Vilallonga de Ter
Vilallonga de Ter és un municipi de la comarca del Ripollès, situat a la Vall de Camprodon, entre Setcases i Llanars. Té una extensió de 64,2 km2 i està situat a 1.067 metres d'altitud.
És un municipi molt escampat i li corresponen els poblets de la Roca de Pelancà, Abella i Tregurà. Aquest últim amb dos veïnats: el de Baix i el de Dalt. Al seu voltant es despleguen els diversos veïnats de Vallvigil, Comalets, el Cros, Llebro i el Catllar.
Dins del terme hi ha dues importants centrals elèctriques, una situada en el nucli de Tregurà i la més antiga de Vilallonga. La central elèctrica de Vilallonga, anomenada de Brutau, fou construïda entre els anys 1903 i 1909. La central de Tregurà és molt més moderna i fou inaugurada l'any 1961.
Les “Rutes de Vilallonga: paisatges i cultura” són itineraris marcats i documentats per les rodalies de Vilallonga de Ter. Aquests itineraris són aptes per a tot tipus de públic i combinen la natura amb àmbits culturals del municipi.
- Ruta de les Fonts i del pintor Joan Ponç: Aquesta ruta ens permet tenir una immillorable panoràmica de la part més baixa del municipi de Vilallonga de Ter.
- Ruta de les Cabanyes del Pastor: La ruta es caracteritza per l'afluència d'un rústic i magnífic patrimoni arquitectònic com són les cabanyes de pastor, construccions realitzades amb pedra seca, un mètode mil·lenari i una tècnica coneguda en el món agrari i característic dels països mediterranis.
- Ruta del Canal de Tregurà i la Vall del Catllar: La Ruta segueix un itinerari circular que ens permet tenir una àmplia panoràmica de bona part de l'alta vall del Ter, des de Setcases a Camprodon.
- Ruta del Bac de Vilallonga: Ofereix la possibilitat de conèixer, trepitjar i recuperar un camí ramader molt reconegut i popular entre els ramaders locals i d'altres contrades en temps no massa llunyans però que avui ja formen part de la història
Els llocs d'interès més destacables són: la Font Blanca i la Font Negre, la Creu de Fusta de Tregurà i l'Església Parroquial de Sant Martí (del 1183, església d'una tipologia poc freqüent en les construccions d'aquella època existents al Ripollès).