Als peus del Cavall Bernat de Montserrat

Podria semblar que la part menys coneguda i sovint més feréstega de Montserrat és la zona més occidental, entre Can Maçana i Sant Jeroni. Però entre Sant Jeroni i el Monestir també trobem rutes ben inèdites i força solitàries amb vistes espectaculars a tota la zona de Tebaida, i molt especialment a la roca més emblemàtica de tot el massís, el Cavall Bernat.

• Dificultat: baixa-mitjana. No presenta cap dificultat especial però és més feréstec que les rutes que van a Sant Jeroni.
• Desnivell: 650 metres
• Temps: 1h15′ de pujada (1h30′ a pas suau o 50′ a pas àgil) Entre 1h15′ i 2h de tornada per la ruta circular.
• Quilòmetres: 13 km.

Variants: de variants n'hi ha moltes: des del Pla de Santa Anna es podrien resseguir totes les ermites del Pla de la Trinitat (Sant Dimes, Santa Creu, Santíssima Trinitat). També es podria pujar pel Camí Vell de Sant Jeroni i fer la ruta a la inversa o bé escurçar la ruta i tornar pel Camí Vell de Sant Jeroni en comptes de la ruta cap al Funicular i Sant Miquel. Per altra banda, des del Coll de Sant Salvador es pot pujar a l'Elefant o bé des de l'encreuament del Camí Nou amb el Camí Vell de Sant Jeroni, es pot arribar al punt culminant del massís en uns 20 minuts.

Es pot partir des del Monestir o bé des de fora de la zona d'aparcament de pagament. Des de l'aparcament del Monestir, escurçaríem la ruta uns 30′ en total, però sortint de més avall ens permet estalviar-nos els 6€ del pàrquing i gaudir del Camí dels Degotalls.

Comencem, doncs, pujant pel camí dels Degotalls, ben indicat i fressat. El camí surt d'un revolt de la carretera i puja decididament fins a trobar al cap d'uns 10 min amb el camí dels Degotalls, on comença un suau planeig en una ruta turística i emblemàtica, en una zona ombrívola d'alzines curiosament inclinades.

En uns 15′-20′ arribarem als peus del Monestir de Montserrat i des d'allà enfilarem cap al Camí Vell de Sant Jeroni, que s'agafa al fons del recinte, a partir d'unes escales amb una font. Seguim el camí de Sant Jeroni que puja amb força i amb centenars d'esglaons. Passem pel conegut Pas dels Francesos que ens evoca el pas de les tropes napoleòniques per Montserrat.

Al cap d'uns 20′-30′ (depèn del ritme) arribarem al pla de Santa Anna, antigues restes de l'ermita de Santa Anna. Aquest punt és un encreuament de camins. Nosaltres agafem el que puja cap a la dreta, pel Camí de l'Arrel que ens portaria fins a Santa Cecília i Can Maçana. No anirem tan enllà, ja que només seguirem aquest camí uns pocs minuts. La ruta segueix pujant fortament a base d'esglaons, amb algun mirador sobre el Monestir i al cap de poc trobem la desviació a l'esquerra per anar a l'ermita de Sant Benet.

Agafem el camí que puja cap a l'ermita de Sant Benet, als peus de la roca Prenyada. Atenció: un cop a l'ermita, per seguir el camí caldrà retrocedir uns 5 metres fins a trobar de nou el camí que puja amb marques grogues cap a l'ermita de Sant Salvador. Ens endinsem a un bosc d'alzines molt ben conservat i el camí que s'enfila es bifurca. Seguim la ruta que surt cap amunt i comencem una “pujada penosa” que va serpentejant per salvar el desnivell fins a l'ermita de Sant Salvador, molt curiosa ja que està construïda dins d'una balma de la roca. Des de l'ermita, tornem al camí que en uns 5′ ens portarà al coll de Sant Salvador, amb excel·lents vistes de tota la regió de Tebaida.

Ara baixem un bon tram fins arribar al coll de la Canal Plana. Ens convé seguir les marques de color groc que ens evitaran qualsevol desviació. En aquest indret, el camí més fressat baixa cap a l'esquerra però nosaltres seguirem per la dreta per carenejar tot el serrat de les Lluernes. De tant en tant es divisen alguns senyals en forma de punts vermells provinents dels camins que trepen per les canals des del vessant nord.

Al cap d'1h30′ de camí arribarem a les proximitats del Cavall Bernat. Aquí podem desviar-nos del camí per un viarany ben fressat que ens acostarà fins als peus del Cavall Bernat. També podem contemplar-lo des del serrat de les Lluernes per tenir una visió més aèria i espectacular del conjunt.

Reprendrem el camí original, tot seguint les marques grogues de nou fins a la cruïlla amb el camí que porta a Sant Antoni, que trenca cap a la dreta i segueix una canal d'alzines amb un terra bastant esmolat (compte) i una pujada important. Aquí les marques són de color blau fins arribar a l'ermita de Sant Antoni, excel·lent miranda del Cavall Bernat.

Tornem al camí original i en uns 10-15′ arribarem a la cruïlla amb els Camins Vell i Nou de Sant Jeroni, just després d'haver passat per sota del Cap de Mort. Des d'aquí podem retornar al Monestir pel Camí Vell (més directe) o bé fer un tomb amb bones vistes pel Camí Nou que ens portarà fins al pla de les Taràntules on hi ha el funicular de Sant Joan. Des d'aquí podem baixar amb funicular (una opció poc excursionista), o bé per la pista encimentada que en uns 25-30′ arriba a l'ermita de Sant Miquel (molt recomanable visitar el mirador de la Creu de Sant Miquel, a mà dreta). I en uns 15′ més, arribem finalment al Monestir, en una ruta que realment val la pena. La tornada la podem fer per la carretera o bé pel camí dels Degotalls.

Autoria fotografies i text: Sergi Boixader