La llegenda de les bruixes del Montseny

Al massís del Montseny, entre boscos espessos i ermites solitàries, hi ha una història que ha travessat segles. No parla de castells encantats ni de pactes amb el dimoni, sinó de dones. Dones de Viladrau que, al segle XVII, van ser acusades de bruixeria.

Al Montseny, com en tants altres indrets d'Europa, la por i la superstició van convertir veïnes en enemigues. I la muntanya, silenciosa, en va ser testimoni.

La nit de Tots Sants a Sant Segimon

La tradició explica que, fa molts anys, la nit de Tots Sants era un moment en què el vel entre el món visible i l'invisible s'aprimava. Aquella nit, les dones assenyalades com a bruixes es reunien a l'ermita de Sant Segimon, enlairada en un indret feréstec i solitari del massís.

Allà, sota la llum tremolosa de la lluna, feien un aquelarre, dansaven en rotllana, invocaven les forces de la natura i barrejaven herbes del bosc per fer ungüents secrets. Es deia que coneixien el poder de les plantes, que parlaven amb el vent i que podien desencadenar tempestes capaces de malmetre collites senceres.

Segons l'imaginari popular del Montseny i la plana de Vic, aquestes bruixes s'organitzaven amb altres dones del territori, del Collsacabra i d'altres pobles propers, per fer caure pedra i arruïnar sembrats. El ritual, explicaven, consistia a barrejar aigua amb ungüents màgics i batre-ho amb herbes fins que s'aixecava un gran núvol negre, carregat de trons i llamps.

La muntanya, així, es convertia en escenari d'un combat invisible entre la pagesia que temia perdre-ho tot i unes figures femenines que simbolitzaven el desconegut.

De la llegenda a la persecució

Però darrere la llegenda hi ha una ombra històrica ben real.

Entre 1618 i 1622, a Viladrau es van perseguir, jutjar i executar catorze dones acusades de bruixeria. No van ser cremades, com sovint s'imagina, perquè els processos no depenien de tribunals eclesiàstics, sinó de la justícia civil. Van ser penjades.

Se les acusava de matar criatures, provocar malalties com el goll (molt comú per la manca de iode), sacrificar bestiar i fer malbé collites amb tempestes sobrenaturals. En una època de fam, epidèmies i inestabilitat climàtica, calia trobar culpables. I sovint les víctimes eren dones soles, pobres o coneixedores de remeis naturals.

Amb el temps, la memòria d'aquells fets es va fondre amb el relat popular. La història documentada i la llegenda es van entrellaçar fins a esdevenir una sola narració col·lectiva.

El Montseny, territori de misteri

El Montseny no és només un massís; és un espai simbòlic. Els seus boscos espessos, les fonts amagades i els camins que s'esvaeixen entre la boira han alimentat durant generacions històries de dones que coneixien els secrets de la natura.

Hi ha qui diu que encara avui, en nits de tempesta, es poden sentir murmuris entre els arbres. Que el vent que baixa del Matagalls porta ecos antics. Que les bruixes no eren éssers malignes, sinó dones arrelades a la terra, dipositàries d'un saber ancestral que feia por perquè no es comprenia.

La memòria viva: la Fira de la Castanya

Cada any, la nit de Tots Sants, Viladrau recorda aquesta part del seu passat durant la Fira de la Castanya. El poble reviu la llegenda amb el Ball de les Bruixes, una representació que combina història, mite i reivindicació de la memòria.

La festa no glorifica la persecució, sinó que transforma el relat: les bruixes deixen de ser figures temudes per convertir-se en símbol d'identitat i record. El foc, que abans simbolitzava càstig, esdevé llum; la dansa, que abans era sospitosa de conjurs malèfics, esdevé cultura.

I entre ombres i clarors, el Montseny continua guardant el seu secret: que hi ha llocs on la llegenda no només s'explica, se sent.