Ruta pel camp d'aviació republicà de Bordils

El Camp d'aviació de Bordils és un espai visitable construït a finals de l'any 1936, considerat un dels aeròdroms militars de l'exèrcit republicà més importants a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola.

Amb una superfície de 126 hectàrees, es va construir sobre terrenys agrícoles que pertanyien als municipis de Celrà i Bordils. La construcció del camp va tenir importants afectacions, ja que va alterar considerablement l'activitat agrícola de la zona perquè ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l'abandó dels terrenys del voltant per la por als bombardejos.

El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. Tenia com a primera funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs tant per part de la flota franquista com de l'aviació italiana que tenia les seves bases a Mallorca. Més endavant va arribar a ser la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els “Katiusques”) a Catalunya.

Us proposem aquesta ruta molt recomanable per a tots aquells amants de la història, amb sensibilitat amb el passat. Un itinerari senyalitzat que ajuda a petits i grans a entendre d'on venim de manera directe, ja que permet apreciar els vestigis del que va esdevenir aquest lloc durant la Guerra Civil, i visitar, entre d'altres, un búnquer, diversos refugis o el polvorí. Ens hi acompanyeu?

Pollancre Bordilenc

La ruta s'inicia davant de l'Ajuntament de Bordils, on presideix l'entrada el Pollancre Bordilenc, l'arbre més representatiu de la zona, del qual el municipi va rebre el nom. De fet, una tercera part del municipi està cobert de pollancres i arbres de ribera. Després de la fotografia de rigor al Bordilenc, ens dirigim en direcció al nucli antic del poble a través del carrer Almeda.

Església de Sant Esteve

Arribats en aquest punt, val la pena visitar l'església gòtica de Sant Esteve, edificada a la segona meitat del segle XVI i molt diferent de la majoria d'esglésies romàntiques de la zona. El carrer Almeda enllaça amb el carrer de Montserrat, que tot seguit desemboca al camí del Torrent de Palagret. En aquest encreuament de camins caldrà seguir pel camí de Medinyà, el camí més estret que mana direcció oest, davant per davant del carrer de Montserrat.

Un cop aquí, només cal seguir pel camí principal que ressegueix el paisatge més agrícola de Bordils, entre els camps de conreus i les plantacions perfectament alineades de pollancres.

Alzina de la Canova

Seguint per aquest camí arribem a l'alzina reclamadora de la Canova, una alzina centenària que es troba a peu del camí. En aquest punt, s'entra en el perímetre de l'antic camp d'aviació republicà.

Refugis antiaeris

Passant per davant l'era de la masia de Can Cuní i seguint pel camí de terra, un cartell indica la direcció dels refugis antiaeris. De seguida es troba el primer petit refugi. Se segueix el camí fins a trobar la séquia Vinyals, que caldrà seguir a contracorrent creuant el pont de l'Aumet i girant a la dreta.

Resseguint la sèquia es pot veure un altre refugi enmig d'un camp a mà dreta, de més difícil accés.

Un cop la sèquia circula en paral·lel als carrers del polígon de Celrà, s'haurà de creuar pel pont de Cal Gras on es pot veure un altre refugi en el primer camp de conreu a mà dreta. Aquí es troba una bifurcació on s'agafarà el camí de l'esquerra seguint els recs. Ara caldrà descriure una doble corba primer a l'esquerra i seguidament a la dreta, i seguir aquest camí sempre recte, deixant Can Liró a mà esquerra.

Quan es troba el camí asfaltat és el moment de trencar a la dreta i seguir per aquesta pista que tornarà fins a l'alzina monumental de la Canova i a Bordils.

Durant els anys de funcionament de l'aeròdrom, aquest es va convertir en un important objectiu militar, fet pel qual va ser sotmès a un total de deu bombardejos que, a part de les destrosses materials, van tenir també un cost en vides humanes. En el moment dels bombardejos els soldats del camp es refugiaven en alguns dels vuit refugis que es van construir, alguns d'ells encara avui ben visibles.

Polvorí

En aquest últim tram del recorregut es troba el polvorí del camp, un espai d'emmagatzematge de les bombes i la munició per a l'aviació. 

Masia de la Canova

A partir d'aquest punt trobem un altre refugi antiaeri i finalment la masia de la Canova, que guarda el refugi més gran del camp a la seva era. Aquesta masia es va usar com a centre de comandament i allotjament de tropes.

Un cop acabada la Guerra Civil, el mes de novembre de 1940 es va signar l'acta de lliurament dels terrenys ocupats pel camp d'aviació als seus antics propietaris, i les terres van tornar al seu ús agrícola, que actualment exploten els vivers d'arbres ornamentals. Així mateix, també es va retornar als seus legítims propietaris la masia de la Canova.

Si la ruta us ha semblat interessant i voleu descobrir més secrets i curiositats al voltant del camp d'aviació, podeu visitar el Centre d'interpretació del camp d'aviació de Celrà 1936-1939, ubicat a la Fàbrica Pagans de Celrà.