Cervera

Cervera és la capital de la comarca de La Segarra, a la província de Lleida. Històricament, els seus orígens es remunten al segle XI, quan tres famílies pageses van decidir habitar aquesta zona despoblada de La Segarra. A partir d'aquí s'inicià el poblament del territori fortificat per una muralla. Després de vàries anades i vingudes, la població de Cervera fou premiada per la seva fidelitat amb la corona borbònica, de manera que se li concedí el privilegi de construir en aquesta població una gran universitat central i abolir la resta d'universitats que hi havia a territori català amb el Decret de Nova Planta. Només aquest fet significà un augment d'importància per a la població i, per tant, l'establiment de comerços, indústries i altres elements econòmics que donaren vitalitat a la zona.

Així doncs, dins del seu terme és del tot necessari visitar la citada universitat, construïda entre el 1718 i el 1740 i d'estil neoclàssic amb ornaments barrocs. També cal passejar pels racons de la vila que ens conviden a conèixer altres elements essencials com ara les muralles, del segle XIV; la Paeria de Cervera; la Plaça del Fossar; el Carrer Major; o l'Hospital de Berenguer de Castelltort, també del segle XIV. Molts dels elements esmentats anteriorment es poden conèixer a través de visites guiades que ens ajudaran a entendre com a arribat a créixer Cervera i ens endinsaran en la seva història.

A més a més, Cervera també destaca per la gran presència d'edificis religiosos com són l'ermita romànica de Sant Pere Gros que és la darrera resta vinculada al monestir de Ripoll, l'església gòtica de Santa Maria o l'església romànica de Sant Miquel de Tudela, situada als afores de la població, la de Sant Antoni construïda entre el segle XIII i el XVIII, o el Convent de Sant Agustí, que encara avui manté la seva fisonomia medieval.

Llocs d'interès

El carrer Major

Per la seva ubicació damunt d'un turó, la vila es va desenvolupar de manera allargada.

El carrer Major reflecteix aquesta característica, ja que serpenteja seguint la forma del terreny. Al llarg del seu recorregut hi trobem diversos edificis singulars que ens parlen del seu passat esplendorós. Entre ells podem observar cases senyorials com Cal Razquin, antiga residència dels senyors de Pedrolo, així com Cal Sabater o la casa del marquès de Campmany.

El Carreró de les Bruixes

Als seus inicis, Cervera era una vila closa, on les parets exteriors de les cases feien la funció de muralles defensives del primer nucli.

El carreró de les Bruixes es va formar més endavant, quan les balconades de les cases que donaven als horts es van anar tancant progressivament, creant l'espai tan particular i l'encant que el caracteritza.

Les forques

Situada a la banda de llevant, una mica allunyada de la ciutat, hi trobem aquesta curiosa estructura de pedra calcària, que antigament havia estat el lloc públic on s'ajusticiaven els delinqüents condemnats a morir a la forca.

Plaça Santa Anna

Abans d'endinsar-nos pel carrer Major, trobem la plaça de Santa Anna. En aquest punt, al final del carrer Major, la ciutat es tancava amb el portal de Santa Maria. L'any 1375 es va construir damunt d'aquest portal una capella dedicada a Santa Anna, però posteriorment fou traslladada a un angle del carrer que acabà prenent el seu nom.

La Plaça Major

D'aspecte simètric i unitari, gràcies a les reformes impulsades pel rei Carles IV amb motiu de les festes de proclamació de l'any 1789.

També cal destacar la part que es conserva dels porxos, construïts a partir de l'any 1401, que antigament recorrien tot el carrer Major. Actualment, però, només se'n mantenen dos trams a la plaça Major i dos més al final del carrer.

Avui dia és l'espai principal on se celebren molts esdeveniments i festes, com Sant Joan, l'Aquelarre o la Festa Major, entre d'altres.

La Muralla

Les muralles que es conserven a Cervera són principalment d'època medieval i van ser construïdes entre els segles XIV i XV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Es van aixecar sobre un recinte anterior del segle XIII.

