Ascó

Ascó es localitza en un emplaçament estratègic a l'Ebre català, s'eleva tot just vora el riu Ebre i enmig d'una gran plana fluvial tancada per dos passos o estrets, el Pas de l'Ase i el Pas del Llop d'Andisc. L'emplaçament estratègic d'Ascó propicià l'ocupació de diferents pobles prehistòrics com ibers i romans, però no fou fins l'època medieval i moderna quan Ascó pren un major protagonisme, primer amb l'ocupació musulmana i més tard amb l'ocupació templera i dels comtes catalans.

El tresor cultural simbolitza el pas i convivència de diferents cultures que han deixat un llegat patrimonial i cultural molt ric i que avui forma part de les tradicions i costums com a poble.

Llocs d'interès

Pou de Neu

De la segona meitat del segle XVII, el pou de neu d'Ascó és l'únic que queda en aquestes contrades. Ubicat en els fonaments d'una casa, està construït de pedra picada i amb una volta apuntada, de planta circular i en forma de gla. Les bigues superiors descansen sobre mènsules a diferents alçades per l'enfustat de conservació de la neu, que s'abocava des d'una finestra.

El seu propòsit era omplir-lo de neu o gel i disposar-ne durant la resta de l'any. Durant aquella època l'emmagatzematge i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Molí del Cavaller

A començaments del segle XX, a Ascó funcionaven simultàniament una vintena de molins d'oli. La gran concentració d'aquestes indústries era degut al fet que la pagesia, i en particular el conreu de l'olivera, constituïa la principal font econòmica de la vila.

Avui en dia la majoria d'aquest molins han desaparegut. El molí del Cavaller, recentment recuperat i restaurat, ens endinsarà, al visitar-lo, en el que va suposar pel municipi aquest patrimoni industrial.

Voltes i sitges

A la plaça Major s'assentava l'antiga aljama musulmana, més tard la universitat, posteriorment casa de la vila fins 1987 i, en l'actualitat, hi trobem l'escola municipal de música. Al damunt de l'arc d'entrada d'aquest edifici hi podrem llegir la data de 1610, que correspon a l'any d'expulsió dels moriscos.

Aquesta plaça està construïda damunt d'unes voltes de pedra a les quals s'hi accedeix baixant pel carreró conegut com la Secanella. Aquest indret s'anomena les Voltes i Sitges. Al seu interior, unes sitges recorden la funció d'emmagatzematge de cereals que Ascó recaptava ja des de l'època musulmana.

Els Perxes

Es designen així els antics porxos que donaven entrada a les muralles d'Ascó. Al carrer de Baix trobem els del Ciego, Baijunca i Cavaller; al carrer Hospital, i adjunt a la casa del mateix nom, trobem el perxe de Peresans; al carrer de la plaça Nova, el perxe de Santo Domingo, i al Pla de Vallxiqué, la Porta de la Tarda, avui dia desapareguda.

A la Placeta es troba una altra de les portes de la vila i al carrer de la Mola encara es conserven les Portetes, un estret carreró o passadís d'entrada i sortida clandestina de la vila.

Carrer Sequerets

Amb la expulsió d'uns 800 moriscos i morisques per part de Felip II d'Aragó(III de Castella) que ocupaven 154 cases, finalitza el període morisc a Ascó.

Es tracta d'un carrer en forma de ziga-zaga que els hospitalers van cedir a la universitat, i aquest, el converteixen en un assecador de fruits com figues o panses. El nom en diminutiu dels sequers va quedar
com a topònim.

Carrer de la Mola

Sens dubte és, juntament amb el carrer Sequerets, un dels carrers més típics d'Ascó. Aquesta balconada sobre l'Ebre segueix l'antic traçat de les muralles d'Ascó. Al carrer de la Mola, les cases deixen lliure el passadís de muralles destruïdes pels bombardejos des de l'altre costat de riu durant la Guerra Civil de 1936-1939. Avui en dia encara es pot contemplar alguna resta d'aquestes muralles a la Mola, a la plaça Nova i als carrers del Cavaller i Trinquet. Els murs de les places i parets de les cases són de pedra i fang o, senzillament, de tapió.

El carrer de la Mola, en forma de ferradura, conserva les típiques portalades de les cases de maons en ventall, de clara influència morisca. Des d'aquest indret es té una vista magnífica sobre l'Ebre, les Illes, el Pas de l'Ase i el Montsant al fons.