Berga

Berga, capital del Berguedà, és una ciutat envoltada de natura, tradició i paisatges de muntanya. Situada als peus de la serra de Queralt i oberta a la vall del Llobregat, és un punt de partida ideal per descobrir els atractius de la comarca durant tot l'any, des de rutes i excursions fins a escapades a la neu.

Ben comunicada i a poca distància de Barcelona, Berga combina l'encant d'una ciutat de muntanya amb una intensa vida cultural. La seva gran protagonista és La Patum, una celebració centenària vinculada al Corpus que converteix cada any els carrers i places de la ciutat en un esclat de foc, música i tradició.

Història

Els orígens de Berga es remunten a temps antics i s'ha relacionat la ciutat amb la possible Castrum Bergium citada per l'historiador romà Titus Livi. Durant el segle VIII, el territori del Berguedà va quedar sota domini musulmà, fins que al segle IX va passar a formar part del comtat de la Cerdanya.

Amb el temps, Berga va esdevenir el centre del seu propi comtat. L'any 1117, després de la mort sense descendència del comte Bernat Guillem, el comtat de Berga es va incorporar definitivament al comtat de Barcelona, sota Ramon Berenguer III. Durant l'edat mitjana, la vila va créixer i es va consolidar com un important nucli de comunicacions i activitat comercial, tot i patir episodis difícils com la pesta negra de 1347.

Els segles posteriors també van estar marcats per conflictes i transformacions. Berga va ser ocupada per tropes franceses entre 1654 i 1655 i, durant la Guerra de Successió, va donar suport a Felip V. Ja al segle XIX, la ciutat va patir una greu epidèmia de còlera l'any 1854.

Amb el pas dels anys, Berga es va consolidar com a capital administrativa, comercial i cultural del Berguedà.

La Patum

La Patum és la festa més emblemàtica de Berga i un dels grans símbols de la cultura popular catalana. Se celebra cada any coincidint amb la festivitat de Corpus i transforma durant uns dies els carrers i, sobretot, la plaça de Sant Pere en un escenari de foc, música, dansa i tradició. L'any 2005 va ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Els seus orígens estan vinculats a les antigues celebracions medievals de Corpus. Amb el temps, les representacions religioses que formaven part de la processó van anar adquirint un caràcter més popular i festiu, fins a donar lloc a la celebració que coneixem actualment. A Berga, la festa de Corpus està documentada almenys des de l'any 1454.

La Patum se celebra de dimecres a diumenge de Corpus i combina diferents actes, com les passades, la Patum de lluïment, la Patum completa i la Patum infantil. Entre les seves comparses més conegudes hi trobem el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, els Àngels, les Guites, l'Àliga, els Nans, els Gegants i els Plens.

Un dels moments més espectaculars és el salt de Plens, quan la plaça queda plena de foc i centenars de fuets il·luminen la nit, mentre que els Tirabols posen el punt final a la festa amb una dansa col·lectiva en què comparses i públic comparteixen la plaça.

Més que una festa, La Patum és una experiència profundament arrelada a la identitat de Berga, transmesa de generació en generació i capaç de convertir la ciutat, cada Corpus, en un dels grans punts de trobada de la cultura popular catalana.

Llocs d'interès

Santuari de Santa Maria de Queralt

Situat al capdamunt de la serra de Queralt, a uns 1.200 metres d'altitud, el santuari és un dels indrets més emblemàtics de Berga. La seva situació privilegiada, amb unes magnífiques panoràmiques sobre la ciutat, el Berguedà i bona part de la Catalunya central, li ha valgut el sobrenom de “balcó de Catalunya”.

El conjunt està format pel santuari, on es venera la Mare de Déu de Queralt, i l'antic edifici de l'hostatgeria. L'indret on s'aixeca podria correspondre a l'espai que antigament havia ocupat el castell de Guillem de Berguedà. Als voltants també hi trobem la cova de Sant Ignasi i diversos camins i capelles vinculats a la tradició de pelegrinatge.

Queralt és també un excel·lent punt de partida per descobrir l'entorn natural de Berga. S'hi pot arribar per carretera o a peu des del centre de la ciutat, seguint l'antic camí de Queralt, una excursió tradicional que passa per diverses capelles abans d'arribar al santuari. Per aquest espai també transcorren itineraris de llarg recorregut com el Camí dels Bons Homes (GR 107).

Plaça de Sant Pere

La plaça de Sant Pere és el cor històric de Berga i un dels espais més emblemàtics de la ciutat. D'origen medieval, és coneguda sobretot per ser el gran escenari de La Patum durant les festes de Corpus. La plaça està presidida per l'església parroquial de Santa Eulàlia, construïda a partir de 1671 en estil barroc classicista, i per l'edifici de l'Ajuntament, inaugurat l'any 1930.