Tot el conjunt del circuit emmurallat arribava gairebé als 3.000 metres de longitud. La fortificació es completava amb un fossat d'uns vuit metres d'amplada, així com amb barbacanes, talussos, merlets, mantellets, cadafals i passos de ronda que permetien la instal·lació de bombardes.

El Campanar

El robust campanar de Santa Maria de Cervera, d'uns 50 metres d'alçada i d'estil gòtic, data dels segles XIV i XV. S'aixeca sobre la Col·legiata de Santa Maria i la Paeria, i ofereix una espectacular vista de la plaça Major i de la ciutat.

Els tocs: les campanes de Cervera continuen sent tocades pels campaners de manera totalment manual, tal com es feia fa centenars d'anys. Aquest fet constitueix una sorprenent excepció.

L'església de Santa Maria

Edifici començat a construir a finals del segle XIII, es va aixecar principalment durant el segle XIV i quedà acabat al segle XV.

Cal destacar els finestrals treballats per Colí de Maraya, així com l'escultura de la Verge amb el Nen situada al costat de la portalada romànica de la sagristia i la Verge Bruna del Coll de les Savines. Una altra característica remarcable és que el campanar està encaixat entre l'església i la Paeria, i que conté sis campanes que encara avui es fan voltar manualment.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional).

La Universitat

Segurament és l'edifici més important i representatiu de la ciutat, per la gran rellevància que ha tingut en la seva història. Es tracta d'un edifici tancat, organitzat al voltant de tres patis interiors.

La façana principal és d'estil barroc, construïda amb carreus de pedra i presidida per una portalada flanquejada per dues columnes a cada costat. Sobre la portalada s'hi alça la figura de la Immaculada Concepció, patrona de la institució.

Al punt més alt de la façana hi destaca la corona reial, que recorda la seva fundació monàrquica. La capella o paranimf acull un magnífic retaule dedicat a la Immaculada, que era la patrona dels estudiants.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional).

El monument de la Generalitat

Obra de J. M. Subirachs, representa el redreçament de la Generalitat de Catalunya. En un dels quatre pilars —que simbolitzen les quatre barres de la senyera— hi apareixen gravades algunes de les fites més importants de la nostra història.

El Sindicat

Obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, destaca pel seu contrast arquitectònic: combina els típics arcs parabòlics propis de l'arquitectura modernista amb la base rectangular de l'edifici.

La seva funció principal era allotjar la maquinària de la farinera i facilitar serveis agrícoles, amb l'objectiu d'abaratir els costos de consum i reduir al màxim la dependència d'intermediaris, de manera que el pagès en pogués obtenir un major benefici.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional).

La Paeria de Cervera

Edifici barroc del segle XVII, ampliat durant el segle XVIII, situat a la plaça Major. A la façana d'aquest majestuós edifici destaquen les mènsules situades sota els balcons. Cada grup representa, de dreta a esquerra, les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i diversos motius relacionats amb la presó.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional).

Sant Pere el Gros

Situada a la carretera de Vallfogona, és una petita església romànica de planta circular amb espadanya. Actualment és l'única resta que es conserva del conjunt monàstic que havia estat vinculat al monestir de Ripoll.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional).

Sant Francesc

Conjunt arquitectònic format per l'església i el convent de Sant Francesc —aquest darrer actualment en ruïnes— situat en un extrem de la ciutat i integrat dins del nucli antic.

Les primeres notícies del conjunt daten de l'any 1235, arran d'una donació de terres feta pel rei Jaume I. L'església és d'una sola nau, coberta amb tres trams de voltes de creueria i amb un cor elevat als peus. La capçalera és poligonal i presenta cinc trams amb diverses capelles laterals.

Al costat de l'epístola hi ha sis capelles d'alçades, amplades i profunditats diferents. Pel que fa a les capelles de la banda de l'evangeli, n'hi ha quatre d'estil gòtic i la de Sant Antoni de Pàdua, construïda al segle XVIII, amb coberta de cúpula i un cambril posterior.