Ribes de Freser

Ribes de Freser, capital de Vall de Ribes és avui en dia un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya. El clima fresc i agradable de l'estiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d'aigua mineral, la proximitat a les grans estacions d'esquí, la bona accessibilitat, el bon menjar i el comerç de qualitat han fet del poble, ja des de principis del segle XX, un destí turístic per viure una experiència sense presses i enmig de la natura.

En l'actualitat, i conjuntament amb la Vall, manté una idiosincràsia pròpia i molt definida dins la comarca del Ripollès. La visita dels nuclis agregats de Bruguera, Batet, Ribes Altes i Ventolà permeten entendre millor la realitat del municipi.

La vila va néixer a l'empara del Castell de Sant Pere i al voltant de l'església parroquial de Santa Maria. El lloc és documentat per primer cop al segle X. A l'època medieval fou una vila reial que pertanyé al comtat de la Cerdanya, on formà la sots-vegueria de Ribes. 

Tradicionalment, havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins que, a finals del segle XIX, entrà de ple a la revolució industrial amb la instal·lació de fàbriques de paper i de colònies industrials tèxtils. La crisi de la dècada dels 70 feu optar per una reconversió turística de la Vall però sense abandonar les arrels de l'activitat ramadera i agrícola.

Ribes de Freser t'ofereix un ventall d'activitats lúdiques des de pujar a la via ferrada, caminar pels seus corriols i senders de la xarxa d'Itinerànnia, descansar i gaudir de les panoràmiques des dels seus miradors paisatgístics, jugar i aprendre amb la ruta urbana gammificada de “el Met de Ribes”, pedalar per les pistes i ports de muntanya del voltant, posar-te les xiruques per fer ascensions a cims emblemàtics, conèixer el patrimoni històric de la vila com el noucentisme i el Castell de Sant Pere, i endinsar-te en els centres museístics, l'espai Joan Triadú, dels gegants de Ribes i el museu del cremallera. També hi ha empreses de serveis que complementen l'experiència turística des del món de l'aventura, l'artesania i la salut.

Història

Ribes de Freser és el principal nucli administratiu i econòmic de la Vall de Ribes. El municipi, al voltant dels 2.000 habitants, és actualment un indret destacat per a l'estiueig i el turisme de muntanya. Tot i això, no sempre ha estat així, ja que la seva tradició agrícola encara es fa evident en molts racons de la Vall. La població es va originar sota la protecció del Castell de Sant Pere i al voltant de l'església parroquial de Santa Maria. El lloc apareix documentat per primera vegada al segle X. Durant l'edat mitjana va ser una vila reial integrada al comtat de la Cerdanya, on constituïa la sotsvegueria de Ribes. Avui dia, juntament amb la Vall, conserva una identitat pròpia i ben definida dins la comarca del Ripollès.

Com a poble de muntanya, tradicionalment havia basat la seva economia en l'agricultura i l'explotació minera fins que, a finals del segle XIX, es va incorporar plenament a la revolució industrial amb la implantació de fàbriques papereres (Can Saus) i colònies tèxtils (Can Recolons).

La crisi dels anys 70 va impulsar una transformació cap al turisme a la Vall, però sense deixar de banda les arrels de l'activitat agrícola tradicional.

El clima suau i agradable a l'estiu, la bellesa del seu entorn, les fonts d'aigua mineral i la proximitat a importants estacions d'esquí han convertit el poble, des de principis del segle XX, en un destí privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya.

Els nuclis i municipis que depenen administrativament de Ribes de Freser reflecteixen aquesta tradició agrícola: Bruguera, Batet, Ribes Altes i Ventolà.

Llocs d'interès 

Esglésies i ermites

L'ermita de Sant Antoni, situada a 1.272 metres d'altitud, es troba a ponent, just damunt de Ribes, en un punt on coincideixen els termes municipals de Ribes i Campelles. Va ser construïda al segle XVII i ha estat restaurada diverses vegades; conserva un retaule i un interior d'estil barroc. Darrere la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans. Abans de l'any 1661, moment en què es va iniciar el culte a sant Antoni, el lloc era conegut amb els noms d'Orfet, Ortellfet o Hortell, segons la documentació.

La capella de Sant Cristòfol està situada al final del carrer de Cerdanya.

La capella de la Mare de Déu dels Desemparats es troba al carrer Núria.

Cases modernistes

Xalet Sau

Edifici modernista de l'any 1934, obra de l'arquitecte Josep Riera i Regué. Està ubicat al Passeig Guimerà, dins la idea de convertir aquesta zona en una ciutat-jardí.

Xalet de Can Recolons

És un edifici d'estil modernista, de línies sòbries, que va ser residència dels empresaris tèxtils de Ribes. Durant la postguerra va funcionar com a escola i guarderia. A la façana destaquen diversos elements ornamentals ben equilibrats i sense excessos decoratius. A la part superior, dins un cercle, hi ha una figura que recorda una divinitat protectora de la indústria.

Torre dels Alemanys

Situada a la carretera de Puigcerdà, aquesta construcció disposa d'un ampli passeig exterior decorat amb boniques glorietes que serveixen de mirador cap a la carretera i la muntanya.

Tot i estar en un altre terme municipal, cal destacar dos establiments molt vinculats a Ribes: el Balneari Montagut i l'Hostal de la Corba, especialment pels seus vitralls modernistes, molt ben conservats.

Fonts de Ribes

A causa de la importància de l'aigua al municipi -tant des del punt de vista natural com industrial-, i també per les llegendes que les envolten, es va crear la Ruta de les Fonts. El recorregut connecta dinou fonts dins el nucli urbà de Ribes de Freser.

En total, es calcula que hi ha unes 38 fonts repartides entre Ribes, Ventolà, Bruguera i Batet.

Castell de Sant Pere

La presència de dos castells prop de la vila fa difícil determinar amb exactitud el seu origen i diferenciar-ne la història. El castell més antic sembla ser el que es trobava al nord de la vila, a la serra del Castell, entre les valls del Freser i del Rigard, a 1.142 metres d'altitud. Encara avui se'n poden veure restes, com una cisterna excavada a la roca. Aquest és conegut com a Castell de Segura, documentat entre els anys 1207 i 1473.

En canvi, el Castell de Ribes o Castell de Sant Pere apareix citat amb freqüència des de l'any 1069. Probablement, el castell de Segura era l'original, que va canviar de nom al segle XIII amb la construcció d'un nou castell defensiu més a prop de la vila, que va adoptar el nom d'una capella propera: Sant Pere.

D'aquest segon castell, situat a la part alta del poble entre el Freser i el Segadell, encara es conserven una torre parcialment enrunada, fragments de murs amb arcs de descàrrega i algunes estructures soterrades.

El Castell de Ribes va tenir un paper important en la història de la zona, especialment des del 1276, quan passà a formar part del Regne de Mallorca juntament amb el comtat de Cerdanya, esdevenint un punt fronterer amb la Corona catalanoaragonesa. L'any 1344 va ser assetjat sense èxit pel rei de Mallorca.

Durant més de dos segles, va estar sota la custòdia de la família de cavallers Ribes, que hi residien. Al segle XVII es va reformar i reforçar, però amb el temps, especialment des de la invasió napoleònica, va iniciar el seu deteriorament. Actualment, només es conserva la torre.

+ informació: web www.ajribesdefreser.cat i www.vallderibes.cat