Castell de Sant Ferran o Castell de Berga

Situat al punt més elevat de l'antiga vila, el Castell de Sant Ferran ocupa un indret habitat des d'època ibèrica i probablement relacionat amb els orígens de Berga. Entre els segles XVI i XVIII es va convertir en una important fortalesa i va tenir un paper destacat durant les Guerres Carlines. Actualment està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Pont de Pedret

El Pont de Pedret és un dels elements patrimonials més singulars de l'entorn de Berga. Documentat des de 1286, és un pont d'origen medieval que travessa el riu Llobregat amb la característica forma d'esquena d'ase. Està format per quatre arcs de dimensions desiguals i constitueix l'accés natural cap a la coneguda església de Sant Quirze de Pedret.

Carrer Major

El Carrer Major, oficialment carrer de la Ciutat, és una de les principals artèries del nucli antic de Berga. D'origen medieval, durant segles va concentrar les residències de nobles, mercaders, notaris i altres personatges destacats de la vila. El paviment actual, inaugurat l'any 1976, incorpora motius inspirats en La Patum.

Portal de Santa Magdalena

El Portal de Santa Magdalena és l'únic portal baixmedieval que encara es conserva de l'antiga Berga emmurallada. Situat al sector nord-oriental de la vila, comunicava amb l'antic camí ral que conduïa cap a Bagà i Ripoll. El nom prové d'una antiga capella dedicada a Santa Magdalena situada a prop d'aquest indret.

Muralles i baluard de Sant Carles

En aquest sector encara es poden veure fragments de les antigues muralles de Berga, construïdes l'any 1375 en el marc de la fortificació de les viles reials catalanes impulsada per Pere III. També s'hi conserven les restes del baluard de Sant Carles, una fortificació del segle XVIII que disposava de bateries d'artilleria, cos de guàrdia i calabós.

Trencacames i muralles

El Trencacames és un antic camí de fort pendent que comunicava la vila amb el castell de Berga i Queralt. Al llarg del recorregut encara es poden observar fragments de les antigues muralles i els característics callissots, estrets passos entre els murs que delimitaven els horts de la ciutat medieval i moderna.

Voltes d'en Claris

Les Voltes d'en Claris, en un indret conegut popularment com la Berruga, formen part d'un dels racons amb més història del nucli antic. Aquesta zona havia format part del call jueu de Berga, documentat des de finals del segle XIII. A principis del XIV el barri es va ampliar amb l'anomenat Call Nou, i hi ha indicis que apunten a la possible existència d'una sinagoga.

Plaça de Sant Joan

La plaça de Sant Joan és un altre dels espais històrics destacats de Berga. El seu nom està relacionat amb l'església i el convent que els frares de l'orde de l'Hospital de Sant Joan van començar a construir l'any 1220. L'església conserva part del seu passat medieval malgrat les diverses transformacions que ha experimentat al llarg dels segles.

Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques és un dels arbres monumentals més coneguts i simbòlics de Catalunya. Situat al pla de Campllong, ha estat tradicionalment associat a la unitat dels territoris de parla catalana. Va ser declarat arbre monumental l'any 1987 i cada tercer diumenge de juliol el seu entorn acull un tradicional aplec.

Castell de Blancafort

Les restes del Castell de Blancafort s'alcen a uns 1.176 metres d'altitud, en un punt privilegiat de la serra de Blancafort. Documentat des de 1174, formava part del sistema defensiu del territori i permetia la comunicació visual amb altres fortificacions de la zona. A prop també es conserven restes de l'antiga església romànica de Sant Miquel.

Antic Hospital i Mural de la Patum

Aquest edifici havia acollit l'Hospital de Sant Bernabé, fundat a principis del segle XIV com a hospital de pobres i utilitzat com a centre sanitari fins a l'any 1981. A la façana destaca especialment el Mural de la Patum, una gran obra ceràmica de Joan Casas i Ortínez instal·lada l'any 1992 i dedicada a les comparses i figures de la festa.

Plaça de les Fonts

La plaça de les Fonts és un dels racons característics del nucli antic. Al centre hi destaca una font amb l'escultura coneguda com El nen de l'espina. La plaça ocupa l'espai on antigament hi havia el portal de Sallagossa o de Barcelona, un dels principals accessos a la Berga emmurallada.

Palau Peguera

El Palau Peguera és un edifici d'aspecte senyorial relacionat amb els Peguera, una família noble documentada des del segle XII, i amb els Saga de Berga. Al llarg de la seva història va tenir funcions de palau comtal i reial, allotjament de personalitats, casino i centre carlí. Popularment també és conegut com Cal Negre.

Els Quatre Cantons

Els Quatre Cantons és el nom popular de l'encreuament entre diversos carrers del centre històric. Al número 2 del carrer de la Ciutat es conserva un edifici d'origen medieval que, des de mitjan segle XIV, havia acollit el Consell de la Vila.

Fonts i parc del Lledó

Amb unes tres hectàrees de superfície, el parc del Lledó és el parc urbà més gran de Berga. Disposa de jardins distribuïts en diferents nivells, fonts, places, un estany i un auditori a l'aire lliure. És un espai ideal per passejar i descansar després de visitar el centre històric.

