La llegenda de la Cocollona de Girona

Hi ha llegendes que parlen de dracs, bruixes o fades, però a Girona existeix una criatura única en tot el folklore català: la Cocollona, un ésser tan estrany com fascinant, amb cos de cocodril i ales de papallona.

La seva història és una de les més singulars de la ciutat. No parla d'herois ni de batalles, sinó d'injustícia, transformació i esperança. Una llegenda que, encara avui, continua nedant entre les aigües de l'Onyar.

La novícia que no volia callar

La tradició explica que, fa molts segles, a la riba esquerra del riu Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges. Però aquelles religioses vivien molt allunyades dels ideals de recolliment i devoció que professaven.

Entre totes elles hi havia una jove novícia, humil i profundament religiosa. Era l'única que mantenia una fe sincera i no dubtava a recriminar a les seves companyes la vida desordenada que portaven.

Els seus retrets constants van acabar despertant l'odi de la comunitat.

Per fer-la callar, les monges la van empresonar en una cel·la subterrània, prop del lloc on la sèquia Monar desemboca al riu Onyar. Ningú no la podia veure. Ningú no podia ajudar-la.

La misteriosa transformació

Van passar els anys.

La foscor permanent, la humitat de la masmorra i la manca d'aliment van anar transformant el cos de la novícia. A poc a poc, la seva pell es va cobrir d'escates fins a convertir-se en una criatura semblant a un cocodril.

Però la seva ànima continuava essent pura.

I, segons la llegenda, aquella bondat va provocar un nou prodigi, a l'esquena li van créixer unes grans ales de papallona, delicades i plenes de colors lluminosos.

Així va néixer la Cocollona, una criatura impossible que reunia la força d'un rèptil i la bellesa d'una papallona.

L'esperit del riu Onyar

La novícia va morir sola, sense que ningú li retornés la llibertat.

Des d'aleshores, expliquen que el seu esperit va començar a aparèixer a les aigües del riu Onyar, molt a prop del lloc on havia estat empresonada, entre l'actual Pont de Pedra i el Pont de les Peixateries Velles.

Només hi ha un moment en què és possible veure-la.

Les nits de lluna plena, poc abans que despunti el dia, quan la boira cobreix el riu i Girona encara dorm.

Diuen que les persones més sensibles poden distingir la figura translúcida d'un gran cocodril amb ales de papallona nedant silenciosament riu amunt i riu avall.

Quan surt el primer raig de sol, la Cocollona desapareix entre la boira fins a la següent lluna plena.

Una llegenda nascuda a Girona

A diferència de moltes llegendes medievals, la història de la Cocollona té un origen força recent. Va ser creada a finals dels anys seixanta per un grup d'artistes i intel·lectuals gironins vinculats a l'escena cultural de la ciutat. El personatge va néixer a partir d'una divertida confusió infantil entre les paraules "cocodril" i "papallona", que va donar lloc al nom de Cocollona.

Amb els anys, aquell relat inventat va arrelar amb tanta força que avui forma part de l'imaginari popular gironí, fins al punt que molta gent el considera una llegenda tradicional més.

La criatura més estimada de Girona

Avui, la Cocollona és un dels personatges més emblemàtics de Girona. Apareix en murals, titelles, activitats culturals i rutes de llegendes que recorren el Barri Vell, al costat d'altres figures populars com el Tarlà, el Banyeta o la llegenda del xuixo.

Potser aquest és el seu veritable encant, la Cocollona ens recorda que les llegendes no sempre han d'haver nascut fa mil anys. De vegades, n'hi ha prou amb una bona història perquè una ciutat l'adopti com a seva.

I així, quan la lluna plena es reflecteix sobre les aigües tranquil·les de l'Onyar, encara hi ha qui mira el riu amb atenció. Per si, entre la boira i el silenci, apareixen unes ales de papallona sobre el llom escatós de la criatura més misteriosa de Girona.