Ruta del Ter per Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà

La ruta del Ter-Gavarres és una ruta d'unió entre els municipis a banda i banda del riu, però cal tenir present que no és una ruta circular, per tant caldrà comptar que la tornada es farà pel mateix camí. També es pot optar per agafar el ferrocarril que enllaça Celrà, Bordils, Flaçà i Sant Jordi Desvalls per evitar-se almenys un tros del recorregut.

El mapa que es troba adjunt al final de la ruta ressalta el recorregut de la ruta del Ter de la Ilera dreta, així com també es mostra la ruta principal. El perfil altitudinal i la distància que s'hi reflecteix fan referència al tram en­tre l'inici a l'estació de trens de Celrà i el molí d'en Vinyals a Flaçà, on en­llaça amb el camí primigeni. Així doncs, els aproximadament 13,5 quilòmetres que s'indiquen en el mapa valoren la distància entre aquests dos punts del recorregut.

L'itinerari és pràcticament pla i per­fecte per fer en família, a peu o en bicicleta, i de forma reposada gau­dint del paisatge dels entorns del riu que amaguen gran quantitat de pa­trimoni natural així com cultural.

Començant la ruta a Celrà, es par­teix de l'estació de tren situada da­vant el complex de la Fàbrica Pagans, un referent del modernisme indus­trial català. Cal seguir els senyals verticals que indiquen el camí, així com les marques de la pròpia ruta del Ter. Se surt ràpid del poble pel torrent de la Nòria, que passa per sota la via del tren i la carretera de Palamós, i es voreja el polígon indus­trial per entrar a la plana agrícola.

Poc després la ruta passa al costat de l'Illa dels Salzes, un petit clap de bosc de ribera on es pot observar la gran biodiversitat d'aquests ecosis­temes fluvials tan escassos i fràgils.

La ruta segueix fins a la depurado­ra on cal trencar a mà esquerra. En aquest tram cal estar pendent de les marques de la ruta perquè es tor­narà a girar a l'esquerra a la següent masia, can Simon, i més endavant s'haurà de fer el mateix un cop pas­sat el mas ruinós de can Verneda.

Ara el recorregut circula pel marge nord del que havia sigut un camp d'aviació republicà entre el 1937 i el 1939. Aquí es podrà visitar tant el polvorí del camp, com un refugi an­tiaeri que es troben a peu de camí.

Seguidament s'arriba a l'alzina monumental de la Cànova, on s'aga­farà el camí a l'esquerra resseguint el Ban (les plantacions alineades d'ar­bres) que caracteritza el paisatge d'aquesta zona del Ter. La ruta girarà a la dreta per dirigir-se directament a Bordils on no es pot obviar la visita a l'església de Sant Esteve, una es­pectacular construcció d'estil gòtic amb detalls renaixentistes que con­trasta molt amb la resta d'esglésies romàniques de la zona.

Es reprèn la ruta pel carrer de la Creu on hi ha un rentador públic del 1932, un espai de socialització dels pobles d'on vénen expressions com "fer safareig" o "bugader/a" per par­lar de les xafarderies.

Passat el veïnat de Rissec, la ruta es creua amb la riera de Sant Martí Vell en el paratge de la Palanca, un bonic espai ombrívol i fresc.

Els següents punts d'interès són els pobles de Sant Joan de Mollet i Flaçà. Ubicada sobre una petita ele­vació de la plana, l'església de Sant Joan presideix contundentment el paisatge dels voltants. A continuació la ruta creua el nucli antic de Flaçà, molt ben conservat i cuidat.

Finalment, s'arriba al molí i la cen­tral hidroelèctrica d'en Vinyals. Al molí s'hi va adossar una edificació industrial al s. XIX i una torre que li donen un aspecte únic. A la part posterior hi ha les rescloses, així com la petita central hidroelèctrica d'estil noucentista. Seguint el camí de la central hidroelèctrica s'arriba al pont del tren, obra de l'enginyer francès Eiffel.

Aquí s'acaba aquest ramal de la ruta del Ter, tot i que si se'n tenen ganes es pot continuar fins a Cervià de Ter, on es pot visitar el nucli antic i especialment el monestir de Santa Maria de Cervià i el castell de Cervià, el primer una església i monestir romànics molt ben conservats, i el segon una talaia privilegiada sobre tot el Ter-Gavarres i l'Empordà.

Descarregar fulletó