Torre de la Petita

La Torre de la Petita va ser construïda l'any 1838, en plena dominació carlina, i formava part de la fortalesa de Maria Luisa Fernanda. Tenia funcions de guaita i defensa i encara avui conserva la torre, part del polvorí i alguns fragments del mur perimetral de l'antic fortí.

La Balma

La Balma és una construcció singular que aprofita directament la paret vertical de la muntanya com a part de la seva estructura. Es considera que els seus orígens podrien remuntar-se al segle IX, fet que la converteix en un interessant testimoni de les formes antigues d'ocupació del territori.

Molí de la Sal

El Molí de la Sal és un dels testimonis del passat moliner de Berga. La llinda de la porta data l'edifici actual de 1651, tot i que es considera que el molí podria tenir un origen medieval. És un dels molins més antics de la ciutat dels quals es conserva constància documental.

Molins de la Gratella i del Brillant

A la zona de Pinsania es concentraven diversos molins que aprofitaven l'aigua de la riera de Metge mitjançant una canalització documentada des d'època medieval. Els molins de la Gratella i del Brillant recorden la importància que va tenir l'energia hidràulica en l'activitat econòmica de Berga.

Torre de les Hores

La Torre de les Hores està situada en un sector històric relacionat amb l'aprofitament de l'aigua de la riera de Metge i amb els antics molins de la ciutat. En època medieval també hi havia un portal d'accés a la vila, i el nom de l'indret fa pensar en l'antiga existència d'una torre amb rellotge.

Casa Tomàs Pujol i Casa Barons

Situades l'una davant de l'altra al carrer de la Ciutat, la Casa Tomàs Pujol i la Casa Barons són dos interessants exemples d'arquitectura modernista de Berga. La Casa Tomàs Pujol, construïda l'any 1925, destaca per l'obra vista i la ceràmica de colors, mentre que la Casa Barons, de 1904, presenta una atractiva façana i balcons de ferro forjat.

Casa de Martín

La Casa de Martín és un edifici modernista projectat l'any 1913 per l'arquitecte Ignasi Maria Colomer. En destaquen especialment la torre situada a la cantonada i els elements decoratius de la façana. Va ser residència del pintor i escriptor berguedà Josep Maria de Martín.

El Casino - Teatre

El Casino - Teatre va ser inaugurat l'any 1913 per iniciativa d'una societat privada. L'edifici, obra de l'arquitecte Ignasi Maria Colomer, és un dels exemples destacats de l'arquitectura urbana de la Berga de principis del segle XX i ha estat històricament vinculat a l'activitat cultural de la ciutat.

Cal Cuberes

Cal Cuberes és un edifici projectat per l'arquitecte berguedà Emili Porta. La seva façana destaca pels balcons i finestres, així com per la torre superior coronada per una rosa dels vents. Als soterranis es conserven espais amb volta que antigament havien estat utilitzats com a celler.

El Vall

El Vall és un espai relacionat amb el creixement de Berga fora del nucli medieval. Els primers ravals es van formar entre els segles XVI i XVII i, posteriorment, la zona es va transformar fins a configurar espais com la plaça de Viladomat i el passeig de la Indústria.

Plaça Maragall

Coneguda antigament com les Fonts de Dalt, la plaça Maragall conserva elements que recorden el passat moliner d'aquesta zona de Berga. Al seu entorn hi havia diferents molins que aprofitaven l'aigua que circulava per aquest sector de la ciutat.

Safareig del Lledó

El Safareig del Lledó recorda la importància que antigament tenia l'aigua en la vida quotidiana de Berga. L'entorn del Lledó havia estat des de l'època medieval una important zona d'horts, afavorida per l'abundància d'aigua.

Safareig del carrer de la Pietat

El safareig del carrer de la Pietat és un dels antics safareigs que es conserven a Berga. Juntament amb els de la Gratella i el Lledó, constitueix un testimoni de la vida quotidiana d'altres èpoques, quan aquests espais eren també importants punts de trobada entre els habitants.

Carrer Buxadé

El carrer Buxadé, antigament conegut com a carrer de les Canals, porta el nom de l'enginyer berguedà Marcel·lí Buxadé, impulsor del Canal Industrial de Berga al segle XIX. En aquest carrer també hi havia el taller tèxtil on havia treballat sant Antoni Maria Claret.

Carrer dels Àngels

El carrer dels Àngels havia rebut antigament els noms de les Fonts Fondes i, durant part del segle XIX, carrer del Golfo. També va ser escenari d'un episodi de la Segona Guerra Carlina, quan l'any 1848 hi va resultar greument ferit el general carlí Joan Castells i Rossell.

Carrer dels Banys

El carrer dels Banys és un carrer de fort pendent obert a finals del segle XIX per comunicar el sector del Lledó amb la plaça de la Creu. El seu nom recorda els antics banys públics que hi havia en aquesta zona de la ciutat.

Plaça Catalunya

La plaça Catalunya, inaugurada l'any 1987, és un dels espais urbans més moderns de Berga. Al centre hi destaca un monument amb diversos relleus que representen episodis de la història de Catalunya.