Conesa

El municipi de Conesa està situat plenament a l'altiplà segarrenc de la Conca de Barberà i aplega els despoblats de Sabella, Torlanda i Saladern.

El nucli antic fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya l'any 2011. El 8 de desembre de l'any 1043, Ramon Berenguer I li donà carta de població i en el seu testament, de 1076, ja es cita el castell de Conesa. Jaume I li atorgà el nom de vila el 1260 i li concedí un mercat setmanal. El 1390, Joan I autoritza un call jueu de 10 cases, situat al carrer d'en Ravalla.

El Monestir de Santes Creus hi tingué jurisdicció durant 550 anys, del 1285 al 1835, que amb la desamortització de Mendizabal, els monjos deixaren aquestes terres. L'Abad Jeroni Contijoch, reconstruí la casa Delmera, damunt el castell nou o casalot de la família Montpaó. Al segle XIV s'arribà al seu punt més alt amb 650 habitants i avui n'hi viuen poc menys d'un centenar.

Conesa, està situada entre dos rierols que porten les aigües cap a la Vall del Corb, amb boscos de pins, roures (en diuen rebolls), faigs i aurons. Avui dia només es conrea cereals (blat i ordi) encara que anys enrere hi havia vinya, avellaners, lli i safrà.

La planta del poble té forma d'ametlla, tancada per la Muralla que conformen les mateixes cases en la seva part del darrere. Les façanes donen als carrers interiors que s'estenen gairebé paral·lels a la Muralla.

Els seus carrers estrets i costeruts conserven plenament l'aire medieval de l'època en què es van construir. Actualment, es barregen velles i treballades pedres, rajoles modernistes i vistoses escultures repartides per diferents racons del poble.

Per les rodalies es poden fer boniques excursions entre boscos i camps de conreu que van canviant de color segons les èpoques de l'any. 42 km de rutes ben senyalitzades us facilitaran caminades per diferents racons del terme.

Què visitar

La vila medieval de Conesa ve definida per un clos, delimitat perfectament per una muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el control per part del senyor. L'estructura urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta.

L'església està situada en un angle, aprofitant el campanar com a torre defensiva, element típic del nord d'Itàlia i Catalunya. La muralla està doblement reforçada per l'existència de dos torrents que l'envolten en gran part. La Casa de la Vila es va construir al carrer Major, que enllaçava els dos portals.

L'estructura viària comprèn un sol carrer, que va des de darrere del castell fins a la plaça de la vila, si bé pren diferents noms, mantinguts al llarg dels segles; Ravalla, de Dalt, de la Font i Major. Hi ha tres carrerons transversals i tres sense sortida o atzucac.

El desnivell fa que en alguns carrerons hi trobem escales, i amb l'aprofitament del sòl ens podem imaginar fàcilment la Conesa Medieval.

A Conesa la bellesa

Conesa, com molts pobles i viles, té un renom, "la vellesa", tot i que els conesins n'accepten les dues variants: "la vellesa" i "la bellesa". Normalment, aquest adjectiu l'escrivim amb "b", per destacar-ne l'atractiu, tal com apareix escrit al  "Romancer" de Milà i Fontanals.

«De Conesa, la bellesa;
de Segura, la mesura;
de Savalla, el mig quartà;
gambirots a Guimerà».

("Romancer" - Milà i Fontalals)

Els conesins, però, també accepten el renom de "la vellesa" per la seva història i antiguitat, ja referenciada des dels inicis de Catalunya, i de la qual en són bona mostra les troballes de fòssils, sepulcres ibèrics, terrissa romana, topònims gòtics i àrabs que parlen de molts segles de població en aquestes terres.