Lo Coscollet des d'Aubàs (Serra d'Aubenç)

Al nord d'Oliana, al marge dret del Segre, s'alça la Serra d'Aubenç. Imponents cingleres cauen a plom sobre el pantà d'Oliana. Lo Coscollet, altrament conegut com Torre d'Aubenç, és el punt culminant.

Comença la ruta!

Sortim des de prop del nucli disseminat d'Aubàs, a través de la pista forestal. Podem deixar el cotxe en aquest petit llogaret, però un gos bastant lladrador ens aconsella deixar-lo més amunt.

Des del punt on deixem nosaltres el cotxe, prenem immediatament el corriol a mà esquerra que comença a remuntar amb un pendent constant i prou suportable. El corriol no està gaire trepitjat, però les marques grogues i blaves que anirem trobant fins gairebé a dalt no donen lloc a pèrdua. Durant el primer tram trobarem una mànega pel terra que segueix el mateix camí que nosaltres, així que ens pot servir com a punt de guia també.

Remuntem progressivament per la Serra d'Aubàs i creuem una línia elèctrica i, més amunt, una pista forestal (marques grogues i blaves i alguna fita). Mica en mica, el camí comença a incrementar el pendent i ens anem endinsant a l'obaga del bosc. En aquest tram, encara hi domina la pinassa i el boix, però més amunt el bosc majoritari és el de pi roig (una mica afectat per la processionària a l'hivern i en llocs solells).

El camí per l'obaga pren una direcció Sud-Est fins arribar a una petita cruïlla (indicada al waypoint "Cruïlla de camins") en què seguim pendent amunt cap a la nostra dreta. (marques grogues i blaves).

Continuem pujant rectes en direcció Sud fins arribar a una pista forestal. A partir d'aquest punt, el pendent és menys fort i seguirem durant una mitja hora per pista en suau pujada. Resseguim la muntanya pel vessant nord en la zona coneguda com el Bosc de Nargó i l'Obaga del Mostalló. Precisament, en el punt més obac trobem una petita fageda.

Passat aquest tram, ignorem una pista que surt a la dreta, menys fressada. Seguim remuntant suaument fins arribar a un revolt on hi ha una cruïlla de pistes. Nosaltres prendrem la pista que revolta cap a l'esquerra i ben aviat prendrem un corriol que s'enfila cap a la nostra dreta per guanyar més desnivell en menys estona.

El corriol arriba a la mateixa pista però un tros més amunt. En aquest punt, és important evitar de seguir endavant i deixar les marques de color groc i blau. Nosaltres seguirem cap a l'esquerra (direcció Est / Sud-Est) durant uns quants metres per pista i, ben aviat, prenem un corriol amb fites que ens permetrà arribar a la pista que recorre la carena.

Des d'aquest punt, anem primer un moment cap a l'esquerra per gaudir d'una panoràmica excepcional de la Serra d'Aubenç i del cim que farem a continuació: la Torre d'Aubenç o Lo Coscollet, que té una cinglera que cau a plom vertical 200 metres sobre el pantà d'Oliana. Una perspectiva impressionant.

Acabem d'arribar al cim retornant a la pista de la carena i seguint-la fins arribar al vèrtex geodèsic i a la caseta de guaita contra incendis. Des d'aquí, si el dia és clar, veurem perfectament la vall d'Oliana, els pantans de Rialb i d'Oliana, així com bona part del Pirineu i Prepirineu català. En el dia que hi vam anar, a l'hivern, vam arribar a veure des dels Ports de Tortosa fins a la Pica d'Estats i des del Montseny fins a la Serra de Guara. Una panoràmica excepcional!

Per tornar, desfem el camí d'anada fins arribar de nou al cotxe.Al nord d'Olinana, al marge dret del Segre, s'alça la Serra d'Aubenç. Per migdia i sobretot per llevant, imponents cingleres cauen a plom sobre el pantà d'Oliana. Lo Coscollet, altrament conegut com Torre d'Aubenç, és el punt culminant.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader