Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra: un viatge al passat més fosc del Lluçanès

Quan arriba Tots Sants, Sant Feliu Sasserra canvia de fesomia. Els carrers del nucli antic s'omplen de personatges, parades, música i representacions teatrals, i per unes hores aquest petit municipi del Lluçanès torna simbòlicament al segle XVII. No és una recreació qualsevol: darrere de la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra hi ha una història real de persecució, judicis i dones condemnades injustament.

La cita principal se celebra cada 1 de novembre, mentre que la nit anterior, el 31 d'octubre, té lloc la Fes-ta Bruixa. El 2026 la Fira tornarà a celebrar-se l'1 de novembre i convertirà, un any més, el poble en un gran escenari a l'aire lliure.

Teatre de carrer, artesania, dansa, música i personatges inspirats en l'imaginari de la bruixeria conviuen durant la jornada. Però la festa té també una dimensió molt més profunda: recuperar la memòria d'unes dones que, segles enrere, van ser acusades de bruixeria en un context de por, superstició i conflictes socials.

Una fira que neix d'una història real

Per entendre aquesta celebració cal retrocedir uns quatre-cents anys.

A començaments del segle XVII, Catalunya va viure una intensa persecució contra dones acusades de bruixeria. Sant Feliu Sasserra tenia aleshores una importància administrativa considerable, ja que era la seu de la Cúria de la sotsvegueria del Lluçanès. Això va fer que s'hi celebressin judicis relacionats amb delictes comuns, però també processos contra dones assenyalades com a bruixes.

La documentació conservada permet conèixer part d'aquests fets. Entre 1618 i 1648 es van processar a Sant Feliu Sasserra vint-i-tres dones acusades de bruixeria, sis de les quals van acabar penjades. La justícia ordinària, i no pas la Inquisició, va tenir un paper determinant en aquests processos al Lluçanès.

Un dels personatges que apareix en aquesta història és Cosme Soler, conegut com Tarragó, que actuava com a descobridor de bruixes. L'any 1618 va identificar diverses dones de la zona com a suposades bruixes, entre elles Felipa Gallifa, Marquesa Vila i Montserrat Fàbregas, coneguda com la Graciana. Les acusacions iniciaven uns processos que avui sabem que estaven molt lluny de qualsevol garantia judicial.

La persecució s'ha d'entendre en el context d'una societat marcada per les supersticions, les tensions socials i la necessitat de trobar culpables davant les desgràcies quotidianes. Dones remeieres, guaridores o simplement persones situades en una posició vulnerable podien convertir-se en objecte de sospita.

La Fira de les Bruixes actual vol precisament rescatar aquesta memòria. Enlloc de glorificar la persecució, recorda les seves víctimes i transforma uns episodis tràgics del passat en una eina per conèixer la història del territori.

Tot un poble convertit en escenari

La Fira de les Bruixes se celebra a Sant Feliu Sasserra des de l'any 2000 i, amb el pas del temps, s'ha convertit en un dels esdeveniments més identificatius del municipi. La implicació dels veïns hi té molt a veure: representacions teatrals, balls i activitats han anat passant d'una generació a l'altra fins a convertir la festa en part del patrimoni cultural local.

Durant el dia de Tots Sants, passejar pel nucli antic significa trobar-se amb artesans, personatges caracteritzats, música i escenes que evoquen la vida del segle XVII.

Les representacions teatrals són un dels grans eixos de la jornada. Cada edició construeix una història vinculada a la persecució per bruixeria i transporta els espectadors a la societat rural de l'època. El relat es desenvolupa en diferents espais del poble, de manera que el visitant deixa de ser un simple espectador assegut davant d'un escenari i passa a moure's pel mateix paisatge on van tenir lloc els fets històrics.

El mercat contribueix també a crear ambient. Artesania, productes locals, herbes remeieres i elements vinculats a l'imaginari de la bruixeria ocupen els carrers mentre diferents personatges interactuen amb els visitants.

Un dels moments més simbòlics està relacionat amb el Serrat de les Forques, situat en un extrem del poble. El seu nom ja permet imaginar-ne el passat: era l'indret vinculat a l'execució de les persones condemnades per la Cúria. La tradició situa també en aquest punt l'execució, el 1767, de Maria Pujol, coneguda com la Napa.

D'aquesta manera, el poble mateix forma part de la narració.

La Fes-ta Bruixa, la vigília més màgica

La celebració comença abans del dia gran.

La nit del 31 d'octubre Sant Feliu Sasserra viu la Fes-ta Bruixa, organitzada per l'Associació Cultural Q-FOIS, una proposta que combina disciplines escèniques i ofereix una interpretació més contemporània i transgressora de les històries relacionades amb la bruixeria.

És, d'alguna manera, la porta d'entrada a un cap de setmana en què història, cultura popular i espectacle es barregen constantment.

L'endemà, amb la llum del dia, la Fira pren el relleu i ofereix una proposta amb un caràcter més familiar. La combinació de representacions, mercat i ambientació permet aproximar-se a aquest episodi històric des de perspectives molt diferents.

Una visita que pot continuar tot l'any

La vinculació de Sant Feliu Sasserra amb la història de la bruixeria no s'acaba l'1 de novembre.

El municipi compta amb el Centre d'Interpretació de la Bruixeria, un espai dedicat a explicar les creences populars, els costums i, sobretot, els processos de persecució que van patir moltes dones durant els segles XVI i XVII.

L'exposició combina explicacions amb recursos audiovisuals i aborda tant l'imaginari relacionat amb la bruixeria com la realitat més dura dels judicis, la tortura i les condemnes. Una de les opcions permet completar l'experiència amb una visita pel poble i arribar fins al Serrat de les Forques.

És una bona alternativa per a qui vulgui aprofundir en la història després de viure la Fira, però també per descobrir aquest patrimoni en qualsevol altra època de l'any.

Molt més que bruixes, escombres i pocions

La màgia, les llegendes i la iconografia tradicional de les bruixes fan que la Fira sigui visualment atractiva. Però quedar-se només amb aquesta part seria perdre's bona part del seu significat.

Darrere de cada judici recreat i de cada història hi ha el record d'un fenomen que va tenir conseqüències molt reals. La festa transforma aquesta memòria en cultura popular i permet explicar-la a noves generacions sense renunciar a l'espectacle, la música o la diversió.

Potser per això la Fira de les Bruixes s'ha consolidat amb tanta força a Sant Feliu Sasserra. No és una festa que pogués tenir lloc indistintament en qualsevol municipi: està profundament lligada al lloc on se celebra, Sant Feliu Sasserra.

Aquest 1 de novembre, tornar a caminar pels seus carrers serà també una manera de recórrer una part difícil de la nostra història. Entre artesans, música, teatre i personatges sorgits de l'imaginari popular, Sant Feliu Sasserra ens recorda que darrere de les llegendes de bruixes hi va haver, abans que res, dones de carn i ossos.

I aquesta és, probablement, la història més important que explica la Fira.