Santa Maria de Merlès

El municipi de Santa Maria de Merlès es troba a la comarca del Berguedà, a la vall mitja de la riera del Merlès. El terme municipal es pot dividir en dos sectors: l'esquerra de la riera, format per la parròquia de Santa Maria de Merlès i el de la dreta de la riera, format per Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Sant Miquel de Terradellas. Aquest últim sector relacionat amb el Lluçanès. Per tot el municipi trobem una bona mostra d'esglésies romàniques.

L'economia es basa en l'agricultura i la ramaderia principalment del porcí, boví i cultius de cereals i farratges. Com a segona activitat el turisme de càmping, la segona residència i l'agroturisme i la gastronomia. Com a activitats de lleure cal destacar la pesca, la caça i el senderisme.

La riera de Merlès fou declarada d'interès natural per protegir-ne les llúdrigues. Excursionistes, pescadors i banyistes busquen els salts d'aigua de la riera, les roques i els gorgs on la tradició lluçanesa situa els aplecs de bruixes. Masies, molins, hostals, algun càmping i algun allotjament rural, donen vida a una vall feréstega i de gran bellesa, que es pot seguir en cotxe des del Cobert de Puigcercós fins a les parròquies veïnes de Santa Maria i Sant Martí de Merlès, unides per un pont medieval que, alhora, ajunta els bisbats de Vic i de Solsona.

L'església de Santa Maria de Merlès va ser consagrada el 893, i es va refer de nou en estil barroc durant el segle XVII. Té un campanar barroc de tendència classicista de base quadrada massís i sobri; els dos finestrals de cada costat són de mig punt amb la línia d'imposta dels arcs fortament marcada, com a únic element decoratiu, a més del coronament que presenta una galeria balustrada.

L'església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l'antic terme del castell de Merlès. L'origen de l'esglesia es deu a que a mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells, el sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d'Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic; el fet que l'església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d'Urgell degué provocar la creació d'una nova església en el terme pertanyent al bisbat d'Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l'església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X. L'edifici actual és el resultat d'un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys, i presenta una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectora; de la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l'accés al mur de migjorn.

Les primeres notícies que trobem de l'església de Sant Miquel de Terradellas són de l'any 1011, però l'edifici actual és del s. XII i va ser restaurat el 1982, es tracta d'una església romànica d'una sola nau, de 10 x 3'35 m, coberta amb volta de canó d'arc de mig punt lleugerament apuntada, i amb un absis semicircular al costat de llevant. L'absis és cobert amb quart d'esfera i les seves dimensions són considerables ja que gairebé presenta la mateixa amplària que la nau de l'església. Està construït amb murs de maçoneria de pedres, en part, disposades en filades regulars. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt monolític i ornamentada amb relleus, a mode d'arquivoltes, amb decoracions de trena de corda en el seu arc. Al mur de ponent hi ha la porta d'entrada, restaurada, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada amb la data de 16 + 72 inscrita a la llinda. A l'interior s'han conservat, superposades, les restes de la primitiva porta romànica i les de la porta barroca. Sobre la porta hi ha una finestra coronada per dos arcs de mig punt, l'interior monolític i l'exterior adovellat. Corona la teulada un campanar d'espadanya de dos ulls, construït amb tres murets de pedra, coronat amb una coberta de fusta i teula àrab de doble vessant, que conté una campana provinent de Sant Miquel nou. La vella coberta de fusta, molt deteriorada, es va substituir per una d'idèntica de nova construcció.

De l'església de Sant Pau de Pinós en tenim la primera referència el 1169 i se'n conserva l'absis semicircular. L'església és de planta rectangular té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. A la façana sud s'aixeca adossat el campanar de torre, de planta quadrada, on s'hi obren quatre ulls (un per costat), en aquest s'hi obren dues finestres alineades verticalment, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada; a la superior hi ha la data inscrita de 18+56.