Salta al contingut principal

Argençola

  1. Inici
  2. Anoia
  3. Argençola
Comarca: Anoia · Província: Barcelona
245 Habitants 47,1 km² 716 m

El terme municipal d'Argençola, a la comarca de l'Anoia, ocupa el quart lloc comarcal en extensió. El conformen vuit nuclis de població Argençola, Clariana, Carbasí, Contrast, Plans de Ferran, Porquerisses, Santa Maria del Camí i Rocamora i dos despoblats Albarells i La Goda. És situat al seu extrem de ponent, al límit amb La Segarra i amb la Conca de Barberà. 

Com a cap de població, a Argençola en destaca l'església neoclàssica dedicada a Sant Llorenç i construïda amb les pedres de l'antiga església datada del segle XI. Es troba situada als peus del què avui són les restes del castell d'Argençola.

El nucli de Carbasí queda separat d'Argençola pel torrent del Molí de les vinyes i el riu Anoia.

Clariana, considerat el segon centre històric del terme, té el seu nucli al voltant de l'església de Santa Maria de Clariana on encara es conserva una part de mur i una torre de l'antic castell.

El nucli d'Albarells també conserva l'església de Sant Martí, que fou renovada el segle XVII i les restes del que foren el molí paperer i la resclosa utilitzada.

El nucli de Contrast es caracteritza per una torre medieval rodona unida a un dels masos, la masia de Cal Cortès i la petita església romànica de Sant Maure. Dins del nucli dels Plans de Ferran hi trobem un dolmen.

El nucli de Porquerisses és conegut, sobretot, perquè en el seu terme hi transcórrer l'antic Camí Ral, un camí reconegut pel Camí de Sant Jaume que va de Montserrat a Logroño.

Rocamora havia estat propietat del monestir de Montserrat i, molt a prop, hi ha el què probablement són les restes de l'antic castell de Rocamora que rep el nom de fortificació de Sant Jaume de Viladaspis. Se'n conserva una part d'un mur i antigues cases de la població.

A  més, el nucli compta amb una associació anomenada El trill i que està formada per una colla de veïns dels diferents nuclis d'Argençola. El seu objectiu és preservar el patrimoni natural, cultural i tradicional i difondre'l.

Cada nucli de població celebra la seva pròpia festa major. En el cas d'Argençola, ho fa el 10 d'agost, per Sant Llorenç.

Llocs d'interès

Església de Sant Llorenç

Al peu del castell, l'església de Sant Llorenç va ser consagrada l'any 1891 per substituir l'antiga església parroquial, documentada des del 1032 i situada una mica més avall que l'actual. En la construcció del nou temple es van reutilitzar pedres del castell.

L'edifici és d'estil neoclàssic, tot i que el seu esvelt campanar, visible des de ben lluny, manté encara la tradició barroca. A l'interior es conserven diverses esteles discoidals procedents de l'antic cementiri.

Castell d'Argençola

El castell d'Argençola va ser construït a principis del segle XI per Màger, un senyor amb altres possessions al sud de la comarca. Situat al capdamunt d'un turó, permetia controlar els camins entre la Conca d'Òdena, la Conca de Barberà i la Segarra. Al seu voltant va créixer el nucli d'Argençola.

La fortalesa s'adaptava al relleu i estava formada per dos recintes emmurallats. A la part superior es conserven les restes d'una torre circular i d'altres construccions, entre les quals hi havia probablement una cisterna. A la zona inferior es troba l'església de Sant Llorenç, que originàriament devia formar part del conjunt defensiu.

Després de Màger, el castell va passar per diverses famílies, com els Queralt i els Argençola, que van rebre el títol de marquesos l'any 1702. La seva època més important va ser entre finals del segle X i principis de l'XI, quan protegia l'accés als territoris cristians de les incursions musulmanes. Tot i això, l'any 1032 els sarraïns van atacar Argençola, van devastar el territori i van fer nombrosos presoners.

Agenda

Destacats

Rutes properes

Destaquem...