Peramola

El terme comprèn, a més de la vila de Peramola, cap de municipi, els pobles de Tragó, Cortiuda, la caseria de Castell-Llebre i el llogaret de Nuncarga, a més de les ermites de Sant Honorat i Sant Salvador del Corb i nombrosos masos escampats arreu. El nucli de Peramola està situat a l'ampla vall del Segre i als peus de les primeres muntanyes del Prepirineu: la serra de Sant Honorat i la serra d'Aubenç. 

És el punt de partida ideal per descobrir un Prepirineu meravellós amb espectaculars formacions rocoses, ermites romàniques i cingles vertiginosos amb unes vistes espectaculars.

El poble conserva restes de l'encant medieval presents en la seva muralla, les arcades de les estretes cases, finestres de pedra i en la seva estructura i organització circular.

Una de les primeres mostres de presència humana per aquests territoris correspon a les pintures rupestres de la Roca dels Moros. El topònim de Peramola amb tota evidència es refereix a l'alta mola de pedra que es dreça rere la població, la mola de Sant Honorat, de conglomerats. 

Al pla riberenc de Peramola, al sud del nucli, resta una antiga torre, dita dels Moros. Possiblement és una construcció subsidiària del castell de la vila. És una torre de planta quadrada, d'uns 5,40 m als costats exteriors i una alçada de tres vegades la seva base. 

Dalt la serra de Sant Honorat hi ha les ruïnes de l'ermita de Sant Honorat (1.061 m), amb la volta esfondrada. Conserva encara el portal amb llinda adovellada i la data de 1729.

L'església parroquial de Sant Miquel, d'origen romànic, es troba a la Plaça Josep Roca, que està rodejada d'un conjunt d'edificacions antigues de la vella arquitectura, presentant un encant especial i pintoresc al lloc, augmentat pel refrescant bany de les carpes que mandroses es mouen per les aigües de la bassa.

Poble d'aigua, a Peramola podeu gaudir d'un agradable passeig pel Camí de les Fonts, anar d'excursió fins al saltant d'aigua del Clot de la Font Viva o bé omplir les vostres cantimplores de les fonts de dins de la Vila.

Peramola té diferents elements d'interès turístic, especialment relacionats amb l'art romànic. Hi ha establiments d'allotjament i restauració.

El municipi de Peramola també està format per altres nuclis de població:

Tragó

La tradició verbal atribueix el naixement de Tragó a l'assentament d'un grup de gent que prové d'un altre lloc homònim: el Tragó que centúries enrere s'aixeca a la serra d'Ares.

A Tragó, hi ha tres carrers que miren cap al riu Segre, el més distintiu podríem dir que és el Carrer del Forn. Podem visitar dues places, la Plaça d'Estudi i la plaça del Vall, on s'hi celebren totes les activitats del poble i el certamen  literari Guillem de Belivasta (darrer Càtar que va pernoctar a Tragó).

Les rodalies de Tragó son unes extenses planes agrícoles que porten a bonics espais que ens permeten descobrir bonics boscos de la ribera del Riu Segre mentre fem una ruta de poca dificultat a peu o en bicicleta.

Nuncarga

Emplaçat a la part meridional del terme, a l'esquerra del Torrent Salat, hi ha el llogaret de Nuncarga. La minúscula pinya que forma el nucli urbà actual es documenta l'any 1640.

El nucli (format per un conjunt de cases de pagés i granges) està situat al peu de totes les muntanyes que componen el terme municipal de Peramola. És un mirador perfecte per contemplar l'esplendor del pantà de Rialb. Nuncarga i Tragó comparteixen la parròquia de Santa Llúcia que és bé d'interès Local.

Cortiuda

A Cortiuda també hi trobem fortes evidències d'enterraments prehistòrics: el dolmen anomenat la Pedra dels Tres Senyors. Aquest megàlit fa de fita i trenca entre els termes de la Baronia de Rialb, Peramola i Gabarra. Les seves restes es troben al Museu Diocesà de Solsona (com totes les restes prehistòriques trobades al municipi).

Castell-llebre

Orgullosament enclavat sobre les restes de la fortalesa del mateix nom, en un lloc privilegiat que domina sobre la ribera del Segre, trobem l'església de Castell-llebre. Una construcció originalment romànica, com el campanar, amb categoria de parròquia fins l'any 1904, data en que passa a dependre, com a santuari, de la parroquial de Peramola.