La llegenda de la Vella Quaresma

Hi ha personatges del calendari que no viuen en llibres antics ni en muntanyes misterioses, sinó en escoles, places i menjadors de casa. La Vella Quaresma és un d'aquests. Prima, arrugada, amb mocador al cap i set cames ben visibles, apareix cada any quan el Carnaval s'acaba i el soroll deixa pas al silenci.

És la representació popular de la Quaresma, el període de set setmanes que separa el Dimecres de Cendra de la Pasqua. Però més enllà del calendari litúrgic, la tradició catalana l'ha convertida en un personatge amb caràcter propi.

La rivalitat amb el Rei Carnestoltes

En molts relats populars, la Vella Quaresma comparteix protagonisme amb el Rei Carnestoltes, símbol del Carnaval i de l'excés. Ell és gras, rialler i esbojarrat; ella, severa, prima i rondinaire. Representen dues maneres oposades d'entendre el temps: la disbauxa contra la contenció.

La llegenda explica que el Rei Carnestoltes organitza festes desmesurades, amb vi, disfresses i menjars abundants. Durant dies, el poble riu i balla sense mesura. Però l'excés té conseqüències: el rei acaba tan inflat que, finalment, mor, en moltes versions és cremat simbòlicament el Dimecres de Cendra, en rituals com l'enterrament de la sardina.

Amb la seva desaparició arriba ella.

Set cames, set setmanes

La Vella Quaresma es presenta amb un bacallà o una arengada a la mà, record dels temps en què la carn estava prohibida durant aquest període, i amb un cistell sovint auster. Però el que més crida l'atenció són les set cames.

Cada cama representa una setmana de Quaresma. Segons la tradició, cada dimecres o cada diumenge se li talla una cama, marcant el pas del temps cap a la primavera i la Pasqua.

En moltes escoles catalanes encara avui es penja una imatge de la Vella Quaresma i els infants li retallen una cama cada setmana, tot esperant que arribi la fi del període d'abstinència i contenció.

Una història simbòlica

Algunes versions més narratives expliquen que, després de la mort del Rei Carnestoltes, el poble es queda sense provisions. La Vella Quaresma promet donar-los menjar senzill, arengades i molles de pa, si abandonen la música i les rialles durant tantes setmanes com cames té ella.

Els vilatans, pensant que en té dues com tohom, accepten. Però descobreixen que en són set.

Quan finalment només li queda una cama, apareix una figura lluminosa: la Primavera. Vestida de colors vius, fa florir els camps al seu pas. La Vella Quaresma, enlluernada, es fon com el gel sota el sol.

Així, el cicle es completa: l'excés dona pas al recolliment, i el recolliment, a la renaixença.

Més que una figura religiosa

Tot i tenir arrels cristianes, la Quaresma és el període de preparació abans de Pasqua, la Vella Quaresma és també una figura cultural i pedagògica. Representa el pas del temps, el canvi d'estació i l'equilibri entre festa i disciplina.

En el calendari tradicional català, el cicle és clar:

• El Carnaval culmina amb la crema del Rei Carnestoltes.
• El Dimecres de Cendra marca l'inici de la Quaresma.
• Set setmanes després, arriba la Pasqua i, simbòlicament, la Primavera.

Una tradició que perdura

Avui, la Vella Quaresma continua viva en escoles i celebracions populars. Ja no és símbol de prohibicions estrictes, sinó una manera lúdica d'explicar als infants el calendari i les estacions.

Prima i amb set cames, recorda que després de cada excés arriba la pausa, i que després de cada hivern sempre torna la llum.

I així, any rere any, quan el Carnaval s'apaga, la Vella Quaresma torna a caminar, amb una cama menys cada setmana, fins que la primavera la fa desaparèixer.