Castell de Milany des de Vallfogona de Ripollès

La Serra de Milany és una gran desconeguda per al gran públic. Prova d'això és que pràcticament no ens trobarem ningú fent aquest recorregut i que alguns camins són poc fressats. Aquesta és precisament la gràcia d'aquesta serra: quilòmetres i quilòmetres on el faig és l'amo i senyor d'un racó amagat del Prepirineu. Una gran excursió per fer a la tardor.

• Dificultat: moderada. La principal dificultat és l'orientació quan cauen les fulles. Tot el camí està ben marcat amb senyals de GR i PR, tot i que en alguns punts ens anirà bé consultar el GPS.
• Desnivell: 544 m
• Temps: entre 5 i 6h segons ritme i parades
• Quilòmetres: 16,8 km

Variants: Una alternativa per la baixada seria per la Font de la Tosca i el Torrent de la Masica. Així escurçaríem bastant la tornada. Com a altres opcions, es pot arribar al Castell de Milany pel vessant sud des de Vidrà o Llaés, o bé des d'alguna pista que ens hi aproximi.

Accés: Arribem a Vallfogona per la N-260a que va de Ripoll a Olot per Vallfogona i el Coll de Canes. Deixem el cotxe al nucli de Vallfogona i comencem a caminar des del poble en direcció al pont medieval de Vallfogona.

Comencem la ruta en direcció al Castell de Milany. Durant la pujada, seguirem els senyals del GR-3 / GR-151.1, un dels Camins de l'Abat Oliba. Començarem però baixant fins al Pont Medieval per creuar la Riera de Vallfogona.

A l'altra banda del pont, girem a la dreta (un pal indicador ens senyala el Castell de Milany a 6 km). Seguim per un tram de camí empedrat, molt bonic, entre boixos i avellaners. El corriol va pujant i guanyem alçada ràpidament per entremig del bosc. Sempre anirem seguint les marques de GR i grogues que ens seran especialment útils en alguns prats on hi ha altres camins de vaques i bestiar. Creuem diverses tanques de bestiar (n'arribem a comptar fins a 7), i també creuem una pista forestal. Des d'aquí, ja tenim una vista magnífica del poble de Vallfogona i de tota la vall. Al cap de poc, trobem una altra pista amb un pal indicador.

Seguim ara durant una mitja hora llarga (2,5 km) per la pista forestal que puja molt més suaument. Aquesta pista, segons l'ICC, s'anomena Camí del Bac de la Portella. El camí voreja la Portella i s'encara cap al sud. Progressivament, deixem el bosc de pi roig i anem entrant cap a la fageda, cada vegada més frondosa. Pels volts de Tots Sants té uns tons ocres increïbles.

Després d'un revolt de la pista al Torrent de Can Cuc, deixem la pista i ens enfilem cap a l'esquerra per un corriol que puja pel costat del rec (trobarem senyals del GR). Durant la pujada pel camí, creuarem diverses antigues pistes forestals. Aquest tram és tot de fageda amb sotabosc de boix.

Al cap d'uns 20-30 minuts arribarem a una altra pista forestal on girem cap a la dreta, direcció Oest i remuntem pel lateral de la pista per evitar fer més volta. Finalment, trobem un corriol que puja fins al Coll de Milany on arribem al cap de la carena.

Des d'aquest punt ja veiem el Castell de Milany, ara sols ens falta acabar de coronar aquest cim passant pel costat de la pista i fent una petita grimpada on un parell de passadors ens ajudaran a posar les mans si fa falta. Des del castell (en obres de restauració a data de 2019), pugem al mirador de la torre des d'on veurem perfectament tot el Prepirineu des de la Garrotxa fins al Pedraforca, a banda de tot el Ripollès i de les fagedes que entapissen els voltants. Al sud, hi destaquen els cims del Montseny i Bellmunt.

Baixem del castell i tornem al Coll de Milany per la pista. Ara seguirem pràcticament tota l'estona per la carena fins a Santa Magdalena de Cambrils. De seguida, deixem la pista i agafarem un corriol a mà esquerra. A partir d'ara ens fixarem únicament amb les marques del PR-C 59 que ens portaran fins a Santa Magdalena de Cambrils en qüestió d'1h 15' aprox.

Durant aquest tram, passarem diverses tanques dels filats de vaques i anirem alternant trams de prats i trams de fageda. El bosc ens tapa bona part de les vistes, però ens permetrà gaudir d'un entorn magnífic i en silenci.

Progressivament, el camí es desdibuixa per l'efecte de les fulles dels faigs, especialment a la tardor. Baixem fins al coll de l'Espinal on passa una línia elèctrica. Creuem el coll i seguim, ara en pujada, fins a recuperar el fil de la carena, lleugerament pel vessant sud. En els trams de prat, ens haurem de fixar en les marques per no perdre el camí.

Passem pel coll de Trevija i finalment arribem a Santa Magdalena de Cambrils, una petita ermita al capdamunt d'un turó. L'entorn de la fageda és molt bonic. Un senyal indicador ens marca les diverses vies per arribar fins aquí: des de Collfred, Vidrà, etc. Nosaltres seguirem cap al de Vallfogona que marca 2h30'.

Des de l'ermita, tirem enrere, creuem una tanca i baixem per un camí en direcció Nord-Oest, indicat amb marques de PR. El camí baixa ràpidament. Creuem una pista forestal i, més avall, arribem a una altra pista forestal que seguirem uns 300m direcció Nord-Oest. En un revolt, prendrem un corriol (marcat amb fites i senyals de PR) i baixem en direcció Nord fins al Pla de Puigvassall. En aquest punt, girem per una pista a l'esquerra fins a la casa de Puigvassall.

Quan arribem a la casa, la voregem per la dreta i seguim pel camí que planeja i baixa direcció Nord. Important no desviar-se en algun dels viaranys que hi ha prop de la casa: ens fixarem en les marques de PR i punts liles.

En una mitja hora arribarem al fons de la vall, a la pista encimentada que va al Càmping Mas La Bauma. La seguim un tram i més avall trenquem a l'esquerra. Passem pel costat d'unes cabanes de càmping i seguim per pista baixant suaument. A partir d'aquí podríem seguir directament per la pista fins al poble. Nosaltres la seguim un tram, però després, agafem el corriol del PR que baixa fins a creuar la Riera de Vallfogona i va a trobar la pista just al costat de la riera. D'aquesta manera, fem una mica de drecera. Finalment, arribem al poble per pista i completem aquesta interessant ruta circular.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader