Linyola

Linyola és el municipi més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. La seva ubicació sobre un turó fa que es vegi bona part de la Plana d'Urgell. El nom de la població de Linyola sembla que prové de la flor de lli, ja que en èpoques passades fou important a la zona i els romans decidiren posar-li aquest nom.

L'agricultura ha estat bàsica des de sempre a la població de Linyola. Va millorar molt amb la construcció del Canal d'Urgell a mitjans segle XIX. Aquest va fer augmentà la població i, fins i tot, enderrocar les muralles i els portals que rodejaven la vila per encabir-hi i va permetre augmentar el nombre de conreus de Linyola.

El casc antic de Linyola és una zona de gran interès històrico-artístic, en el qual hi ha la plaça porxada i l'església de Santa Maria de Linyola, obra probablement del segle XV, ja que no està clara la data d'inici. És d'estil gòtic amb algun element del romànic i amb un campanar del segle XVI, obra de Bartomeu Roig. Aquest campanar és l'element més emblemàtic de la població i amb les seves quatre torres de vigilància es converteix en l'únic d'aquest tipus a Catalunya. De la mateixa època hi trobem l'edifici de l'ajuntament, un palau renaixentista en el qual hi van viure diverses famílies burgeses fins al segle XVIII.

Dins del terme municipal de Linyola també podem visitar les sitges, la font vella i algunes col·leccions dedicades al món rural.

Linyola té un plat característic, la cassola de tros de Linyola preparada amb cargols, conill, espinacs i una gran barreja d'aliments per convertir-lo en un plat deliciós.

Quant a celebracions es refereix, hi trobem les festes majors de Santa Quitèria, al mes de maig, que és iniciada amb la festa de la Cassola i la que celebra per la Mare de Déu d'agost.