Darrere les cases d'indians: una història de fortunes i esclavitud

Les cases d'indians formen part d'un dels paisatges més singulars del patrimoni català. Són aquelles cases amb façanes ornamentades, torres, galeries i jardins que trobem en municipis com Begur, Cadaqués o Torredembarra, construïdes per persones que havien marxat a Amèrica a la recerca de noves oportunitats i que, després d'haver fet fortuna, van tornar a Catalunya

Aquest patrimoni continua despertant interès i és avui protagonista de rutes, visites i festes d'indians que permeten conèixer una part de la història dels municipis on es conserva. Però darrere d'aquestes arquitectures hi ha una història molt més àmplia, vinculada a les migracions, al comerç, a les relacions entre Catalunya i les colònies americanes i també a l'economia basada en l'esclavitud que va marcar bona part del segle XIX.

Explicar aquesta història no significa reduir el fenomen dels indians a una única realitat. Les trajectòries personals van ser molt diverses i no totes les persones que van emigrar a Amèrica van participar directament en el tràfic d'esclaus o en l'explotació de persones esclavitzades. Però una part d'aquelles fortunes es va generar dins d'un sistema econòmic que depenia de l'esclavitud, i aquesta realitat forma part del context històric que permet entendre millor aquell període.

Una economia marcada per l'esclavitud

Durant els segles XVIII i XIX, les economies de Cuba i Puerto Rico van estar profundament vinculades a les plantacions, especialment a la producció de sucre, cafè i altres productes destinats als mercats internacionals. Aquest sistema depenia en gran mesura del treball de persones esclavitzades, transportades des d'Àfrica en el marc del comerç transatlàntic d'esclaus.

Espanya va prohibir legalment el tràfic d'esclaus el 1820, però la prohibició no va significar la desaparició immediata d'aquest comerç. Les expedicions clandestines van continuar durant dècades, especialment cap a Cuba, mentre que l'esclavitud com a institució es mantenia legal a les colònies.

A Puerto Rico, l'esclavitud no va ser abolida fins al 1873. A Cuba, l'abolició va arribar encara més tard, l'any 1886. Això significa que durant bona part del segle XIX, mentre Catalunya vivia un procés d'industrialització i transformació econòmica, existia al mateix temps un sistema colonial basat en l'explotació de persones esclavitzades.

La recerca històrica ha documentat també la participació de comerciants catalans en aquest sistema. Segons l'historiador Josep Maria Fradera, entre 1790 i 1820 els vaixells catalans van representar almenys 146 de les 589 expedicions negreres espanyoles documentades. Després de la prohibició, el tràfic clandestí va continuar: entre 1821 i 1845 s'han identificat unes 220 expedicions vinculades a vaixells catalans.

Aquestes dades permeten entendre que la relació entre Catalunya i l'economia esclavista no va ser anecdòtica, tot i que tampoc es pot atribuir la participació en el tràfic a tot el conjunt dels emigrants o comerciants catalans.

Indians, comerciants i negrers

La paraula indià engloba realitats molt diverses. Es feia servir per referir-se, en general, a persones que havien emigrat a Amèrica i que, després d'haver-hi desenvolupat activitats econòmiques, havien retornat a Catalunya o hi havien invertit part de la seva fortuna.

Alguns van dedicar-se al comerç, d'altres van crear negocis, van invertir en propietats o van participar en activitats industrials. També hi va haver persones que van ser propietàries de plantacions on treballaven persones esclavitzades. I, en un nivell diferent, hi havia qui participava directament en el finançament, l'organització o el desenvolupament del tràfic d'esclaus.

Aquesta distinció és important perquè indià i negrer no són sinònims. No tots els indians van participar en el tràfic d'esclaus ni totes les fortunes acumulades a Amèrica tenen el mateix origen. Al mateix temps, sí que existeixen casos documentats de grans empresaris i comerciants vinculats directament a aquest negoci.

