp. Des d'un gran arbre a un petit cargolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava al camp..." (a Francesc Trabal, 1928).

2. Platja

A Joan Miró li agradava baixar a la platja de la Pixerota a nedar i a fer exercici físic. Era la platja on dibuixava les seves conegudes estrelles mironianes i que més tard es convertirien en un dels símbols més representatius de la seva obra. La platja de la Pixerota li serví d'inspiració per a crear una de les seves primeres obres pictòriques “Platja de Mont-roig” (1916). 

"A la tardor, a la platja de Mont-roig, on no hi va ningú, les petjades dels homes i de les ovelles són com les constel·lacions..." (a Sebastià Gasch, 1963).

 3. Mont-roig, Sant Ramon

Després de l'ermita del Peiró arribarem a la muntanya roja, on hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Roca; per damunt del conjunt blanc hi sobresurt, quasi penjada en el buit la capella de Sant Ramon. El quadre “Mont-roig, Sant Ramon” (1916) és la visió des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Aquesta muntanya de gran devoció per aquella Mare de Déu bruna trobada en una d'aquelles coves, és on conflueixen històries antigues d'un “rei moro”, i la molt versemblant teoria que les formes d'aquestes coves (d'arenisca) van servir d'inspiració a Gaudí.

Les formes naturals de l'Espai Natural de l'Ermita de la Roca motivaren a un jove Miró a deixar fruir la seva influència Cezanniana. Deia Miró que el secret de la seva obra era l'equilibri. La posició de l'ermita de Sant Ramon, les formes cúbiques del penyal roig i tot el conjunt, desafiant les lleis de l'equilibri, captaren l'atenció del geni.

I Miró deia de “Mont-roig, Sant Ramon” que:

"L'ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinegrat que donà nom al poble..." (Miró a la pel·lícula "D'un roig encès: Miró i Mont-roig" de Martí Rom, 19179).

Els camps de Mont-roig també són escenari d'aquella “Terra llaurada” (1923-1924), punt de ruptura en la pintura mironiana, on el detallisme poètic anterior, més a prop de la realitat, deixà pas a una irrupció de l'imaginari, esclatant en un singular món de signes. Signes sempre arrelats als paratges de Mont-roig. És el “Pal de ballarí”.

4. Mont-roig, el poble

El quadre “Mont-roig, el poble” és una de les visions del poble que pinta Miró. El quadre és la vista que s'observa des de les Creus i en destaca la majestuositat de l'església Nova i unes cases atapeïdes que deixen entreveure carrers longitudinals que miren al mar. L'obra forma part de primera part pictòrica del geni.

I “Mont-roig, el poble”el porta a afirmar que:

"En mi va pesar molt Mont-roig. Mallorca és la poesia, és la llum. Fins que he arribat a establir l'equilibri entre Mont-roig i Mallorca no he entrat en la maduresa..." (a Sebastià Gasch, 1963).

5. Poble i Església de Mont-roig

Ja al poble hi trobem “Poble i església de Mont-roig” (1919) i “Mont-roig, el poble” (1916). El primer és la visió des del “Primer Pont”, al costat de la Cooperativa Agrícola.

Hi ha alguns elements significatius: el pagès cavant, la bandera catalana (afegida per Miró) al terrat d'una casa del carrer Major (en primer pla), la simplificació d'unes canyes que encreuant-se formen gairebé estrelles mironianes, i un “173” fora de mida. Miró en aquell llibre/entrevista de Georges Raillard dirà: “si faig una sèrie de coses, sempre són en quantitat imparell...”, i quan l'autor li pregunta per la desmesura del “173”, respondrà: “no es tractava d'un interès plàstic, era per les pròpies xifres”. L'altra perspectiva del poble és lateral, des del turó de “Les Creus”. Es poden pressentir aquells carrers que el creuen longitudinalment en direcció al mar, i les costes que els uneixen esglaonadament i un xic abruptament.

Però és el “Poble i església de Mont-roig” el que li fan dir que:

"Quan viatjo duc sempre en el maletí una garrofa de Mont-roig. Mai he perdut aquest contacte amb Mont-roig. M'ha donat una força d'arbre..." (Miró a la pel·lícula "D'un roig encès: Miró i Mont-roig" de Martí Rom, 19179).