Un dels noms més coneguts és Antonio López y López, empresari relacionat estretament amb Barcelona i posterior fundador de la Companyia Transatlàntica i del Banc Hispano Colonial. La investigació històrica ha estudiat la seva activitat empresarial a Cuba i la seva vinculació amb el tràfic d'esclaus. Un altre cas és el de Julián de Zulueta, empresari establert a Cuba i propietari de diverses plantacions, que va arribar a convertir-se en una de les principals fortunes vinculades a l'economia esclavista cubana.

Altres figures, com Josep Xifré, van acumular importants fortunes a Amèrica i posteriorment van invertir en grans projectes arquitectònics a Barcelona, com els Porxos d'en Xifré. Les seves trajectòries mostren precisament la complexitat d'aquest fenomen i la necessitat d'analitzar cada cas dins del seu context.

Quan les fortunes van tornar a Catalunya

El retorn dels capitals americans va tenir conseqüències visibles en el territori català. Una part d'aquest patrimoni econòmic es va invertir en habitatges, edificis, empreses, infraestructures i projectes industrials, contribuint a transformar pobles i ciutats durant el segle XIX.

Les cases d'indians són probablement la manifestació més visible d'aquest fenomen. En municipis del litoral i de l'interior, aquestes construccions van introduir noves formes arquitectòniques, jardins, torres i elements decoratius que encara avui formen part del paisatge urbà.

Però les inversions no es van limitar a l'arquitectura residencial. Els capitals procedents d'Amèrica també es van relacionar amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, activitats comercials, entitats financeres i altres sectors que van participar en la transformació econòmica de la Catalunya del segle XIX.

Això explica per què el fenomen indià no es pot entendre només mirant les façanes de les cases. Darrere de cada edifici hi ha una xarxa molt més extensa de relacions comercials i econòmiques entre Catalunya, el Carib i els mercats internacionals.

Una memòria que continua generant preguntes

Durant molt de temps, el relat dels indians es va centrar especialment en la seva capacitat emprenedora, en les fortunes aconseguides a Amèrica i en el patrimoni que van deixar al seu retorn. Les cases, les torres i les festes d'indians han contribuït a mantenir viva aquesta memòria.

En les darreres dècades, però, la recerca històrica ha aprofundit en una altra dimensió del fenomen: d'on provenien aquestes fortunes i quin paper va tenir l'esclavitud en l'economia colonial.

Aquesta revisió també ha arribat a l'espai públic. Un dels casos més coneguts és el de l'antic monument dedicat a Antonio López a Barcelona, retirat l'any 2018 en el marc d'un debat sobre la memòria relacionada amb el tràfic d'esclaus.

La manera d'explicar aquest passat continua sent objecte de debat entre historiadors, institucions i societat. Hi ha diferents aproximacions sobre com s'ha de preservar aquesta memòria, quins protagonistes han de formar part del relat i com s'han d'explicar les responsabilitats individuals dins d'un sistema econòmic molt més ampli.

Mirar el patrimoni amb més context

Conèixer aquesta història permet aproximar-nos al patrimoni indià amb una mirada més completa. Una casa, una torre o un jardí poden explicar-nos molt sobre l'arquitectura i la societat del segle XIX, però també poden obrir preguntes sobre com es van construir les fortunes, quines relacions econòmiques hi havia darrere i quines persones en van patir les conseqüències.

A Catalunya, les cases d'indians continuen sent una porta d'entrada a aquest passat compartit. Visitar-les és descobrir una part important de la història del país, però també entendre que el patrimoni no sempre explica una única història.

La recerca històrica ens permet ampliar aquesta mirada i incorporar-hi les diferents realitats que van conviure durant aquell període. Explicar el patrimoni amb tot el seu context també és una manera de conservar-ne la memòria.

Per aprofundir en aquesta qüestió, existeix una àmplia bibliografia especialitzada en la relació entre Catalunya, el colonialisme i l'esclavitud, amb investigadors com Josep Maria Fradera, Martín Rodrigo y Alharilla i Gustau Nerín, entre d'altres. Les seves investigacions permeten conèixer amb més detall un capítol complex de la història catalana i entendre les connexions econòmiques i socials que hi havia darrere del fenomen dels indians.